{"id":2379,"date":"2018-02-13T15:16:44","date_gmt":"2018-02-13T14:16:44","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/?p=2379"},"modified":"2018-02-13T15:17:41","modified_gmt":"2018-02-13T14:17:41","slug":"un-estiu-perfecte-queralt-1r-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/projecte-educatiu\/un-estiu-perfecte-queralt-1r-eso\/","title":{"rendered":"BiMrelats: UN ESTIU PERFECTE! Queralt, 1r ESO"},"content":{"rendered":"

UN ESTIU PERFECTE!<\/strong><\/p>\n

Un dia estava molt avorrida, vaig entrar a Internet i vaig veure “unes col\u00f2nies dirigides a avis,\u00a0\u00e0vies, nens i nenes”. Vaig trucar als meus avis i els hi vaig proposar\u00a0la idea\u00a0de marxar junts de col\u00f2nies. Al principi els hi va semblar molt estrany, per\u00f2\u00a0despr\u00e9s\u00a0van dir que\u00a0s\u00ed. Els hi va fer molta\u00a0il\u00b7lusi\u00f3!<\/p>\n

La meva germana i jo ens encarregar\u00edem de fer les motxilles amb tot l’equipament per marxar i els meus avis prepararien el dinar pel primer dia, que no estava incl\u00f2s. Tots est\u00e0vem nerviosos, especialment jo.
\nEl dia abans de marxar\u00a0v\u00e0rem\u00a0anar a dormir d’hora, aquell dia hav\u00edem de matinar. Ens\u00a0v\u00e0rem\u00a0aixecar a les 7 del mat\u00ed perqu\u00e8 l’autob\u00fas marxava a les 8. Quan vam arribar a l’estaci\u00f3 estava ple de nens i nenes amb els seus avis, tots est\u00e0vem s\u00faper contents. Vam deixar l’equipament el maleter de l’autob\u00fas i\u00a0v\u00e0rem\u00a0pujar per seure. Quan ja est\u00e0vem a la meitat del cam\u00ed la meva germana, que estava jugant amb una amiga, es va marejar, l’autob\u00fas va haver de parar, va baixar perqu\u00e8 li toqu\u00e9s l’aire, va estirar les cames i va tornar a pujar. Vam continuar el cam\u00ed.
\nPassades dues hores, vam arribar. Vam anar corrent cap al\u00a0bungalou\u00a0on passar\u00edem les col\u00f2nies, aquest era bastant petit per\u00f2 tenia tot el necessari. Els meus avis dormien en un llit de matrimoni i la meva germana i jo en unes lliteres. De seguida vam estar\u00a0instal\u00b7lats, la meva germana i jo vam con\u00e8ixer un parell de germanes del\u00a0bungalou\u00a0del costat i ens vam fer molt amigues. Mentrestant\u00a0els meus avis\u00a0preparaven el dinar que port\u00e0vem de casa.
\nDespr\u00e9s\u00a0de dinar, tots quatre vam anar plegats a la piscina que estava plena de nenes i nens amb els seus avis.\u00a0V\u00e0rem\u00a0poder remullar-nos. A la meva iaia, mentre prenia el sol\u00a0estirada\u00a0a l’herba, li va picar una abella. Jo vaig sortir corrent a buscar fang. El meu avi li va fer una boleta de fang i en 2 minuts li va\u00a0marxar\u00a0la picor. M\u00e9s tard\u00a0v\u00e0rem\u00a0berenar pa amb xocolata. Tot seguit vam fer una gimcana amb un munt d’activitats: a la piscina vam fer curses dins l’aigua, jo vaig guanyar; al bosc hi havia un circuit amb xanques que va guanyar el meu avi, tot i que va caure unes quantes vegades de cul; al taller de cuina va guanyar la meva iaia que va fer un past\u00eds de xocolata i maduixes bon\u00edssim i la meva germana va guanyar al parx\u00eds. Tots \u00e9rem campions en alguna prova!
\nAquella mateixa nit vam fer un joc de nit. Quan ja era hora d’anar a dormir vam veure que faltava un nen d’una altra fam\u00edlia, s’havia perdut durant el joc. Tots vam sortir a buscar-lo per\u00f2 no el trobaven. El nen va demanar ajuda a uns escaladors que va trobar, aquests se’l van endur al refugi i va passar la nit all\u00e0, despr\u00e9s d’avisar als seus avis perqu\u00e8 no patissin.
\nL’endem\u00e0, despr\u00e9s d’esmorzar, els escaladors van trucar als avis del nen i el van tornar. El nen va explicar que s’havia espantat for\u00e7a. Aquell dia els escaladors ens van dur a escalar a una muntanya. La meva germana, que\u00a0en sabia\u00a0una mica m\u00e9s, ens va ajudar. Aquell dia din\u00e0vem de\u00a0p\u00edcnic. Quan\u00a0v\u00e0rem\u00a0treure la cistella del dinar i la vam obrir, havia desaparegut tot l’embotit dels entrepans i nom\u00e9s quedava el pa. No ens ho pod\u00edem creure. El meu avi i jo pens\u00e0vem que la meva iaia s’havia oblidat\u00a0de posar-ho, per\u00f2 la meva iaia deia que estava segura que els havia posat. De cop i volta, la meva germana, va veure una cabra que es menjava molt de gust un tall de pernil. Tots vam riure molt! De cam\u00ed\u00a0cap al\u00a0c\u00e0mping, mentre torn\u00e0vem, v\u00e0rem\u00a0recollir papers del terra per cuidar de la natura. Aquell dia vam anar a dormir\u00a0aviat, ja que\u00a0est\u00e0vem molt cansats.
