“Estic escrivint una novel·la juvenil ambientada en l’institut Baix a mar”: Maria Rosa Nogué

L’alumna Aya Rammoudi va entrevistar l’escriptora mentre els altres companys entregistraven i fotografiaven l’autora

Els alumnes de l’assignatura “Revista digital” han entrevistat l’escriptora vilanovina Maria Rosa Nogué. Ens ha revelat que ha triat el nostre centre per a la tercera novel·la d’una sèrie juvenil que va començar amb “La noia del descapotable”. Nogué és professora de l’Aula de Lletres, i col·labora amb el diari “La Fura” i la revista del barri de Mar [a la foto de portada, vegeu els alumnes amb algunes de les seves creacions a les mans].

La primera pregunta és inevitable. Sabem que has estat professora de Català a Secundària, i volem preguntar-te la teva opinió sobre les faltes d’ortografia. Per què creus que en fem? Com podríem solucionar-ho?

Penso que les faltes d’ortografia estan relacionades amb la falta de lectura, perquè la memòria visual és clau per escriure correctament. Ara bé, també he de dir que tenim una llengua complexa, i que l’Institut d’Estudis Catalans ha intentat fer-ho més fàcil. Em refereixo a la reducció dels accents diacrítics, que ara només n’hi ha 15! Jo recordo la de correccions que havia fet perquè els meus alumnes no se sabien els 200 accents diacrítics que hi havia abans! També he de dir que si escriviu amb ordinador, el corrector és molt bona eina, perquè us marcarà les paraules mal escrites en vermell, i llavors ja sabeu que allà hi passa alguna cosa.

L’escriptora, a la biblioteca del centre

Per tant, com creus que s’hauria d’ensenyar el Català a classe? Ens haurien de fer llegir més llibres?

No hi ha cap fórmula màgica peró sí que sostinc que les faltes van molt lligades amb la memòria visual. Així que si tu llegeixes molt, és difícil que facis faltes encara que també és cert que hi ha casos de persones que no ha estat així. Heu d’exercitar aquesta memòria visual quan llegiu i fixar-vos al màxim.

Parlem de la teva faceta com a escriptora. Quins són els primers llibres que recordes que et van impactar de petita o de jove?

El diari d’Ana Frank perquè em va impulsar a escriure diaris. Recordo que començava a escriure’ls tal com la protagonista del llibre feia, és a dir, hi escrivia “estimada Kitty”, que és com deia l’Anna Frank al seu diari. He de dir que escrivia el diari sense cap propòsit d’ensenyar-ho, però hi va haver un moment que vaig voler que els altres ho llegissin, perquè escriure també és una manera de transmetre el que penses.

Quin és el teu escriptor preferit? I per què?

Mercè Rodoreda, perquè té una escriptura que sembla fàcil però està molt treballada. A més, crea també uns personatges que queden en la imaginació.

Quin llibre estàs llegint ara?

“Si això és un home”, de Primo Levi. I també llegiré “Episodis amorosos” de Tirant lo Blanch. [Riures]. El meu fill petit estudia amb vosaltres 1r de Batxillerat. I l’altre dia vam anar a comprar la lectura obligatòria de Català, que és la del Tirant. Quan érem a la llibreria, em vaig fixar en “Si això és un home”, que no l’havia llegit mai, però n’havia sentit a parlar. El vaig comprar, i us he de dir que m’està impressionant molt. Si el temps que vivim amb el COVID-19 ens sembla angoixant, el que s’ha viscut en altres moments de la història no té ni punt de comparació.

Quin llibre estàs escrivint ara?

He començat l’última part d’una trilogia, que encara no té nom, però que he decidit que estarà ambientada en l’institut Baix a mar. Necessitaré el vostre ajut perquè m’expliqueu com és. Les dues parts anteriors estaven basades en l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, on vaig treballar durant anys fins que vaig tenir l’accident, i ara he decidit canviar. La protagonista estudiarà 2n de Batxillerat i estarà preparant el treball de recerca. 

Vas tenir un accident?

Sí, a la porta de l’institut. Un cotxe em va envestir quan travessava el pas de vianants. Quan m’aixecava, només pensava en les classes que havia d’impartir, però ja no vaig poder entrar-hi més. Tinc la invalidesa perquè no puc aixecar els braços. Malgrat això, us he de dir que vaig tirar endavant, perquè el fet de ser a casa, sense poder anar a treballar, va ser el que em va fer decidir començar a escriure. I des de llavors no m’he aturat.

Explica’ns altres novel·les que has escrit. Sabem que lligues la música, perquè tens el grau professional de piano, amb les accions de les ficcions que escrius. Com ho fas?

La part musical meva és molt d’oient malgrat que sé tocar el piano, perquè a casa meva els tres germans vam estudiar Música. Però en la Música hi ha la part més teòrica, que és l’harmonia, que és l’abstracció que s’assembla més a la matemàtica… Tot això em costa molt. A més hi ha el fet que en el moment de tocar el piano, em costa trobar una manera d’expressar-me mentre que amb l’escriptura no em passa; hi tinc més facilitat. I ara us responc la pregunta. Vaig trobar una manera de lligar la música amb l’escriptora. Vaig estar 11 anys cantant en l’Orfeó català, que em va permetre fer viatges per tot el món; vam anar a Suïssa, a Mèxic, a Cuba… Ens ho passàvem molt bé. Tot plegat és el que em va servir per escriure “La casa dels cants”, en què recullo les vivències musicals.

També t’ha interessat el gènere de novel·la negra.

La novel·la negra té una gràcia, que és que de seguida enganxa el lector, perquè vols saber què va passar, què passarà.

Segueixes cap norma o hàbit a l’hora de posar-te a escriure?

Escric al matí. Sempre busco moments de tranquil·litat, que no hi hagi molt de soroll. En alguns moments de la meva vida, també he escrit a la nit, perquè hi ha molta calma també. 

Per acabar, què recomanaries als joves que els agradaria escriure llibres com tu?

Tothom que vol escriure és perquè, d’entrada, li agrada escriure. Llavors jo recomanaria que aquesta Il·lusió, aquesta passió, que et fa escriure no la perdis, que pensis que és el teu tresor, i que l’has de cultivar.

També recomano que donin importància al fet d’escriure, perquè llavors és quan s’hi dedicaran.

I, per últim, si vols escriure alguna cosa, escriu-la  ja perquè no saps el que pot passar demà. En l’escriptura hi posem la nostra personalitat més íntima, i just per aquest fet té tant de valor.

Un moment de l’entrevista, amb el guió de preguntes que els alumnes s’havien preparat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>