Del 7 al 10 d’abril de 2025, vaig tenir l’oportunitat de participar en una estada formativa a Copenhaguen (Dinamarca), en el marc d’una mobilitat Erasmus adreçada a equips directius de centres de formació professional de Catalunya. L’activitat, organitzada per la Fundació BCN Formació Professional, va reunir una vintena de directors i membres d’equips directius de diversos centres d’FP del territori.

Durant quatre dies intensos, vam poder conèixer de primera mà les principals característiques del sistema de formació professional danès i visitar el centre educatiu ZBC (Zealand Business College), un dels més grans del país, amb més de cinc seus repartides arreu de Dinamarca. El ZBC ofereix una àmplia oferta formativa tant en l’àmbit de la formació professional com en el batxillerat, i esdevé un referent pel seu enfocament innovador i la seva estreta connexió amb el món laboral.

Aspectes clau o més rellevants del sistema de formació professional danès

L’estada ens va permetre identificar diversos elements clau del model danès:

• Forta vinculació amb el món laboral: Les empreses tenen un paper molt actiu en la formació professional, tant en la definició dels currículums com en l’oferta de pràctiques. Els períodes de pràctiques (aprenentatge dual) són llargs i estructurats al llarg de tots els cursos. Tot l’alumnat segueix la mateixa estructura.
• Flexibilitat i itineraris personalitzats: El sistema permet adaptar els estudis a les necessitats i ritmes de l’alumnat, afavorint la continuïtat formativa i la reducció de l’abandonament escolar. Em va cridar molt l’atenció que l’alumnat pot iniciar la seva formació en diferents moments del curs.
• Enfocament competencial i pràctic: Els centres combinen teoria i pràctica de manera integrada, amb metodologies actives centrades en la resolució de problemes reals.

• Autonomia i responsabilitat dels centres: Els centres disposen d’una autonomia significativa per adaptar els currículums (a partir d’un marc estatal comú) segons les necessitats del seu context i l’alumnat. A més, el finançament depèn directament de l’alumnat matriculat i de la seva permanència: si l’alumne no finalitza els estudis, el centre perd el finançament associat. Això crea un fort incentiu per garantir una formació de qualitat, amb acompanyament i seguiment efectiu.
• Existència d’un examen final obligatori: Em va cridar especialment l’atenció l’obligatorietat de superar una prova final per obtenir el títol de formació professional. Aquest examen actua com un mecanisme d’assegurament de la qualitat i garanteix que l’alumnat assoleixi un nivell mínim de preparació abans d’incorporar-se al món laboral com a professional.

Aquesta potser només és una percepció subjectiva molt concreta del centre que vam visitar:

• Prestigi i valor social de la FP: Veient l’alumnat, em va cridar l’atenció que estava molt a gust, centrat i motivat en fer el que estava fent. Vaig tenir la sensació que l’alumnat sabia què volia i que estava al lloc que volia ser-hi.

Elements inspiradors per a la millora del nostre sistema

L’experiència viscuda ens ha permès reflexionar sobre accions i estratègies que podrien ser transferibles o adaptables al nostre sistema educatiu. En destaquem:

• Impuls del model dual: Potenciar la col·laboració amb el teixit empresarial local per garantir pràctiques de qualitat i més llarga durada i més estructurades, així com una participació més activa de les empreses en la formació.
• Enfocament per competències i projectes: Adoptar metodologies actives com l’aprenentatge basat en projectes, el treball cooperatiu i la resolució de reptes reals en col·laboració amb empreses.
• Continuar apostant per la digitalització i l’aprenentatge per competències, amb metodologies actives i projectes col·laboratius.
• Revaloritzar socialment la FP, des de l’orientació educativa i les polítiques públiques.

També, tot i que no serien transferibles amb el marc normatiu actual de l’FP, sota el meu parer també seria molt interessant contemplar un canvi regulatiu a nivell estatal que pogués incloure:

• L’existència d’un examen final obligatori per obtenir la titulació.
• L’autonomia i rendiment vinculat al finançament: Considero interessant el model que combina l’autonomia dels centres per adaptar el currículum amb un sistema de finançament vinculat al nombre d’alumnes que completen la formació. Aquest sistema fomenta la responsabilitat institucional i pot afavorir la millora contínua.

Conclusions

Aquesta mobilitat Erasmus ha estat una experiència enriquidora i inspiradora. Ens ha permès ampliar la visió, conèixer bones pràctiques i generar noves idees per continuar avançant cap a una formació professional més flexible, útil i adaptada a les necessitats de l’alumnat i del mercat laboral. El sistema danès no és extrapolable de manera directa, però molts dels seus principis poden ajudar-nos a repensar el nostre model amb una visió més oberta, eficient i orientada al futur.

A més, el fet de poder compartir aquesta experiència amb altres membres d’equips directius de centres d’FP de tot Catalunya ha estat també un element molt enriquidor. L’intercanvi de mirades, dubtes i reflexions ha afavorit una xarxa de complicitat i col·laboració que sens dubte contribuirà a reforçar la comunitat educativa i a impulsar millores conjuntes en el nostre sistema.

Miriam Goñi Martínez

Directora Institut Anna Gironella de Mundet