{"id":1642,"date":"2017-11-07T14:26:41","date_gmt":"2017-11-07T13:26:41","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=1642"},"modified":"2019-09-28T19:22:23","modified_gmt":"2019-09-28T17:22:23","slug":"el-misteri-per-irene-lopez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/el-misteri-per-irene-lopez\/","title":{"rendered":"“El misteri”, per Irene L\u00f3pez"},"content":{"rendered":"
Escrit per l'alumna de 1r d'ESO Irene L\u00f3pez<\/pre>\n
 <\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Cap\u00edtol 1.<\/strong> \u00a0<\/span><\/h1>\n
La cinquena finestra.<\/span><\/h3>\n
Era una nit tancada de juliol. Els n\u00favols tapaven la lluna i els estels. Una brisa estiuenca es passejava pels carrers del poble\u2026 Quan, de sobte, un crit va trencar el silenci de la nit.<\/p>\n
Vaig saltar del llit i em vaig dirigir cap a la finestra. Silenci. La nit seguia calmada, com si no hagu\u00e9s passat res. Al carrer no hi havia ning\u00fa. Em vaig fixar en la casa del davant. La cinquena finestra estava oberta, i amb una llum t\u00e8nue al seu interior.<\/p>\n
Em va semblar estrany, perqu\u00e8 segons el que m\u2019havien dit, ja feia anys que estava abandonada.<\/p>\n
Vaig pensar que seria una bona ocasi\u00f3 per descobrir que s\u2019amagava entre aquelles antigues parets. <\/span><\/p>\n
Vaig sortir de l\u2019habitaci\u00f3 i vaig travessar el passad\u00eds fins arribar al menjador. La meva \u00e0via era\u00a0al menjador, ja que els meus pares s\u2019havien anat per causes de treball.<\/p>\n
L\u2019\u00e0via s\u2019havia quedat adormida al sof\u00e0.<\/span><\/p>\n
Cap\u00edtol 2.<\/strong><\/h1>\n
Punt de trobada.<\/span><\/h3>\n
Era\u00a0al menjador. Em vaig dirigir cap a un rac\u00f3 en silenci i vaig obrir un dels calaixos del armari per agafar una llanterna. Vaig obrir la porta i la vaig tancar amb suavitat.<\/p>\n
Una vegada al carrer, vaig trucar als meus amics. Pensava que si em volia recordar d\u2019una aventura aix\u00ed, millor que fos amb amics, no? <\/span><\/p>\n
De sobte, l\u2019Emma va contestar. \u00c9rem bones\u00a0amigues des de ben petites i sabria que no em fallaria. Em va dir que arribaria sobre les dotze en punt. Faltaven deu minuts. En aquell mateix moment el Marc va apar\u00e8ixer per la cantonada del meu carrer. Ens vam saludar i li vaig explicar el que havia passat.<\/p>\n
Al acabar, l\u2019Emma ens va saludar des de l\u2019altra banda del carrer mentre pronunciava els nostres noms. Ja hi \u00e9rem\u00a0tots! Pod\u00edem comen\u00e7ar!<\/p>\n
-I b\u00e9\u2026Per qu\u00e8 ens has fet venir?- va preguntar l\u2019Emma.<\/span><\/p>\n
El Marc i jo li vam explicar el que m\u2019havia passat. L\u2019Emma es va estranyar, coneixia aquella casa tant b\u00e9 com jo.<\/span><\/p>\n
Cap\u00edtol 3.<\/strong><\/h1>\n
La casa.<\/span><\/h3>\n
Vam estar una estona xerrant sobre qu\u00e8 podria haver passat.<\/p>\n
-No pot ser que a la casa hi hagi alg\u00fa. Deu estar feta pols!- va dir el Marc.<\/span><\/p>\n
-Ja per\u00f2\u2026. i si no \u00e9s qui, \u00a0qu\u00e8?- va dir l\u2019Emma en to misteri\u00f3s.<\/span><\/p>\n
-Que vols dir?- Li vaig dir jo<\/span><\/p>\n
-Doncs que potser no hi ha ning\u00fa, potser hi ha alguna cosa a dins.<\/span><\/p>\n
-Deixem-nos d\u2019explicacions i entrem-hi!- va dir el Marc.<\/span><\/p>\n
