{"id":767,"date":"2023-10-28T12:28:05","date_gmt":"2023-10-28T10:28:05","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insalfonscostafreda\/?page_id=767"},"modified":"2025-11-13T09:14:07","modified_gmt":"2025-11-13T08:14:07","slug":"alfons-costafreda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insalfonscostafreda\/linstitut\/alfons-costafreda\/","title":{"rendered":"Qui era Alfons Costafreda?"},"content":{"rendered":"
\n

“Desde peque\u00f1o so\u00f1\u00e9 ser el poeta que explicara a los ni\u00f1os la historia de los p\u00e1jaros (Canto III, I, Nuestra eleg\u00eda)<\/span><\/em><\/p>\n

Semblan\u00e7a d\u2019Alfons Costafreda<\/small><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

El poeta Alfons Costafreda va n\u00e9ixer el 8 de maig de 1926 a T\u00e0rrega, vila on visqu\u00e9 durant la seva infantesa. Es va traslladar a Madrid l\u2019any 1942; l\u2019any 1943 va publicar el seu primer poema a la revista Espada\u00f1a i va comen\u00e7ar tamb\u00e9 el que seria el seu primer llibre (Nuestra eleg\u00eda), i va viatjar per \u00c0ustria i per It\u00e0lia.<\/p>\n

Va iniciar la carrera de Dret a Madrid l\u2019any 1945, per\u00f2 des de l\u2019any 1948 va continuar-la a Barcelona (on va obtenir la seva llicenciatura l\u2019any 1950). Els anys universitaris a Barcelona foren els de la coneixen\u00e7a d\u2019escriptors catalans que m\u00e9s tard esdevindrien, en llengua castellana, grans figures de l\u2019anomenada \u2018Generaci\u00f3 dels 50\u2019 (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo\u2026).<\/p>\n

El 1949 va guanyar a Barcelona el \u201cPremio de Poes\u00eda Bosc\u00e1n\u201d pel seu llibre Nuestra eleg\u00eda; els moments immediatament posteriors van ser els de la seva aparici\u00f3, com a autor ja reconegut, en revistes de poesia prestigioses com ara Estilo i Laye. L\u2019estiu de l\u2019any 1950 Alfons Costafreda viatj\u00e0 per primera vegada a Par\u00eds, ciutat on va passar algunes temporades que foren decisives en l\u2019evoluci\u00f3 de la seva vida intel\u00b7lectual; d\u2019aquesta \u00e8poca s\u00f3n tamb\u00e9 les seves estades al Trinity College de Dubl\u00edn per tal d\u2019estudiar l\u2019angl\u00e8s.<\/p>\n

A la famosa col\u00b7lecci\u00f3 de poesia \u201cAdonais\u201d va publicar, l\u2019any 1953, una traducci\u00f3 al castell\u00e0 de les Elegies de Bierville de Carles Riba; aquest mateix any va ser el de la seva tornada a Madrid, on va aprofundir la seva amistat amb el poeta Vicente Aleixandre i on assol\u00ed notorietat publicant en revistes com \u00cdnsula, Alcal\u00e1 i \u00cdndice.<\/p>\n

El 1955, Costafreda va aprovar unes oposicions per a funcionaris internacionals de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), fixant la seva resid\u00e8ncia a Ginebra (Su\u00efssa), on viur\u00e0, amb l\u2019actitud d\u2019un exiliat que no accepta la dictadura franquista, fins a la seva mort (escriu Costafreda a Suicidios y otras muertes: \u201cOpongo \/ a toda la ret\u00f3rica y vac\u00eda \/ y humillante \/ poes\u00eda \/ hisp\u00e1nica actual, \/ la obra viva, a\u00fan m\u00e1s viva ahora \/ de un gran poeta catal\u00e1n destruido\u201d).<\/p>\n

No va publicar el seu segon llibre de poesia (Compa\u00f1era de hoy) fins l\u2019any 1966, en un context personal de relativa desconnexi\u00f3 dels qui havien estat els seus companys de generaci\u00f3 (\u201cDe noche en noche m\u00e1s alto parec\u00eda \/ en la memoria ardiente el \u00e1rbol de los sue\u00f1os\u201d: \u2018De noche en noche\u2019, Compa\u00f1era de hoy).<\/p>\n

