{"id":2668,"date":"2018-05-30T10:40:50","date_gmt":"2018-05-30T08:40:50","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=2668"},"modified":"2025-04-11T12:11:47","modified_gmt":"2025-04-11T10:11:47","slug":"diari-dirlanda-per-kenneth-esquinas-de-la-cruz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/diari-dirlanda-per-kenneth-esquinas-de-la-cruz\/","title":{"rendered":"Diari d’Irlanda, per Kenneth Esquinas de la Cruz"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a> \"\"<\/a>El poble de Gort. A la primera foto, imatge d'un carrer. A dalt, el parc de la poblaci\u00f3. Fotos de Marta Mart\u00edn<\/span><\/pre>\n
<\/h2>\n
Dimecres 18\/4\/18<\/strong><\/h2>\n
Avui ha estat el primer dia del nostre viatge a Irlanda. Vam passar la major part del dia en el recorregut des de Vilanova fins a l’aeroport del Prat i des d’all\u00e0 vam volar a Irlanda.<\/p>\n
Tots ens vam trobar a l’estaci\u00f3 de tren de Vilanova a les 10 del mat\u00ed i vam pujar a l’autob\u00fas (en el qual\u00a0feia molta calor, perqu\u00e8 no hi havia aire condicionat), vam arribar al Prat cap a les 10:50 i ens vam enlairar a les 13:00 PM.<\/p>\n
Van ser gaireb\u00e9 tres hores d’avi\u00f3 fins que vam arribar a Irlanda. Encara que va ser la primera vegada que he estat en un avi\u00f3, no em vaig sentir espantat, per\u00f2 algunes persones ho estaven for\u00e7a.\u00a0Jo, personalment, no tinc ni idea d’on prov\u00e9 aquesta por.\u00a0Crec que tenir l’oportunitat de veure tot des de tanta al\u00e7ada\u00a0al cel \u00e9s una experi\u00e8ncia bonica i tothom hauria d’intentar-ho com a m\u00ednim\u00a0una vegada a la vida.<\/p>\n
Sigui com sigui, el primer que vam\u00a0fer despr\u00e9s d’arribar a Irlanda i sortir de l’aeroport va ser pujar-nos en un altre bus (aquest s\u00ed que tenia aire condicionat, per sort) i anar a Dubl\u00edn.<\/p>\n
Quan vam arribar a Dubl\u00edn, una guia ens va fer una visita r\u00e0pida en la qual ens va mostrar les parts m\u00e9s importants de la ciutat, com ara l’agulla de Dubl\u00edn i el carrer\u00f3 de l\u2019Amor, un petit carrer\u00a0que t\u00e9 les seves parets plenes de graffitis de tem\u00e0tica amorosa i on hi ha van escriure centenars de noms de parelles.<\/p>\n
Malauradament, algunes persones han decidit escriure els seus noms sobre els noms de la parella o eliminar-los.<\/p>\n
 <\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
El carrer de l'Amor. Foto de J\u00falia L\u00f3pez<\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
Despr\u00e9s d’acabar la visita a les 18:00 PM, vam tornar a l’autob\u00fas i vam anar a Gort, Galway, la ciutat on vam con\u00e8ixer la nostra fam\u00edlia d’acollida. L’\u00fanic problema era que Gort est\u00e0 situat a tres hores de Dubl\u00edn, aix\u00ed que no vam arribar fins a les 21:00 PM.<\/p>\n
Quan finalment vam arribar a Gort i vam con\u00e8ixer la nostra fam\u00edlia d’acollida, tothom va anar a casa seva\u00a0i hi vam sopar. La mare de la nostra fam\u00edlia ens va fer un estofat de patata amb carn i salsa de carn, no s\u00e9 com es diu, per\u00f2 era\u00a0bon\u00edssim.<\/p>\n
La mare de la nostra fam\u00edlia d’acollida es deia Margaret i el pare es deia Silvine.\u00a0Tenen quatre fills, tots adults, un d’ells fins i tot s\u2019est\u00e0 construint un habitatge\u00a0al costat del dels seus pares.<\/p>\n
Margaret treballa com a directora de l’escola secund\u00e0ria de Gort, i Silvine, a l\u2019ajuntament del poble. A m\u00e9s,\u00a0 \u00e9s un excampi\u00f3 d’hurling, un esport for\u00e7a\u00a0popular a Irlanda.<\/p>\n