Vam intentar for\u00e7ar la porta per\u00f2 va ser impossible. Aleshores vaig veure que una finestra estava mig oberta, segurament per l\u2019aire que entrava i sortia. Li vaig dir a l\u2019Emma que m\u2019ajud\u00e9s a pujar. El Marc apuntava amb la llanterna per il\u00b7luminar. Ell va ser el segon en pujar, i l’Emma la tercera. <\/span><\/p>\n
Ja \u00e9rem a dins!<\/span><\/p>\n
Un cop a dins un fort calfred va rec\u00f3rrer els nostres cossos. La casa des de dins feia m\u00e9s cangueli<\/em> que des de fora!<\/p>\n
 Tot i que estava millor del que pens\u00e0vem. Uns llen\u00e7ols blancs cobrien alguns dels mobles de la casa, i unes teranyines penjaven dels racons.<\/span><\/p>\n
-Quina por!- vam exclamar els tres alhora.<\/span><\/p>\n
Vam encendre les llanternes i vam inspeccionar el menjador de la casa. Ning\u00fa de nosaltres no s\u2019atrevia a anar cap al passad\u00eds, fins que jo vaig dir: Per qu\u00e8 no anem cap all\u00e0? Aqu\u00ed no hi ha res que cridi l\u2019atenci\u00f3, a m\u00e9s, el\u00a0llum que vaig veure era\u00a0a dalt de tot.<\/span><\/p>\n
L\u2019Emma i el Marc es van mirar, i van pensar que millor que an\u00e9ssim tots junts. \u00a0Vam entrar al passad\u00eds. La foscor engolia les parets i els quadres.<\/p>\n
Cap\u00edtol 4.<\/strong><\/h1>\n
La capsa.<\/span><\/h3>\n
Vam travessar el passad\u00eds. Un altre calfred va rec\u00f3rrer el nostre cos. Era com si els retrats ens seguissin amb la vista. Vam arribar al final del passad\u00eds. Una porta de fusta s\u2019al\u00e7ava davant nostre, a dins seu s\u2019escoltava el soroll d\u2019una finestra que s\u2019obria i es tancava.<\/p>\n
Una brisa em va travessar el cos.<\/span><\/p>\n
Vaig fer un crit agut. -Qui ha sigut!?<\/p>\n
-Jo no- van exclamar l’Emma i en Marc<\/span><\/p>\n
Un altre cop. <\/span><\/p>\n
Vaig tornar a cridar. -Ara de veritat! Qui ha sigut!?<\/span><\/p>\n
-Irene, nosaltres no hem sigut!-va dir l’Emma.<\/span><\/p>\n
-La L\u00f3pez es comen\u00e7a a posar nerviosa\u2026-va dir en Marc amb to burleta.<\/span><\/p>\n
Els vaig explicar que acabava de sentir com alguna cosa em recorria l\u2019esquena. No em van creure, per\u00f2 estava segura del que m\u2019acabava de passar.<\/span><\/p>\n
-Hi entrem?- vaig dir jo.<\/p>\n
-Si vosaltres voleu\u2026. endavant- va dir l\u2019Emma \u00a0<\/span><\/p>\n
El Marc va obrir la porta i va entrar. Un raig de llum que sortia per una finestra il\u00b7luminava un llit a l\u2019habitaci\u00f3.<\/span><\/p>\n
A sobre del llit hi havia una capsa. Ens vam dirigir cap a ella. \u00a0L’Emma en va treure la pols i la va obrir amb les seves delicades mans. <\/span><\/p>\n
-Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?- va exclamar.<\/span><\/p>\n
-Sembla un retall de diari- va dir el Marc.<\/span><\/p>\n
-S\u00ed, s\u00ed! \u00c9s un retall de diari, i mireu, hi ha un full amb c\u00e0lculs matem\u00e0tics i unes fotos- vaig dir jo.<\/span><\/p>\n
Les fotos es veien borroses. El que vam aconseguir veure era un pati amb uns arbres alts, amb dues persones i poca cosa m\u00e9s…<\/span><\/p>\n
Vaig agafar aquells papers. -Estan tacats de sang!<\/span><\/p>\n
-Ah! \u00c9s veritat!- van exclamar l’Emma i el Marc.<\/span><\/p>\n
En el retall de diari hi havia un titular que deia: <\/span>XV FIRA CIENT\u00cdFICA A BREMEN<\/strong>. <\/span><\/i><\/p>\n
-Ei! Jo conec aquesta fira! Hi vaig anar perqu\u00e8 el meu pare havia d\u2019anar a fer una confer\u00e8ncia.- va dir en Marc- i si no recordo malament\u2026. d\u2019aqu\u00ed a dues setmanes hi ha de tornar a anar.<\/span><\/p>\n
