{"id":2433,"date":"2018-04-17T10:30:41","date_gmt":"2018-04-17T08:30:41","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=2433"},"modified":"2025-04-11T12:13:12","modified_gmt":"2025-04-11T10:13:12","slug":"montserrat-roig-una-dona-valenta-que-dominava-lart-descriure-biografia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/montserrat-roig-una-dona-valenta-que-dominava-lart-descriure-biografia\/","title":{"rendered":"Montserrat Roig, una dona valenta que dominava l’art d’escriure (biografia)"},"content":{"rendered":"
Escrit per Marta Mart\u00edn i Dana Vall\u00e9s
\n<\/b><\/span><\/h5>\n
Fotografies: J\u00falia L\u00f3pez<\/span><\/h5>\n

<\/p>\n

\"\"<\/a>
\nCar\u00e0cter<\/span><\/span><\/b><\/span><\/h3>\n

Montserrat Roig era una dona molt valenta i reivindicativa, que lluitava al m\u00e0xim per aconseguir tot all\u00f2 que es proposava. <\/span><\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, estava compromesa amb les seves ideologies; era feminista i molt defensora de les petites causes, principalment de causes progressistes. Per tant, Roig era una dona avan\u00e7ada per al seu temps.<\/span><\/p>\n

Va ser un gran personatge per a la comunitat cultural i liter\u00e0ria catalana, una escriptora infatigable, que no parava d\u2019escriure, i d\u2019aqu\u00ed la gran obra que ens ha deixat malgrat que va morir molt jove. <\/span><\/p>\n

Finalment, va ser una de les figures m\u00e9s emblem\u00e0tiques d\u2019ideologia d\u2019esquerres, que lluitava per aconseguir una societat m\u00e9s justa.<\/span><\/p>\n

Context literari <\/span><\/b><\/h3>\n

Montserrat Roig forma part del grup d\u2019escriptors que es donen a con\u00e8ixer a l\u2019entorn de l’any 1979, i que despr\u00e9s de tres d\u00e8cades de postguerra, marca un canvi en la hist\u00f2ria de la literatura. <\/span><\/p>\n

El seu temps<\/span><\/b><\/h3>\n

Montserrat Roig i Fransitorra va n\u00e9ixer a l\u2019Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946<\/strong>, i va ser la sisena de set germans. <\/span><\/p>\n

Era filla de l\u2019escriptor i advocat Tom\u00e0s Roig i Llop, i va viure des de ben petita en un ambient familiar intel\u00b7lectual, perqu\u00e8\u00a0el pare tenia relaci\u00f3 amb el m\u00f3n art\u00edstic. <\/span><\/p>\n

Al principi va anar a una escola cat\u00f2lica, a les monges del Divino Pastor. Aquesta educaci\u00f3 que rebia no li agradava, i als 13 anys va poder canviar. Aleshores va continuar els seus estudis a un altre centre, l\u2019institut Montserrat,<\/strong> on va comen\u00e7ar a escriure. Va guanyar el seu primer premi literari en aquest institut<\/strong> amb un poema dedicat a la Moreneta, la Mare de D\u00e9u de Montserrat. En aquell temps Montserrat Roig ja mostrava un inter\u00e8s intel\u00b7lectual i art\u00edstic molt gran, volia escriure teatre, novel\u00b7les i ser actriu. Per aix\u00f2 mateix, va entrar a l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual<\/strong>, als 15 anys. All\u00e0 va con\u00e8ixer la Maria Aur\u00e8lia Capmany, amb qui m\u00e9s endavant va mantenir una gran amistat. En aquesta \u00e8poca, va comen\u00e7ar a tenir contacte amb moltes persones que la influirien i l\u2019acompanyarien al llarg de la seva vida, com la fot\u00f2grafa Pilar Aymerich, l\u2019escriptor Joan de Segarra o el guionista Josep Maria Benet i Jornet. <\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Va estudiar Lleng\u00fces Rom\u00e0niques a la Universitat de Barcelona, on va desenvolupar la seva afici\u00f3 per la literatura i va rebre influ\u00e8ncies de molts professors. Tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a implicar-se en la pol\u00edtica, fins al punt que el mar\u00e7 de 1966 va participar a la Caputxinada, un moviment de protesta d\u2019esquerres. <\/strong><\/span><\/p>\n

