Com es va fer la foto?
Vam decidir fer-nos la foto a l’hora del pati de dimecres 7 de març a la sala de professors. Les dones de l’institut Baix a Mar ens fem juntes una foto per dir que “aquí som, que lluitem pels nostres drets”.
Va ser una decisió tan ràpida i improvisada, que la vam notificar també per correu electrònic a l’adreça que el professorat comparteix. El missatge deia: “A les 12.30 ens trobem al pati per fer-nos una foto totes juntes”.
L’hora del pati es va acabar a les 11.30, i una hora més tard allà érem, al pati. Tot havia de ser ràpid, perquè totes les professores i també l’autor de la fotografia, l’Àngel Arjona, teníem classe després. Aprofitàvem només l’interval de classe, aquells minuts en què la música sona a l’Institut Baix a Mar mentre els alumnes es traslladen d’una aula a l’altra.
A les 12.30h hi érem. No vam arribar de cop. Ens anàvem mirant unes a les altres per buscar qui hi faltava. “Consergeria no ho sap”. “Els truco per telèfon, perquè vinguin”, vaig dir jo. Hi vaig trucar, i la Mari, a Consergeria, em responia que de seguida venia, però que la Susanna i la Cecília no hi eren. “Vaja, és ara mateix la fotografia; no ens podem esperar més”.
Arriba la Mari. “Qui hi falta més?” La directora! “Tenim una directora dona; ha de sortir a la fotografia”, dèiem. I la Susanna Presas responia: “Tenia un examen amb els alumnes de Batxillerat; si podia, venia”.
I no va venir, perquè tampoc nosaltres no podíem esperar més. Estàvem pendents que la música no s’acabés per anar cap a classe amb els alumnes.
La foto, doncs, no retrata totes les dones que treballen a l’Institut Baix a Mar, però sí una gran part. De fet, a l’Institut Baix a Mar les dones som majoria. I no tenim bretxa salarial! Malgrat això, lluitem cada dia per fer un món millor.
Trinitat Gilbert
Visca, visca, visca la lluita feminista! Gràcies per l’article. Unes notes: a Ensenyament no hi ha “bretxa salarial” però sí greuges en les cotitzacions quan s’està de permís per maternitat i reduccions de jornada. A més, en un sector molt feminitat com l’ensenyament continua essent molt difícil la tan esmentada “conciliació”.
Per acabar, els llocs de direcció i càrrec de poder als centres no conserva la proporcionalitat homes/dones; proporcionalment les direccions estan més assumides per homes, això mostra els sostres de vidre i la desigualtat que suportem totes a la llar. Salut i feminisme!