{"id":3625,"date":"2021-03-31T20:16:29","date_gmt":"2021-03-31T18:16:29","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/?p=3625"},"modified":"2021-04-01T08:48:58","modified_gmt":"2021-04-01T06:48:58","slug":"no-trobar-aigua-a-mart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/general\/no-trobar-aigua-a-mart\/","title":{"rendered":"No trobar aigua a Mart!"},"content":{"rendered":"
Retencions de tr\u00e0nsit a Mart?<\/h5>\n

En poc temps coincideixen a Mart les expedicions de tres pa\u00efsos diferents: la sonda Al-Amal<\/i> (\u201cesperan\u00e7a\u201d) dels Emirats del Golf, el Tianwen-1<\/i> (\u201cpreguntes al cel\u201d) de la Xina i el Perseverance<\/i> dels EUA. Sembla una mena d\u2019operaci\u00f3 sortida de Pasqua i crida l\u2019atenci\u00f3 tanta coincid\u00e8ncia; per qu\u00e8 hi ha diverses expedicions alhora?<\/p>\n

Els planetes del sistema solar no fan les voltes al Sol al mateix ritme i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la dist\u00e0ncia entre ells va variant cont\u00ednuament: la Terra fa una volta cada 365 dies per\u00f2 Mart triga 687 dies a fer-la, gaireb\u00e9 dos anys terrestres. Per tant, cal con\u00e8ixer la posici\u00f3 de la Terra i de Mart al llarg del temps per saber en quin moment el viatge entre els dos planetes tindr\u00e0 una durada m\u00ednima. Aix\u00f2 succeeix cada vint-i-sis mesos i es considera una \u201cfinestra de llan\u00e7ament\u201d; per aquest motiu coincideixen en uns mateixos dies tres expedicions llan\u00e7ades el juliol de 2020 per diferents pa\u00efsos.<\/p>\n

Qu\u00e8 se\u2019ls hi ha perdut?<\/h5>\n

Mart \u00e9s un dels dos planetes ve\u00efns de la Terra i es troba a una dist\u00e0ncia que permet arribar-hi en un viatge d\u2019uns quants mesos. L\u2019altre ve\u00ed \u00e9s Venus, per\u00f2 all\u00e0 les condicions de temperatura s\u00f3n molt m\u00e9s extremes (a Mart, les temperatures oscil\u00b7len entre els 27 \u00baC de dia i els -133 \u00baC de nit i a Venus superen els 400 \u00baC, una temperatura prou alta per fondre alguns metalls com el plom).<\/p>\n

A Mart no hi ha recursos importants, i per tant els viatges no es fan per motius econ\u00f2mics, per\u00f2 podrien ser necessaris a llarg termini quan la falta de sostenibilitat de les conductes humanes a la Terra ens porti cap a una situaci\u00f3 irreversible (que n\u2019\u00e9s de trist comen\u00e7ar a donar per perduda la sostenibilitat al nostre propi planeta!).<\/p>\n

Les tres missions actuals investigaran diferents aspectes de Mart: la seva t\u00e8nue atmosfera i la meteorologia, la seva geologia (inclosa l\u2019exist\u00e8ncia de gel) i possibles rastres de vida primitiva. El fet de tenir atmosfera (encara que sigui molt lleugera) dona m\u00e9s possibilitats d\u2019establir-hi una base habitada en el futur. El Perseverance<\/em>, a m\u00e9s, recollir\u00e0 mostres i les deixar\u00e0 preparades i segellades perqu\u00e8 una futura missi\u00f3 les reculli i les porti a la Terra.<\/p>\n

Houston: tenim uns quants problemes!<\/h5>\n

Els viatges a Mart s\u00f3n molt m\u00e9s complicats del que pot semblar: la meitat de les missions que s\u2019hi han enviat han fracassat. Per aix\u00f2 no es preparen encara missions tripulades.<\/p>\n

El viatge amb humans duraria uns set mesos, amb problem\u00e0tiques com els efectes de la ingravidesa durant molt de temps, i tindria molts riscos d\u2019alguna fallada greu per la complexitat de tot el proc\u00e9s (amb possibilitats de no poder tornar). El viatge d\u2019anada i tornada podria durar ben b\u00e9 un parell d\u2019anys i caldria intentar produir a Mart el combustible per al retorn.<\/p>\n

Tamb\u00e9 la vida all\u00e0 seria molt dif\u00edcil: l\u2019atmosfera no nom\u00e9s \u00e9s irrespirable, perqu\u00e8 est\u00e0 composta sobretot per di\u00f2xid de carboni, sin\u00f3 que la seva feblesa (nom\u00e9s un 1% de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica que hi ha a la Terra) i la del camp magn\u00e8tic no protegeixen els \u00e9ssers vius de les radiacions solars com ho fan a la Terra. Aix\u00f2 fa pensar que caldria construir les zones habitables a sota terra o a l\u2019interior de les muntanyes. La producci\u00f3 d\u2019energia amb plaques solars fotovoltaiques tamb\u00e9 t\u00e9 inconvenients importants, ja que les freq\u00fcents tempestes de sorra les inutilitzarien sovint. Per acabar-ho d\u2019adobar, la redu\u00efda gravetat (un ter\u00e7 de la de la Terra) provocaria uns efectes sobre el cos hum\u00e0 que s\u00f3n desconeguts a llarg termini.<\/p>\n