I despr\u00e9s vam anar a dormir al voltant de les 22-23h.<\/p>\n
Dijous 19\/4\/18<\/strong><\/h2>\n
Ens vam despertar gaireb\u00e9 a les 8 del mat\u00ed i vam esmorzar torrades i salsitxes. Em vaig adonar que,\u00a0a Irlanda, la gent es preocupa per esmorzar b\u00e9\u00a0i mengen molt m\u00e9s al mat\u00ed que molts amics meus catalans. De totes maneres, despr\u00e9s d’esmorzar a les 9 del mat\u00ed, Margaret ens va portar al centre de la comunitat Gort, on vam fer classes de gram\u00e0tica i vocabulari.<\/p>\n
Una vegada van acabar les classes (a les 13 de la tarda m\u00e9s o menys) vam dinar. M’he\u00a0oblidat de dir que el dinar a Irlanda no \u00e9s el mateix que el nostre.\u00a0Mentre que aqu\u00ed tenim un esmorzar lleuger quan ens despertem, un altre menjar\u00a0a mig mat\u00ed al voltant de les 11 del mat\u00ed, un dinar fort al migdia i despr\u00e9s un sopar lleuger a les 21 de la nit, a Irlanda tenen un esmorzar contundent, un berenar a mitja tarda, per\u00f2 el dinar no \u00e9s tan pesat com el nostre. Acostuma a\u00a0ser un sandvitx i un iogurt o alguna cosa similar. Despr\u00e9s mengen un sopar abundant a les 17\u00a0de la tarda aproximadament.<\/p>\n
Despr\u00e9s del dinar, vam fer un ball irland\u00e8s, la dansa tradicional del pa\u00eds.\u00a0Va ser molt divertit, per\u00f2 tamb\u00e9 molt conf\u00fas. Hav\u00edem de\u00a0moure les cames de maneres estranyes i ning\u00fa no va aconseguir entendre com funcionava del tot, per\u00f2 vam riure i \u00a0va ser divertit.<\/p>\n
Vam acabar de ballar a les 17\u00a0i , m\u00e9s tard,\u00a0vam tornar a casa per sopar a les 18.\u00a0Vam menjar amanida i un\u00a0tipus de lasanya. Era\u00a0tan bo com el menjar que vam fer\u00a0el dia anterior; penso que\u00a0vam tenir molta sort que ens toqu\u00e9s aquella fam\u00edlia.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Un moment del ball irland\u00e8s. Foto de J\u00falia L\u00f3pez\u00a0<\/strong><\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
Divendres 20\/04\/18<\/strong><\/h2>\n
Ens vam despertar a la mateixa hora que el dia anterior i vam esmorzar, igual que el mat\u00ed anterior, torrades i cansalada en comptes de salsitxes.<\/p>\n
Va ser un\u00a0dia m\u00e9s o menys el mateix que el dijous. \u00c9s a dir,\u00a0vam anar a\u00a0 classe de les 9 a les 15h, i despr\u00e9s vam anar a dinar quan vam acabar, per\u00f2 en comptes de fer ball irland\u00e8s, vam fer el futbol\u00a0ga\u00e8lic.<\/strong><\/p>\n
tTamb\u00e9 va ser molt divertit, per\u00f2 el futbol ga\u00e8lic\u00a0\u00e9s molt diferent al futbol que juguem a casa nostra: en primer lloc, pots xutar la pilota, per\u00f2 tamb\u00e9 pots agafar-la amb les mans. Si tens la pilota a les teves mans, pots fer tres passos; m\u00e9s de tres passos es considera falta, per\u00f2 pots botar la pilota per “restablir” els tres passos, de manera que pots fer tres passos m\u00e9s sense que es consideri una falta.\u00a0Nom\u00e9s pots botar la pilota una vegada cada vegada que agafis la pilota.<\/p>\n
Tamb\u00e9 podeu fer el que es coneix com “soloing”, que consisteix a\u00a0deixar caure la pilota davant teu, puntejar-la i agafar-la amb les mans una altra vegada. \u00c9s molt dif\u00edcil de fer, per\u00f2 si pots fer-ho\u00a0 cada tres passos, pots mantenir la pilota per tants passos com vulguis.<\/p>\n
Tamb\u00e9 pots passar la pilota, per\u00f2 si ho fas malament es considerar\u00e0 una falta.\u00a0Per passar la pilota b\u00e9, has de picar de mans\u00a0o colpejar-la, com al\u00a0voleibol.<\/p>\n
