Escrit per Júlia López i Denisa Zegrean. Fotos: Júlia López
Montserrat Roig es va dedicar al Periodisme per arribar a ser escriptora, i d’aquesta manera va aconseguir tenir un sou de manera més rapida per poder continuant escrivint.
Va publicar prop de 2.000 textos periodístics dels quals hem seleccionat uns quants
L’últim article escrit per Montserrat Roig porta per nom “Un múscul traïdor”. Escriu sobre un director que no aconseguia emocionar els seus espectadors amb una obra de Shakespeare, i volia fer referència que les històries antigues no emocionen tant com les més recents.
Igual que els periodistes, que van escrivint notícies cada dia, i com més notícies hi hagi, les que han estat escrites primeres perden l’emoció perquè es converteixen en notícies velles. A la Montserrat, com a periodista, no li agrada escriure sobre els assassinats, nens desapareguts, perquè als lectors els impactav al moment però a l’endemà ja no se’n recorden. Ella volia escriure articles bonics i alegres.
Es diu “múscul traïdor”, perquè parla sobre les emocions, que poden fer mal.
“CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ”, publicat a la revista “Serra d’or”
En l’article sobre el “Carnaval de Vilanova i la Geltrú”, Montserrat Roig diu que és trist no conèixer la cultura de la pròpia ciutat. També comenta que li agradaria tornar a la Barcelona antiga, ja que li agradava més.
Creu que la seva ciutat, Barcelona, és l’avorriment de les festes més corrents. I, a més, que és una ciutat on no pots fer gaires coses bones.
Diu Vilanova que Vilanova i la Geltrú és d’aquells racons catalans que encara produeixen sorpresa per als qui els visita. Creu que els vilanovins no estan molt contents del seu Carnaval; l’únic moment d’orgull que ha vist Montserrat a estat el Diumenge de les Comparses.
“MARIA AURÈLIA CAPMANY, ENTRE LA POLÈMICA I LA FIDELITAT”
En aquest article, Montserrat Roig ens explica com va ser la primera vegada que va veure la Maria Aurèlia Capmany.
La Montserrat era adolescent i anava a matricular-se a l’escola Adrià Gual. Va ser allà quan la va conèixer.
El pare de la periodista, Tomàs Roig, li va explicar que l’Aurèlia era una gran escriptora.
Després d’uns quants anys, l’Aurèlia va confessar a la Montserrat que la va sorprendre el fet que un pare conservador, tranquil (com es feia veure el seu pare) la matriculés a una escola coneguda com a poc ortodoxa, com era l’Adrià Gual. Montserrat li va contestar que el seu pare podia ser molt de dretes però era una persona justa i honesta.
Quan Capmany parla del seu pare, s’emociona. Recorda que el seu pare va intervenir en la fundació d’Orfeò Català i va aconseguir ser soci de l’Ateneu a través d’un concurs.
En l’època que l’escriptora Maria Aurèlia Capmany va néixer, feia set anys de la mort de Joan Maragall, setze de la d’en Verdaguer i un any just d’una vaga general que havia commocionar la Península.
