Escrit pels alumnes Aya Rammoudi i Juanjo Garcia-Muñoz
Entrevista a Roser Cervera, directora de l’institut Baix a mar
“Em considero una persona empàtica perquè intento posar-me en el lloc dels altres per entendre’n les dificultats”
Aya i Juanjo: Quina valoració fas del primer trimestre sobre com hem aplicat les normes de la pandèmia?
Roser: La valoració que fem és molt bona. Per una banda, hem vist que respecte de la normativa al centre, l’alumnat i el professorat porten la mascareta de forma adequada, netegen les taules. Podria dir que en el 99% dels casos és així. També és cert que sempre hi ha algun petit incident però en general la valoració és molt bona.
Aya i Juanjo: Segons la teva experiència com a directora, si mai deixes el teu càrrec, quins consells donaries al teu sucessor?
Roser: Li diria que cuidés molt el professorat perquè és clau que estigui a gust per poder fer bé la nostra feina. Aquest seria el primer consell. D’altra banda, que no deixi de banda el sentit de l’humor, que en la nostra feina és important, ja que passem per moments de molta tensió, i sempre pot ajudar una mica a tirar endavant.
Aya i Juanjo: Aquest curs és difícil que els alumnes puguin fer excursions. Creus que podem pensar que alguna serà possible?
A mi m’agradaria poder fer el màxim d’activitats possibles dins i fora del centre. Des que vam plantejar el pla d’obertura, que va ser quan vam dissenyar com podria ser aquest curs amb tot la pandèmia, la nostra prefèrencia era equilibrar tots els aspectes de salut amb els pedagògics. Estem educant i, per tant, el que no podem fer és que la salut passi per sobre de l’educació, sempre que es pugui, és clar. A partir d’aquí, aquest trimestre hem estat molt prudents, així que les excursions que anem programant esperem fins a última hora perquè no sabem si al final (amb la normativa a la mà) es podran fer o no. Per exemple, la de Tàrraco, que voleu fer a Batxillerat, volem tirar-la endavant quan s’acabi el confinament municipal.
Aya i Juanjo: Ara et fem preguntes personals. Què et va motivar a fer el salt de psicopedagoga a directora de l’institut?
Roser: M’agrada molt la gestió, i aquest fet va ser el que em va motivar a presentar-m’hi. També hi va influir que em motiven els reptes i poder tirar endavant les idees per les quals crec.
Aya i Juanjo: Quins canvis personals has notat respecte de quan eres professora?
Roser: Cada situació té els seus punts diferents. Com a canvis personals/professionals, us diria que, com a directora, aprens a gestionar molts el temps perquè tens molta feina i has de gestionar amb rapidesa el treball. Un altre punt és el treball en equip, confiar-hi, compartir-hi.
Aya i Juanjo: Digues dues virtuts i dos defectes teus.
Com a virtuts, em considero una persona empàtica perquè intento posar-me en el lloc dels altres per entendre les dificultats, i també em poso en el paper que em toca de directora. He de saber què passa en cada moment per intentar entendre-ho. I una altra virtut és la paciència; soc una persona amb molta paciència, perquè sostinc que les coses tenen el seu temps.
Com a defectes, a veure; de vegades dic massa el que penso i potser hauria de callar una mica. Un altre defecte són els nervis, que he d’aprendre a gestionar millor.
Aya i Juanjo: Què t’agrada fer en el teu temps de lleure; quines aficions tens?
Roser: Tinc molt poc temps lliure, soc mare, tinc fills i m’agrada molt estar amb ells i amb la meva parella i això forma part del meu temps lliure. També m’agrada molt la muntanya, caminar, llegir, escoltar música, el teatre i intento també estar amb els amics.
Aya i Juanjo: Què és el que més valores en una feina?
Estar-hi a gust, que m’agradi i anar-hi contenta.
Aya i Juanjo: Comenta els quatre adjectius que millor et descriuen.
Roser: empàtica, pacient, responsable i sensata.
Aya i Juanjo: Amb quina cançó podries resumir la teva personalitat? Per quin motiu?
Roser: Hi ha una cançó que m’agrada molt, que es diu “Que tinguem sort” del cantautor Lluís Llach, que defineix molt el que penso. Té frases que comparteixo, com ara: “Si em dius “et vull”; que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d’un rellotge aturat”. O bé aquesta altra: “Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg”. M’agraden aquestes frases, perquè es poden aplicar a les parelles, a les amistats, al que fem, perquè tingui sentit i perquè volem fer-les i ens ve de gust.