Per\u00f2 si ens conformem amb viatges no tripulats, com els actuals, les missions segueixen sent molt complicades. A la Lluna no hi ha atmosfera i tota la maniobra de descens i frenada es controla amb coets per\u00f2 a Mart s\u00ed que n\u2019hi ha una mica i aix\u00f2 complica molt el proc\u00e9s, obligant a fer tota una s\u00e8rie de procediments consecutius. En el cas del Perseverance<\/i>, les accions han estat les seg\u00fcents: frenada per fregament, obertura d\u2019un paracaigudes, encesa de retrocoets i, finalment, utilitzaci\u00f3 d\u2019una grua amb cables per completar el descens. A m\u00e9s, tota la seq\u00fc\u00e8ncia de maniobres s\u2019ha de portar a terme de forma autom\u00e0tica ja que la informaci\u00f3 captada pels sensors triga 11 minuts a arribar a la Terra i les ordres que es donessin des d\u2019aqu\u00ed necessitarien 11 minuts m\u00e9s de tornada, massa tard per corregir res!<\/p>\n

L\u2019aigua a Mart<\/h5>\n

Es creu que Mart tenia aigua l\u00edquida fa uns 4000 milions d\u2019anys, amb mars, rius i llacs, per\u00f2 avui dia \u00e9s un lloc totalment sec, si m\u00e9s no aparentment. Una possible explicaci\u00f3 \u00e9s que va perdre el seu camp magn\u00e8tic, que protegeix un planeta de les perilloses emissions solars, i aquestes van acabar amb l\u2019atmosfera del planeta; aix\u00f2 va comportar la desaparici\u00f3 de l\u2019aire i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 de l\u2019aigua l\u00edquida a mida que es va anar evaporant. En canvi, s\u00ed que hi ha aigua en estat s\u00f2lid: la missi\u00f3 Mars Express<\/em> de l\u2019Ag\u00e8ncia Espacial Europea va captar una imatge del cr\u00e0ter Korolev, situat a la part nord del planeta Mart, amb una immensa capa de gel de 82 quil\u00f2metres de di\u00e0metre i gaireb\u00e9 dos quil\u00f2metres de gruix que cobreix la seva superf\u00edcie de manera permanent.<\/p>\n

\"\"<\/a>ESA (Ag\u00e8ncia espacial europea)<\/p>\n

Per\u00f2 encara hi ha una altra possibilitat de trobar aigua a Mart: tamb\u00e9 podria haver passat que una part d\u2019aquesta aigua s\u2019hagu\u00e9s incorporat a l\u2019escor\u00e7a del planeta, hidratant els seus minerals. El vehicle explorador Perseverance<\/i> de la NASA, potser aclarir\u00e0 la pres\u00e8ncia de minerals hidratats al seu lloc d\u2019aterratge, el cr\u00e0ter Jezero, i les mostres que recollir\u00e0 permetran tenir m\u00e9s informaci\u00f3 quan es puguin analitzar a la Terra.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019entendre que hagi costat tant de trobar aigua a Mart, havent-n\u2019hi per tot arreu i en aquestes grans quantitats. De fet, la saviesa popular del refranyer catal\u00e0 ja ho havia vist clar fa molt de temps i d\u2019aqu\u00ed va sorgir la coneguda expressi\u00f3 \u201cNo trobar aigua a Mart!<\/strong>\u201d, que significa ser incapa\u00e7 de trobar alguna cosa encara que estigui a la vista.<\/p>\n

Preguntes per investigar<\/h5>\n

1. Existeix realment la frase feta \u201cNo trobar aigua a Mart\u201d? Si no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed, llavors com \u00e9s l’expressi\u00f3 de veritat?<\/p>\n

2. \u00c9s correcte dir \u201caterrar\u201d o \u201caterratge\u201d en el cas de Mart? Si no ho \u00e9s, com s\u2019hauria de dir?<\/p>\n

3. Quines caracter\u00edstiques es prioritzen en les convocat\u00f2ries m\u00e9s recents d\u2019astronautes? Podrien coincidir amb les teves?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Retencions de tr\u00e0nsit a Mart?
\nEn poc temps coincideixen a Mart les expedicions de tres pa\u00efsos diferents: la sonda Al-Amal (\u201cesperan\u00e7a\u201d) dels Emirats del Golf, el Tianwen-1 (\u201cpreguntes al cel\u201d) de la Xina i el Perseverance dels EUA. Sembla una mena d\u2019operaci\u00f3 sortida de Pasqua i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3628,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[178,25,1],"tags":[181],"class_list":["post-3625","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencies","category-eso-4b","category-general","tag-ciencies"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3625"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3638,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625\/revisions\/3638"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insaltfoix\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}