El 1966, amb tan sols 20 anys i quan encara era estudiant, es va casar amb l\u2019arquitecte Albert Puigdom\u00e8nech, que temps despr\u00e9s va acabar a la pres\u00f3. El matrimoni va durar nom\u00e9s 3 anys, i ella mateixa sovint deia \u201cque el volia oblidar\u201d.<\/span><\/p>\n

El 1968 es va llicenciar i va comen\u00e7ar la seva carrera com a periodista, a la revista \u201cSerra d\u2019Or\u201d<\/strong>. Abans d\u2019aix\u00f2, per\u00f2, tamb\u00e9 s\u2019havia guanyat la vida com a redactora de la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquesta etapa, com a redactora de l\u2019Enciclop\u00e8dia, Montserrrat Roig la va donar com a b\u00e0sica per a la seva vida professional, perqu\u00e8 tant a ella com a molts altres redactors els van acomiadar de cop. I gr\u00e0cies a aquest comiat, ella va decidir que escriuria i que publicaria com a feina principal. I que el periodisme li permetria guanyar-se la vida per poder dedicar-se a la seva passi\u00f3, escriure llibres.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>El 1970 va ser un any molt important per a Montserrat Roig. Es va separar i va tenir el seu primer fill, en Roger. <\/span><\/p>\n

El 13 de desembre del 1970 va participar en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra les penes de mort en \u201cel proc\u00e9s de Burgos\u201d, un acte contra la dictadura franquista. En aquesta tancada reivindicativa es va assabentar que li havien donat el premi V\u00edctor Catal\u00e0 de Narraci\u00f3 per l\u2019obra \u201cMolta roba i poc sab\u00f3\u2026<\/a>\u201d<\/strong>. Ella mateixa va definir l\u2019experi\u00e8ncia amb les seg\u00fcents paraules: \u201cVaig entrar a Montserrat com a llicenciada i en vaig sortir com a escriptora\u201d<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Aquest mateix any, l\u2019advocat Josep Benet i Martorell li va encarregar fer un llibre sobre els camps de concentraci\u00f3, i ella va decidir fer una obra period\u00edstica, basada en testimonis dels supervivents d\u2019aquesta horrible experi\u00e8ncia. Aquest projecte la va tenir ocupada durant anys, i el llibre anomenat \u201cEls catalans als camps nazis<\/a>\u201d, es va publicar el 1977<\/strong>. <\/span><\/p>\n

\u00c9s una de les obres m\u00e9s importants de Montserrat Roig i hi\u00a0revela informaci\u00f3 desconeguda per molts sobre el que van patir, tant espanyols com catalans, en l\u2019extermini nazi, perqu\u00e8\u00a0entre uns 8.000 i 10.000 van morir en aquests camps d\u2019extermini.<\/strong><\/span><\/p>\n

Va fer una reportatge en el qual recollia el testimoni de 50 deportats de diversos camps de concentraci\u00f3. I poc despr\u00e9s, en una entrevista, va explicar que con\u00e8ixer els sobrevivents va ser una experi\u00e8ncia terrible<\/strong>, i que havia vist de tot, des d\u2019homes d\u2019uns setanta anys que ploraven com nens, i tamb\u00e9 com tenien malsons cada nit recordant tot all\u00f2. <\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>El 1972 va comen\u00e7ar una relaci\u00f3 sentimental amb Joaquim Sempere. <\/span><\/p>\n

Tot i tornar a la vida pol\u00edtica i estar fent el treball sobre els camps de concentraci\u00f3, Roig va continuar amb la seva carrera period\u00edstica. El maig de 1971 va comen\u00e7ar a treballar a \u201cTele\/eXpr\u00e9s\u201d.<\/strong> Des del 1975 va treballar a \u201cMundo Diario\u201d en contra del franquisme i al servei de les llibertats pol\u00edtiques. All\u00e0 va coincidir amb amics com Maria Aur\u00e8lia Campany o Terenci Moix<\/strong>. En aquest diari, Montserrat Roig es va dedicar a mostrar els personatges que havien jugat un paper important durant la Rep\u00fablica i la Guerra Civil, per tal de rescatar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong>. Aquesta tasca la va continuar en la seva experi\u00e8ncia televisiva. <\/span><\/p>\n

Entre 1974 i 1977 va formar part de la redacci\u00f3 de les revistes \u201cArreu\u201d i \u201cTriunfo\u201d,\u00a0e<\/i>n qu\u00e8 escrivia articles de diversos temes, i sovint es veia la seva tend\u00e8ncia d\u2019esquerres i el seu pensament feminista. <\/strong><\/span><\/p>\n