-Per\u00f2\u2026-vaig dir interrompent-lo -l\u2019any d\u2019aquest diari \u00e9s de fa uns vint anys! No sabem si encara es fa la fira\u2026<\/span><\/p>\n
-Podr\u00edem intentar buscar-ne informaci\u00f3.- va dir l\u2019Emma tractant de buscar-hi una soluci\u00f3.<\/span><\/p>\n
 <\/p>\n
Cap\u00edtol 5.<\/strong><\/h1>\n
Ups\u2026<\/strong><\/h3>\n
Ja era molt tard, exactament les quatre de la matinada. Port\u00e0vem quatre hores a dins de la casa i no hav\u00edem ni pujat al segon pis!<\/p>\n
-\u00c9s una mica tard i si els meus pares no em veuen a l\u2019habitaci\u00f3 m\u2019emportar\u00e9 l\u2019esbroncada del segle!- va dir l\u2019Emma. <\/span><\/p>\n
-La veritat \u00e9s que se\u2019ns ha fet una mica tard\u2026-vaig dir jo.<\/span><\/p>\n
-Jo m\u2019he d\u2019anar ja\u2026-va dir en Marc.<\/span><\/p>\n
Ens vam acomiadar\u00a0i vam pactar que l\u2019endem\u00e0 quedar\u00edem a la mateixa hora per investigar la relaci\u00f3 entre les fotos, els escrits i el retall de diari amb les ditades de sang.<\/span><\/p>\n
El Marc i l\u2019Emma se\u2019n van anar cadasc\u00fa per una banda del carrer, i jo em vaig quedar all\u00e0, plantada, al davant de la gran porta de fusta, al mig del carrer.<\/p>\n
Em vaig creuar el carrer fins arribar a la gran porta de casa. <\/span><< <\/span>Merda!<\/span> >> <\/span>vaig pensar. M\u2019havia oblidat les claus de casa! Ara com entraria? I si l\u2019avia es despertava i veia que no estava?<\/span><\/p>\n
Un munt de preguntes em rodaven pel cap. Fins que vaig recordar que el ve\u00ed tenia una c\u00f2pia de claus. Vaig picar al seu pis. Resava perqu\u00e8 estigues despert, cosa bastant senzilla, perqu\u00e8 es quedava sempre mirant la televisi\u00f3.<\/span><\/p>\n
-Qui \u00e9s a aquestes hores?- va preguntar el ve\u00ed.<\/span><\/p>\n
-Hola Adam Zimmer- preferia que li diguessin el seu cognom, se sentia m\u00e9s especial- s\u00f3c jo, la Irene L\u00f3pez.<\/span><\/p>\n
-Quant de temps, L\u00f3pez! Qu\u00e8 fas a aquestes hores al carrer?- em va preguntar.<\/span><\/p>\n
-He tingut un petit problema. Necessito la c\u00f2pia de les claus.<\/span><\/p>\n
-Ara t\u2019obro.<\/span><\/p>\n
 <\/p>\n
Cap\u00edtol 6.<\/strong><\/h1>\n
La visi\u00f3 nocturna.<\/strong><\/h3>\n
Vaig pujar escales amunt sense fer soroll, vaig obrir la porta i vaig anar cap a l\u2019habitaci\u00f3. Estava molt cansada, i no vaig pensar a posar-me el pijama.<\/p>\n
Al cap d\u2019una estona em vaig despertar. Tenia moltes coses al cap.<\/span><\/p>\n
Com \u00e9s que hi havia sang al paper de diari? \u00a0No parava de pensar-hi.<\/span><\/p>\n
De cop, uns copets a la finestra van interrompre els meus pensaments. Vaig pensar que seria el vent, i vaig continuar pensant en els papers.<\/p>\n
Per\u00f2 va tornar a passar. Els copets m\u2019estaven posant dels nervis! Em vaig aixecar fins arribar a la finestra.<\/span><\/p>\n
Em vaig quedar parada. Una figura femenina i blanquinosa s\u2019al\u00e7ava davant meu. Vestia amb un camis\u00f3 blanc, i els seus dits p\u00e0l\u00b7lids i sanguinosos aguantaven un paper.<\/span><\/p>\n
Vaig fer un crit agut.<\/p>\n
Ella seguia picant a la finestra mentre em mirava fixament amb els seus ulls blancs. Va deixar el paper a la vora de la finestra i va desapar\u00e8ixer aix\u00ed com aix\u00ed.<\/span><\/p>\n
No vaig reaccionar fins que les campanades de les cinc i mitja del mat\u00ed van sonar. Vaig obrir la finestra i vaig fer un cop d\u2019ull al carrer. El paper estava all\u00e0.<\/p>\n