L\u2019any 1955 es va casar amb Maj-Britt, de la qual va divorciar-se l\u2019any 1964; va conviure despr\u00e9s amb Margaretta Staff, amb qui va tenir una filla (Anne Marie: \u201cEl reino de mi hija \/ se adentra hacia mis sue\u00f1os; \/ el reino de mis sue\u00f1os \/ impera ya en mi hija\u201d); l\u2019any 1974, al gener, es va casar amb Julia Wright.<\/p>\n

Un sentiment de solitud creixent va afegir-se al capdavall al seus problemas de salut: les complicacions d\u2019una dol\u00e8ncia card\u00edaca podrien haver estat la causa de la seva prematura mort, esdevinguda el 4 d\u2019abril de 1974, tot i que mai s\u2019ha descartat completament la hip\u00f2tesi del su\u00efcidi. Dos poemes del seu darrer llibre, Suicidios y otras muertes, foren publicats a \u00cdnsula al gener de 1974; el poemari complet aparegu\u00e9 p\u00f2stumament al setembre del mateix any (en s\u00f3n un bon resum aquests dos versos del poema titulat \u2018Soledad\u2019: \u201cLa soledad es como un sue\u00f1o \/ angustioso, sue\u00f1o sin nadie\u201d).<\/p>\n

Alfons Costafreda fou un artista de la paraula de primer ordre que, com diu l\u2019especialista en la seva obra Montserrat Bacard\u00ed en el t\u00edtol d\u2019un llibre sobre el nostre autor, va sentir des de molt aviat la temptaci\u00f3 de la poesia, impuls est\u00e8tic per\u00f2 tamb\u00e9 vital que es va transformar poc a poc en una expressi\u00f3 punyent i sempre elevada.<\/p>\n

Podr\u00edem concloure aquest retrat amb dos poemes, el primer del mateix Costafreda, el segon (abreujat) del seu amic Blas de Otero, que ens arrodoniran la figura humana del\u00a0targar\u00ed il\u00b7lustre i del context literari que li va tocar viure:<\/p>\n

\n

\u201cEl tiempo nos llena de clarividencia y cuando su oto\u00f1o pasa brilla de nuevo esplendorosa la primera edad del hombre. Existe entonces el vate, la blanca edad prof\u00e9tica que empujada por el viento de este oto\u00f1o puede contemplar el abismo de la sabidur\u00eda intuir como soplo feliz la melodiosa armon\u00eda de la vida, que reposa en el fondo de todo lo creado\u201d<\/span><\/em><\/p>\n

Dos poemas sobre el tiempo, 1946<\/small><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/p>\n

\n

\u201cSi me muero, que sepan que he vivido luchando por la vida y por la paz. Apenas he podido con la pluma, Apl\u00e1udanme el cantar\u201d. \u201cSi me muero, que no me muera antes de abriros el balc\u00f3n de par en par. Un ni\u00f1o, acaso un ni\u00f1o, est\u00e1 mir\u00e1ndome el pecho de cristal\u201d<\/span><\/em><\/p>\n

Campo de amor, 1979<\/small><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

N.B.: les fotografies pertanyen al llibre de Jaime Ferr\u00e1n Alfonso Costafreda, Madrid (J\u00facar, colecci\u00f3n \u201cLos poetas\u201d n\u00fam. 23) 1981.<\/p>\n\r\n\t

\r\n\r\n\t\t\t\t\t
<\/div>\r\n\t\t\r\n\t\t
\r\n\r\n\t\t\t
\r\n\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"a1\"\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t
a1<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"a2\"\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t
a2<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"a3\"\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t
a3<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t\t\t\t\t
<\/div><\/div>
\r\n\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"a4\"\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t
a4<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"a5\"\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t
a5<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t\t\t\t\t
<\/div><\/div>\r\n\t\t<\/div>\r\n\r\n\t\t
  • <\/li><\/ul><\/div>\r\n\r\n\t\t
    <\/div>\r\n\t\t
    <\/div>\r\n\r\n\t\t
    <\/div><\/div>\r\n\r\n\t\t\r\n\r\n\t\t\t<\/div>\r\n\r\n\n

    Video biogr\u00e0fic<\/h2>\n\n\n
    \n