Per guanyar punts, pots llan\u00e7ar la pilota a la porteria (que \u00e9s la mateix que una de futbol) que val tres punts, o pots fer-la passar per sobre de la porteria, aix\u00f2 nom\u00e9s val un punt.<\/p>\n
Igual que el dia anterior, quan vam acabar l’activitat, vam anar a casa a sopar. Aquell dia els nostres professors ens van dir que pod\u00edem passejar per Gort, aix\u00ed que ho vam fer.<\/p>\n
Tothom va demanar a les seves fam\u00edlies que els portessin fins on eren els\u00a0professors. Vam estar un temps caminant i explorant la ciutat una mica i despr\u00e9s vam tornar a casa a les 21h.<\/p>\n
 <\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Un moment del futbolFoto de J\u00falia L\u00f3pez<\/span><\/pre>\n
Dissabte 21\/4\/18<\/strong><\/h2>\n
El dissabte va ser un dia atrafegat.<\/p>\n
Ens vam despertar a les 8 am, vam esmorzar i ens vam trobar a les 9, quan\u00a0ens\u00a0vam trobar amb els nostres professors, i\u00a0vam pujar a un autob\u00fas per\u00a0als penya-segats de Moher.<\/p>\n
A Irlanda acostuma a\u00a0ploure lgran part del temps, per\u00f2 aquell dia vam tenir molta sort i va fer sol durant tot el dia, aix\u00ed que vam poder veure molts paisatges bonics mentre \u00e9rem a l’autob\u00fas encara que, malauradament, no vaig poder fer cap foto bona. Malgrat aix\u00f2,\u00a0vam veure els penya-segats de Moher en tota la seva gl\u00f2ria.<\/p>\n
Despr\u00e9s de passejar pels penya-segats, vam pujar una altra vegada a l’autob\u00fas i vam anar cap al castell de Bunratty, que \u00e9s un antic castell irland\u00e8s.<\/p>\n
All\u00e0 vam fer una visita on ens van ensenyar les diferents habitacions del castell, com es va construir i tamb\u00e9 sobre\u00a0els diversos propietaris que ha tingut al llarg dels anys.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
El castell<\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
Tamb\u00e9 hi havia un poble al costat del castell, per simular com era la vida quan es va construir el castell. Fins i tot tenien animals com a cabres i galls dindi, per\u00f2, sincerament crec que els penya-segats de Moher va ser el que m\u00e9s va destacar del dia.<\/p>\n
Una vegada vam acabar de visitar el castell, vam tenir una hora o dues de temps lliure per visitar el poble i tamb\u00e9 per comprar records o qualsevol cosa.<\/p>\n
Quan vam acabar de fer aix\u00f2, vam anar\u00a0a l’autob\u00fas per tornar\u00a0a casa.<\/p>\n
Vam menjar pizza per sopar.<\/p>\n
Diumenge 22\/04\/18<\/strong><\/h2>\n
El diumenge va ser el dia de fam\u00edlia.<\/p>\n
Ens vam despertar a les nou del mat\u00ed, una mica m\u00e9s tard que l’habitual i vam esmorzar.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’aix\u00f2, vam anar a passejar amb la nostra fam\u00edlia i, ir\u00f2nicament, ens van dir que els diumenges ning\u00fa realment no fa res especial.\u00a0Ning\u00fa no va a les ciutats o surt fora perqu\u00e8 sempre hi plou tot el temps, per\u00f2 de totes maneres, vam tornar a tenir sort i no ens va ploure aquell dia, aix\u00ed que ens van portar a la casa on vivia la Margaret.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
La casa de la Margaret, la mare d'acollida de Kenneth Esquinas de la Cruz\r\n\r\n<\/span><\/pre>\n
Ens van dir que aquest tipus de cases s\u00f3n on vivia la gent fa temps, per\u00f2 s\u00f3n for\u00e7a estranyes\u00a0avui en dia ja que \u00e9s tan car mantenir-les.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’aix\u00f2, vam tornar a casa i vaig ajudar la Margaret a cuinar el sopar. Vam coure un past\u00eds de poma i vam fer un pa integral per a la tarda.<\/p>\n
