Autora: Kerstin Gier
Editorial: B de Block
Pàgines: 349
Misterioses portes de tiradors en forma de sargantana, figures de pedra parlants i una mainadera embogida amb una destral a la mà… Últimament, els somnis de Liv Silber són bastant inquietants. Sobretot un d’ells li preocupa moltíssim. En aquest somni es troba en un cementiri, de nit, observant a quatre nois que porten a terme un fosc ritual.
Els nois guarden una relació molt real amb la vida de Liv, ja que Grayson i els seus tres millors amics hi existeixen de veritat. Fa poc que Liv assisteix al mateix institut que els quatre, els que en realitat semblen bastant simpàtics. No obstant això, el que resulta realment inquietant -molt més inquietant que el cementiri a la nit- és que els nois saben coses sobre ella que durant el dia mai manifesten… fins que arriba la nit i, amb ella, el son.
Liv ignora com ho saben, és un misteri absolut, i qui es resisteix a investigar un bon misteri?
Opinió Personal
Aquest llibre el vaig trobar per casualitat a la llibreria. La portada em va cridar l’atenció de seguida, a més que parla de somnis, un tema que m’agrada. Amb tot això, vaig arribar a casa i vaig començar a llegir. Haig d’admetre que no és el que m’esperava, si no millor encara. La protagonista trenca amb l’estereotip de personatge perfecte i la resta d’individus tenen personalitat pròpia. Una novel·la juvenil de suspens i fantasia –i que no falti el romanç- perfecte per a tots els públics. És molt fàcil de llegir, ens fiquem als pensaments de Liv, la protagonista, també inclou capítols especials en forma de Blog: DimesiDiretes, sobre les xafarderies que succeeixen a l’escola on passa la trama. Un mètode genial per sortir de la primera persona i mirar-ho des de un altre punt de vista. El misteri principal es va desentranyant en el curs de la història, però l’autora li dóna un gir de 180º on totes les teves sospites s’esfumen. Allò que creus és fals i només ho entens a les últimes pàgines del llibre. Però això no ho és tot! Quan ja has resolt l’embolic i l’explicació és més que clara, Kerstin et deixa a la meitat, amb un nou problema –o potser el mateix- per resoldre. Malgrat això, l’únic que no m’ha agradat gaire ha sigut la poca duració de l’acció al final.
Encara així, ja estic esperant el pròxim llibre!