D\u2019altra banda, el 1975, any que va morir Franco, va n\u00e9ixer el seu segon fill, en Jordi. A m\u00e9s, va comen\u00e7ar a treballar a la televisi\u00f3, al circuit catal\u00e0 de TVE. El seu programa \u201cPersonatges\u201d<\/a><\/strong>, que consistia a entrevistar persones que no havien tingut veu per\u00f2 que tenien moltes coses a explicar,\u00a0li va donar una enorme popularitat. <\/span><\/p>\n

Tot i que el programa va agradar molt, el juliol de 1978 la direcci\u00f3 de TVE a Catalunya el va eliminar<\/strong>, amb l\u2019excusa que ja no quedaven m\u00e9s personatges interessants a entrevistar.\u00a0 <\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>El 1981, quan va arribar Fernando Castedo com a director general de Radiotelevisi\u00f3 Espanyola (RTVE), Montserrat va tornar a fer entrevistes als l\u00edders pol\u00edtics parlamentaris catalans<\/strong>, en el programa \u201cClar i catal\u00e0<\/a>\u201d<\/strong>. Aquestes entrevistes li van fer guanyar el premi \u00d2mnium cultural.\u00a0M\u00e9s tard, Montserrat va provar de fer un altre tipus de programa televisiu, s\u00e8ries, en qu\u00e8e va incloure persones normalment excloses dels mitjans de comunicaci\u00f3. Aquestes, per\u00f2, no van tenir tant d\u2019\u00e8xit. <\/span><\/p>\n

Tot i que tenia una vida professional ocupada com a periodista, va continuar escrivint novel\u00b7les<\/strong>. El 1976 va guanyar el premi Sant Jordi amb \u201cEl temps de les cireres\u201d<\/a>. Aquell mateix any va comen\u00e7ar a redactar el seu llibre \u201cTiempo de mujer\u201d, que va sorgir de les Jornades Catalanes de la Dona. <\/span><\/p>\n

Des de l\u2019any 78 Montserrat Roig escrivia regularment a \u201cEl Peri\u00f3dico\u201d, i durant aquesta \u00e8poca va viatjar sovint. Entre d\u2019altres indrets, va anar a la URSS, i d\u2019aquesta experi\u00e8ncia en va escriure un llibre sobre el setge de Leningrad, \u201cL\u2019agulla daurada\u201d. <\/span><\/p>\n

El gener de 1990 va marxar als Estats Units convidada per la Universitat d\u2019Arizona per impartir dos cursos, per\u00f2 un cop all\u00e0 es va comen\u00e7ar a trobar malament i va tornar cap a Barcelona. Li van diagnosticar un c\u00e0ncer de pit<\/strong>. <\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00ed, al setembre d\u2019aquest mateix any va comen\u00e7ar a escriure al diari \u201cAvui<\/strong>\u201d, i ho va fer fins al dia de la seva mort, el 10 de novembre de 1991, quan tenia 45 anys. L\u2019\u00faltim article que va escriure (\u201cUn m\u00fascul tra\u00efdor\u201d)<\/strong> es va publicar en aquest diari un dia despr\u00e9s de la seva mort. <\/span><\/p>\n

Montserrat va fer de la seva malaltia una reivindicaci\u00f3, va aprofitar la seva posici\u00f3 medi\u00e0tica per incitar les dones a ser m\u00e9s previngudes amb la seva salut, per la qual cosa va demanar a Joaquim Maria Puyal que dediqu\u00e9s un programa de \u201cLa vida en un xip\u201d<\/strong> al c\u00e0ncer de pit. Va morir el\u00a0<\/span>10 de novembre de 1991.<\/span><\/b><\/p>\n

“Un m\u00fascul tra\u00efdor”, l’\u00faltim article de la Montserrat Roig<\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/b>Obra: Un pensament de sal, un pessic de pebre (p. 459-460)<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Conten d’un fam\u00f3s director de teatre que no aconseguia emocionar els seus actors amb una obra de Shakespeare.<\/p>\n

