Escrit per Trinitat Gilbert
Un informe de l’organisme públic nord-americà National Endowment for the Arts sostenia fa uns anys que els joves que llegien pel plaer de llegir, treien més bones notes. I l’estudi subratllava que era així tant en les assignatures de lletres com de ciències. Així doncs, evadir-se en un món imaginari construït només amb les paraules, exigiria una estructura mental que, després, permetria l’alumne sortir-se’n amb facilitat amb els estudis, segons l’estudi.
Si la fórmula “lectura igual a bones notes” és certa, la pregunta crucial és com convèncer els joves que llegeixin en un temps en què les activitats per evadir-se i entretenir-se les ofereix un aparell que porten sempre a la butxaca, el mòbil. Per no esmentar-ne d’altres. I també tenint en compte les xifres de fracàs escolar, de les més altes de la Unió Europea, perquè es considera que Catalunya, i també Espanya, té el percentatge d’alumnes que no obtenen el títol de l’ESO a l’edat que tocaria més elevat.
Per començar, oferint-los lectures ajustades a la seva edat, argumenta Joan Portell, pedagog i escriptor. “És molt diferent oferir un llibre a un nen de sis anys, que tot just acaba de volar sol en les seves lectures, que un jove adolescent que qualsevol proposta del seu pare o mare serà vista com una imposició”. Així doncs, segons l’edat, els passos a seguir seran uns i altres.
En l’adolescència, la figura del mediador (que media entre el llibre i el lector) és molt important. Un bibliotecari escolar, un professor lector, un amic de la família es converteix en una figura que pot influir el jove. “Tota la societat hauria de tenir en compte que quan va al tren, o al metro, i hi ha una criatura, pot convertir-se en model si està llegint un llibre i no està mirant el mòbil”, continua Portell. Aquesta teoria, del mediador, en l’etapa de l’adolescència, podria deslliurar la figura de la família com a cabdal per fer fills lectors. És clar que un ambient lector, en què hagi crescut la criatura hi té un pes, sosté la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Teresa Ribas, però arriba un moment, com subratlla Portell, que el que els pares recomanen serà el que menys atraurà als joves.
Seguint aquest fil, l’alumne l’Albert Ferrer Parés (15 anys) explica que la lectura obligatòria de l’assignatura de Castellà l’ha fet descobrir un autor del qual s’ha llegit quatre volums de cop en un trimestre. L’escriptor és Carlos Ruiz Zafón.
“Ara tinc clar que m’agraden els llibres de misteris, i que els volums destinats al públic adult m’entretenen molt més que els juvenils”, diu. No és que tingui res en contra dels llibres de literatura per a joves, però un cop llegit els volums que teòricament estan destinats als adults, ja no vol tornar enrere.
La lectura obligatòria li ha fet descobrir un gènere que li ha atret amb passió. No és que no fos bon lector fins ara, però els deures, les activitats extraescolars i el ritme frenètic l’havia sumit en una època de lectures més esporàdiques. A més, la lectura de Zafón li ha permès fer el salt a la literatura adulta. Ha deixat enrere els llibres juvenils (com “Wonder”, que el va llegir en tres dies, i sense poder anar a dormir a l’hora que tocava, de tant que li agradava, o també tots els volums de Harry Potter).
I arribat aquí, un altre debat en la lectura juvenil és la qualitat i sobretot el model de societat que transmeten. En els últims anys, els títols en què els protagonistes són com més brètols, millor, i com més antisistema, més atractiu, han proliferat. “El lector ha d’establir una empatia clara amb el protagonista del llibre, és a dir el personatge de ficció ha de reflectir els desitjos d’allò que voldrien fer”, diu Portell
És a dir, seria un “vol i dol: voler fer un acte rebel però no poder, i per tant ens consolem vivint-lo en la pell del protagonista d’una narració”. D’aquí que la literatura juvenil tingui aquest model antisistema habitualment. “A més, aquesta literatura és de consum extraoficial, perquè no és obligat ni per l’escola ni per l’institut”.
Tot i això, Portell reconeix que últimament els rebels literaris són més transgressors perquè és una evolució de la societat. Això no vol dir que la literatura juvenil no hagi d’anar lligada amb la qualitat. “Literatura trencadora i ben construïda”, així ha de ser la que llegeixi sempre l’adolescent, malgrat que ell prioritzarà sempre el primer factor.
Per acabar, l’Albert Ferrer, que ha parlat a tots els seus amics dels llibres que ha llegit, i així ha anat inculcant-los el cuquet del gust de llegir, ja té pensats els propers llibres que devorarà. Li ha recomanat un amic dels pares, que ja li ha deixat. Són els volums de l’antropòleg Albert Sánchez Piñol, “La pell freda” i “Pandora al congo”. “M’han dit que m’agradaran perquè també tenen misteri i aventures, i perquè també recreen molt bé mons de ficció”, conclou l’Albert, que.
