{"id":7813,"date":"2022-05-01T11:05:25","date_gmt":"2022-05-01T09:05:25","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/?p=7813"},"modified":"2022-05-08T23:38:40","modified_gmt":"2022-05-08T21:38:40","slug":"la-linguista-carme-junyent-fa-una-conferencia-sobre-la-situacio-del-catala-agnes-esquirol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/general\/la-linguista-carme-junyent-fa-una-conferencia-sobre-la-situacio-del-catala-agnes-esquirol\/","title":{"rendered":"La ling\u00fcista Carme Junyent fa una confer\u00e8ncia sobre la situaci\u00f3 del catal\u00e0 (Agn\u00e8s Esquirol). ACTUALITZAT amb v\u00eddeo!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

El dia 28 d\u2019abril va ser un dia primaveral que hav\u00edem esperat que flor\u00eds amb delit. Havia de venir al Badia i Margarit una autoritat de la ling\u00fc\u00edstica: la Carme Junyent. Jo mateixa estava frisosa, com si torn\u00e9s a ser l\u2019alumna que va suar la cansalada a les seves classes a la Universitat, on encara imparteix.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00c9s una dona gran per dins i per fora, vestida tota de negre com si port\u00e9s dol. I potser \u00e9s el dol pe totes les lleng\u00fces del m\u00f3n que ja s\u2019han mort, o m\u00e9s ben dit, que en la major part de casos han matat -se\u2019n diu ling\u00fcicidi i no hi ha cap continent que no s\u2019hi hagi embrutat les mans. La Carme imposa, amb els seus gests lents, la mirada escrutadora i una veu profunda i rogallosa que brolla de les entranyes.\u00a0<\/span><\/p>\n

Abans de comen\u00e7ar la seva xerrada, silenci sepulcral. L\u2019auditori, tots els alumnes de batxillerat, no li treien l\u2019ull de sobre, expectants. Certament, les professores Carme Sol\u00e0 i la Maria Maci\u00e0 i jo mateixa ja hav\u00edem parlat en les nostres classes de la v\u00e0lua i la tasca d\u2019aquesta donassa, per la qual cosa ja s\u2019havia llan\u00e7at l\u2019ham.\u00a0<\/span><\/p>\n

Ten\u00edem per a nosaltres sols la millor ling\u00fcista del pa\u00eds. Els docents que \u00e9rem entremig del jovent no pod\u00edem evitar de fer-nos alguna mirada de complicitat i de complaen\u00e7a.<\/span><\/p>\n

No relatar\u00e9 tot el que la Carme Junyent va explicar. Per\u00f2, si n\u2019haig de fer cinc c\u00e8ntims, potser el m\u00e9s rellevant \u00e9s el fet que cal entendre les lleng\u00fces com a sistemes i tresors que s\u00f3n molt m\u00e9s, doncs, que mers mitjans de comunicaci\u00f3; que quan una llengua mor, mor alhora la manera d\u2019entendre el m\u00f3n d\u2019un poble i la seva identitat; que a finals del segle XXI probablement nom\u00e9s es parlaran el 5% de les lleng\u00fces que ara tenim; que el pitjor que li pot passar a una llengua minoritzada com el catal\u00e0, el basc, l\u2019irland\u00e8s, el bret\u00f3, el qu\u00edtxua… \u00e9s que hagi de conviure amb una altra que gaudeix de molt m\u00e9s poder pol\u00edtic i demogr\u00e0fic, la qual acaba sempre per escombrar la que ja \u00e9s en proc\u00e9s d\u2019extinci\u00f3.\u00a0 Recordem que el proc\u00e9s d\u2019extinci\u00f3\u00a0 d\u2019una llengua no t\u00e9 gran cosa a veure amb el fet que s\u2019ensenyi\u00a0 a les escoles , perqu\u00e8 el diagn\u00f2stic de la salut de la llengua el marca l\u2019\u00fas que se\u2019n fa al carrer, al pati…\u00a0<\/span><\/p>\n

Com que \u00e9s la presidenta del grup GELA (grup d\u2019estudi de lleng\u00fces amena\u00e7ades). Essent especialista en lleng\u00fces africanes, n\u2019ha vist extingir-se for\u00e7a i els passos fins a la UCI sempre s\u00f3n els mateixos, per aix\u00f2 sabem que el catal\u00e0 ja ha entrat en una fase cr\u00edtica. Farem el que podrem, pensem per dins.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els diferents governs de la Generalitat han anat dient que tot anava b\u00e9 quan fa anys i panys que el declivi ja va comen\u00e7ar. Ara sembla que despertin d\u2019un son profund: ara diuen que la situaci\u00f3 del catal\u00e0 no \u00e9s bona. Per\u00f2 que estaven cecs o no hi volien veure? O potser no ha sigut mai una prioritat per a ells?\u00a0 Senyors,\u00a0 \u00e9s molt tard, massa tard, i de miracles no se\u2019n poden fer.\u00a0 Pensin que quan una llengua mor, no es podr\u00e0 ressuscitar. Els morts no tornen.\u00a0 En tot cas, quan un alumne va preguntar-li \u201cde qu\u00e8 dep\u00e8n que el catal\u00e0 acabi extingint-se?\u201d, ella li va respondre \u201cdep\u00e8n de tu\u201d.\u00a0 Volia dir que dep\u00e8n de l\u2019actitud de cadasc\u00fa, de prendre consci\u00e8ncia que cal parlar catal\u00e0 tant com es pugui ; que si el nostre interlocutor no el vol parlar, aix\u00f2 no ha de fer pas que nosaltres canviem de llengua tot seguit. I justament \u00e9s el que passa gaireb\u00e9 sempre.\u00a0 En una colla d\u2019amics, tan sols que n\u2019hi hagi un que parli en castell\u00e0, ja n\u2019hi ha prou perqu\u00e8 tots els altres abandonin l\u2019\u00fas de la llengua pr\u00f2pia. Aquesta actitud, inconscient de tan normalitzada, \u00e9s un virus que caldria eliminar, perqu\u00e8 si es continua en aquesta direcci\u00f3, tot se\u2019n va en orris.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi va haver l\u2019ocasi\u00f3 per preguntar-li sobre el desdoblament de g\u00e8nere tan emprat els darrers anys, sobretot en el m\u00f3n de l\u2019ensenyament i de la pol\u00edtica. Ras i curt, ens va tornar a dir que aix\u00f2 \u00e9s una aberraci\u00f3 i una ridiculesa tan gran que m\u00e9s aviat ja n\u2019est\u00e0 una mica tipa de parlar-ne. La ll\u00e0stima \u00e9s que la gent ha conf\u00f3s g\u00e8nere i sexe sense adonar-se\u2019n i no volen escoltar els que s\u00ed que hi entenen en el funcionament de les lleng\u00fces: els ling\u00fcistes.\u00a0<\/span><\/p>\n

La petjada de la Carme Junyent \u00e9s fonda, el seu mestratge \u00e9s ben clar. El sentiment, per\u00f2, despr\u00e9s de copsar l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s un sentiment m\u00e9s agre que dol\u00e7.\u00a0<\/span><\/p>\n

Agn\u00e8s Esquirol<\/p>\n

I aqu\u00ed us deixem un fant\u00e0stic v\u00eddeo-resum de la xerrada, fet per l’alumna de 1r de Batxillerat Caterina Figueras<\/p>\n