\u2014\u00c9s que ens queda tan lluny, la hist\u00f2ria del rei Lear! Aleshores el director els va dir que acluquessin els ulls, que premessin tot seguit amb for\u00e7a les parpelles i, quan el tel color de rosa esdevingu\u00e9s negre fosc, comencessin a pensar en la trag\u00e8dia del rei Lear. Primer, com a rei. M\u00e9s tard, com a pare.<\/p>\n

I aix\u00ed ho feren. El rei els quedava lluny, el pare, no tant. I acabaren per entendre una de les trag\u00e8dies mes contempor\u00e0nies de William Shakespeare. Potser nosaltres, for\u00e7ats a escriure un article cada dia, anem perdent a poc a poc espurnes d’emoci\u00f3<\/strong>. Les hist\u00f2ries s\u00f3n recurrents. La fredor s’imposa. No \u00e9s que ens vantem de tenir un cor gelat, perqu\u00e8 el cor no t\u00e9 cap temperatura. \u00ab\u00c9s un m\u00fascul ben resistent\u00bb, deia Woody Allen.<\/p>\n

I tant, que n’\u00e9s, de resistent! Els pulmons poden assecar-se, l’oxigen pot traslladar-se per la nostra sang de manera m\u00e9s relativa, per\u00f2 el cor resisteix<\/strong>. Un bon m\u00fascul. Un m\u00fascul tra\u00efdor, tanmateix. Tra\u00efdor en la recurr\u00e8ncia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 a penes si fa uns dies que hav\u00edem d’enraonar de la Irene, la nena que s’ha quedat sense cames a causa d’una bomba terrorista. I ara la Irene ja \u00e9s noticia vella. Carpetada per a les cames de la Irene. La hist\u00f2ria de la seva recuperaci\u00f3 ser\u00e0 un dossier vell. Una altra not\u00edcia vola, delerosa de protagonisme: un nen acaba de morir a causa d’una altra bomba terrorista. Un nen de dos anys que a penes si aprenia a enraonar. Un bess\u00f3. \u00bfSabran els pares quin \u00e9s el fill que ha mort? Ells ho sabran, ells no s’equivocaran pas. Com tampoc s’equivoquen els terroristes. Han matat una altra criatura nom\u00e9s per demostrar-nos que s\u00ed que ho sabien. Que ja ho sabien, que havien com\u00e8s una barbaritat en deixar una nena de dotze anys sense cames. Al lloc del cor, una esponja. Una esponja eixuta.<\/p>\n

I s\u00f3n ells els qui ens obliguen a escriure articles recurrents. A les repeticions. Voldr\u00edem caure en el tedi, sospirar per la malenconia tardoral, celebrar un novembre tan benigne. Voldr\u00edem celebrar, tamb\u00e9, que ja s’acaba l’any Mozart i podrem escoltar altres compositors, i que fan dues o tres pel\u00b7l\u00edcules molt bones, o b\u00e9 enrabiar-nos perqu\u00e8 Amantes no va a Hollywood, voldr\u00edem saber qu\u00e8 fan en aquests moments Robert de Niro, o la mare d’en Robert de Niro, a qui una vegada li vaig regalar una capsa de carquinyolis…<\/p>\n

Voldria, sobretot, avorrir-me. Que l’horitz\u00f3 del m\u00f3n fos un quil\u00f2metre i mig de platja de llevant, amb l’arena fina i les gavines assassines.<\/strong> I no haver de tornar a comptar els nens morts per aconseguir l’emoci\u00f3 que els faltava als actors que havien de representar El rei Lear. Per\u00f2 \u00bfqu\u00e8 en saben, els terroristes, del rei Lear, del cor com a m\u00fascul resistent i del dolor que senten els qui han d’admetre que una criatura de dos anys acaba de desapar\u00e8ixer?<\/p>\n

No els cal parlar del mar, germans, als terroristes. Ni de Shakespeare. Totes dues realitats queden massa lluny de la seva closca buida de neurones, de pensaments i de sentiments. Nom\u00e9s les vides que no tenen sentit arrabassen la vida que s\u00ed que en t\u00e9. (9-XI-1991)<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qui va ser Montserrat Roig? Una aproximaci\u00f3, escrita per Marta Mart\u00edn i Dana Vall\u00e9s…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":2435,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[389,1,342],"tags":[237,187,208,206],"class_list":["post-2433","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201718","category-general","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes","tag-dana-valles","tag-julia-lopez","tag-marta-martin","tag-montserrat-roig"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2433"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2465,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433\/revisions\/2465"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2433"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2433"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2433"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}