Escrit per Josep Parra
– Perquè és un film de factura impecable; que combina amb ritme comèdia, tendresa i terror; i tot el càsting està magnífic.
– T’obri les portes a l’imaginari de l’escriptor Stephen King, d´on convé rescatar títols com “Cementiri d’animals”, “Carrie”, “Misery”, “Eclipsi total (Dolores Claiborne)”, i un llarg etcètera d’obres ben recomanables.
– Fa tot un homenatge a l’esperit dels anys 80 (“Gremlins”, New Kids on the Block…) i és hereva de pel·lícules tan emblemàtiques com “Los Goonies”, “Poltergeist” o “Pesadilla en Elm Street”.
– Serveix com a tractament de shock per a superar la coulrofòbia (por als pallassos), o potser per agreujar-la més encara. Depèn.
– I, finalment, pel plaer culpable, en alguna escena molt concreta, d’empatitzar amb el pallasso assassí.
Clar que, com a professor, sempre us recomanaré que millor llegiu el llibre. That’s it!