\nL’endem\u00e0, de bon de mat\u00ed,\u00a0v\u00e0rem\u00a0fer un concurs de cuina on cada fam\u00edlia havia de cuinar un plat entre tots, avis i n\u00e9ts, plegats. Nosaltres vam decidir fer conill amb salsa, que a la meva iaia li surt molt bo. Primer vam agafar i\u00a0v\u00e0rem\u00a0netejar el conill,\u00a0despr\u00e9s\u00a0vam separar les parts que es mengen i les altres que no, li vam posar sal i pebre i el vam daurar a la cassola. Despr\u00e9s vam fer la salsa, amb tom\u00e0quet i una picada. Finalment el vam emplatar. La meva iaia tamb\u00e9 li va posar el seu ingredient secret perqu\u00e8 surtis molt m\u00e9s bo. Quan tots ho van tastar es van convertir en personatges de contes infantils: la\u00a0Blancaneu, els Tres Porquets, la Caputxeta Vermella, en Patufet… aix\u00f2 va passar perqu\u00e8 la meva iaia es va passar amb el seu ingredient secret. Tots representaven el seu conte infantil i s’ho passaven d’all\u00f2\u00a0m\u00e9s\u00a0b\u00e9. Per\u00f2 s’havia de buscar una soluci\u00f3 perqu\u00e8 tot torn\u00e9s a la normalitat. Mentre estava rumiant vaig sentir un soroll RING! RING!\u00a0va sonar el despertador. I tot havia estat un somni.
\nAquell dia no hi havia concurs de cuina,\u00a0hi havia\u00a0concurs de relats i jo vaig escriure el meu somni. Vaig guanyar un premi. Estava\u00a0tan\u00a0contenta que aquella tarda tots els participants de les col\u00f2nies vam representar els diferents contes infantils del meu somni. Al vespre, vam fer un foc de camp, vam llegir contes infantils i vam cantar can\u00e7ons tradicionals, d’aquelles que ens expliquen els nostres avis de petits.
\nA la que no ens vam adonar ja \u00e9rem a diumenge i hav\u00edem de marxar. Jo no volia, per\u00f2 els meus avis van fer l’equipatge i el vam carregar el maleter de\u00a0l’autob\u00fas. Jo estava\u00a0tan\u00a0emocionada que els hi vaig preguntar\u00a0els meus avis\u00a0si l’any que\u00a0ve\u00a0hi tornar\u00edem. La meva iaia va dir que s\u00ed, i el meu avi tamb\u00e9, que havia estat un estiu perfecte i que no se’ls perdrien per res del\u00a0m\u00f3n. Quan vam arribar, vam explicar totes les experi\u00e8ncies a la nostra fam\u00edlia i tots tenien molta enveja.
\nAl cap d’una setmana d’haver tornat ens van fer una entrevista per la televisi\u00f3, vam dir que \u00e9s una s\u00faper experi\u00e8ncia fer unes col\u00f2nies entre avis i nens junts, que aprens moltes coses de la natura i fas nous amics.
\nAquest any hi tornarem a anar. La meva iaia li ha preguntat a amigues seves si voldran anar amb nosaltres i amb els seus\u00a0n\u00e9ts\u00a0i els hi ha dit que s\u00ed! Aix\u00ed que ja serem una bona colla de gent. Segur que aquest any ens ho passarem molt b\u00e9!<\/p>\n

Queralt Espelt, 1r ESO<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UN ESTIU PERFECTE!
\nUn dia estava molt avorrida, vaig entrar a Internet i vaig veure “unes col\u00f2nies dirigides a avis,\u00a0\u00e0vies, nens i nenes”. Vaig trucar als meus avis i els hi vaig proposar\u00a0la idea\u00a0de marxar junts de col\u00f2nies. Al principi els hi va semblar molt estrany,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[106,123],"tags":[141],"class_list":["post-2379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-projecte-educatiu","category-til","tag-curs-2017-18"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2379"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2382,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions\/2382"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbadiaimargarit\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}