Era el retall del diari de la fira de ci\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n
Aix\u00f2 comen\u00e7ava a ser estrany. Qui era aquella noia? Des de quan existeixen els fantasmes? I si ella era la que va cridar aquella mateixa nit?<\/span><\/p>\n
Aquestes preguntes rodaven al meu cap fins que no vaig poder m\u00e9s i em vaig deixar caure al llit.<\/span><\/p>\n
Cap\u00edtol 7<\/strong><\/h1>\n
Al mat\u00ed seg\u00fcent em vaig despertar. Era un dissabte de juliol. I plovia! Es veu que el temps havia fet un gir i en comptes d\u2019anar a la platja anir\u00edem a saltar bassals!<\/span><\/p>\n
Doncs b\u00e9, les preguntes encara apareixien al meu cap i la noia fantasma em mirava fixament des dels meus pensaments.<\/span><\/p>\n
Vaig agafar el retall de diari i l\u2019ordinador. Vaig comen\u00e7ar a buscar informaci\u00f3 sobre la fira cient\u00edfica a Bremen. -Oh no!- vaig exclamar- No hi ha connexi\u00f3!<\/p>\n
Segurament el vent estiuenc amb la pluja havia afectat l\u2019antena. Aleshores se\u2019m va oc\u00f3rrer que podia anar al bar de la pla\u00e7a del poble.<\/span><\/p>\n
Vaig esmorzar a corre-cuita i vaig marxar. El meu germ\u00e0 i la meva \u00e0via s\u2019havien anat a comprar de bon mat\u00ed, per tant, havia d\u2019aprofitar tot el que pogu\u00e9s.<\/span><\/p>\n
Vaig agafar la bici, vaig posar l\u2019ordinador a la cistella i vaig marxar. Per sort, cada vegada plovia menys, tot i que el vent bufava amb for\u00e7a.<\/p>\n
Vaig entrar al bar. Vaig saludar el cambrer.<\/span><\/p>\n
-Bon dia, Irene! Qu\u00e8 fas per aqu\u00ed?<\/span><\/p>\n
-Doncs mira, l\u2019antena de casa s\u2019ha espatllat i he vingut aqu\u00ed a passar l\u2019estona amb un bon suc de taronja.<\/span><\/p>\n
-Un suc de taronja per a la L\u00f3pez!-va exclamar el cambrer.- Que et vagi b\u00e9 la recerca!<\/span><\/p>\n
Vaig encendre l\u2019ordinador i vaig comen\u00e7ar a buscar informaci\u00f3 sobre fires cient\u00edfiques. Primer em van sortir els premis Nobels de ci\u00e8ncies i coses aix\u00ed. Per\u00f2 vaig seguir buscant-ne. Concursos de ci\u00e8ncies. Tampoc. Fins que aleshores em va cridar l\u2019atenci\u00f3 una imatge. Es veia bastant borrosa, per\u00f2 es podia veure un pati amb dues persones.<\/p>\n
Coincidia amb la imatge que hi havia a la capsa! Aix\u00f2 em comen\u00e7a a mal pensar.\u00a0-Vaig pensar.<\/span><\/p>\n
Continuar\u00e0<\/strong><\/h1>\n
 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’alumna Irene L\u00f3pez ha escrit 7 cap\u00edtols d’un conte que no podreu deixar de llegir quan el comenceu. …  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":1644,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[389,1,342],"tags":[146,171,170],"class_list":["post-1642","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201718","category-general","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes","tag-conte","tag-el-misteri","tag-irene-lopez"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1642","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1642"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1642\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1655,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1642\/revisions\/1655"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1644"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1642"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1642"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}