Quan vam acabar de cuinar, la Margaret ens va portar a un castell on el poeta irland\u00e8s W.B. Yeats vivia.<\/p>\n
Lamentablement, el castell estava tancat i no ens va ser possible entrar-hi, per\u00f2 almenys vam poder veure-ho des de l’exterior.<\/p>\n
Despr\u00e9s de portar-nos al castell, vam anar al parc Coole, un parc molt gran on la gent acostuma a anar quan vol fer una passejada o qualsevol cosa.<\/p>\n
La Margaret ens va dir que abans era\u00a0una casa molt gran que tenia una fam\u00edlia rica fa molt de temps, per\u00f2 que van decidir destruir-la per fer m\u00e9s espai per al parc, i ara han constru\u00eft un mini museu amb alguns dels objectes que podrien salvar de la casa, i tamb\u00e9 van recrear algunes de les habitacions antigues.<\/p>\n
Ens vam quedar al parc durant un temps esperant els nostres amics perqu\u00e8 deien que vindrien, per\u00f2\u00a0al final no hi van anar.<\/p>\n
Vam anar a casa i\u00a0vam sopar el que hav\u00edem preparat junts.<\/p>\n
Dilluns 23\/04\/18<\/strong><\/h2>\n
Aquest va ser el darrer dia del nostre viatge a Irlanda.<\/p>\n
Ens vam despertar abans que en la resta dels dies, a les 7 del mat\u00ed.<\/p>\n
Vam esmorzar i ens vam acomiadar de la nostra fam\u00edlia amfitriona despr\u00e9s que ens portessin a l’aparcament del supermercat Aldi, on ens vam reunir amb la resta del grup.<\/p>\n
Llavors vam pujar a l’autob\u00fas que ens va portar a l’aeroport de Dubl\u00edn.<\/p>\n
Per\u00f2 abans d’aix\u00f2, vam anar a Galway, \u00a0la “ciutat de la m\u00fasica”. Es coneix aix\u00ed pels\u00a0m\u00fasics que toquen \u00a0al carrer, fins i tot en dies plujosos.<\/p>\n
A Galway vam fer un mini recorregut on cada un de nosaltres ten\u00edem un paper amb algunes curiositats escrites i vam rec\u00f3rrer la ciutat visitant diversos llocs i llegint els papers.<\/p>\n
Una vegada vam acabar la visita, ens van donar una hora de temps lliure per comprar qualsevol cosa.<\/p>\n
Despr\u00e9s de visitar Galway, vam anar directament a l’aeroport de Dubl\u00edn, on vam agafar l’avi\u00f3 cap a Barcelona. \u200b\u200bQuan vam arribar, vam esperar un autob\u00fas i seguidament vam anar cap a Vilanova, on ens vam reunir amb les nostres fam\u00edlies.<\/p>\n
I aix\u00f2 va ser tot el viatge a Irlanda, cinc dies resumits en unes poques p\u00e0gines.<\/p>\n
Va ser una molt bona experi\u00e8ncia.<\/p>\n
Irlanda \u00e9s un pa\u00eds fant\u00e0stic i aquest viatge m’ha fet adonar-me que visitar el m\u00f3n est\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n
Ara b\u00e9, del que no ens adonem \u00e9s de com\u00a0ens agrada ser\u00a0a casa fins que en passem un temps allunyats.<\/p>\n
 <\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Kenneth Esquinas de la Cruz<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’alumne de 1r de Batxillerat Kenneth Esquinas ens explica, dia per dia, el que va viure a Irlanda.…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":2677,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[389,1,342],"tags":[265],"class_list":["post-2668","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201718","category-general","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes","tag-irlanda"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2668"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2678,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2668\/revisions\/2678"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2677"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}