{"id":1665,"date":"2021-12-11T18:52:36","date_gmt":"2021-12-11T17:52:36","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/?p=1665"},"modified":"2021-12-11T18:52:36","modified_gmt":"2021-12-11T17:52:36","slug":"lalegria-que-passa-i-conte-de-nadal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/general\/lalegria-que-passa-i-conte-de-nadal\/","title":{"rendered":"L\u2019alegria que passa i Conte de Nadal"},"content":{"rendered":"

Rusi\u00f1ol i Dickens. \u201cL\u2019alegria que passa\u201d i el \u201cConte de Nadal\u201d. Dues adaptacions de textos teatrals que el nostre alumnat de les optatives de teatre escenifiquen amb l\u2019acompanyament musical dels nois i noies de les optatives de m\u00fasica.<\/span><\/p>\n

A \u201cL\u2019alegria que passa\u201d hi trobem, d\u2019una banda, la gent del poble: s\u00f3n la prosa, s\u00f3n els del \u201csempre s\u2019ha fet aix\u00ed\u201d. El contrapunt s\u00f3n els artistes, bohemis i despreocupats: la poesia. La xarnera \u00e9s en Joanet, que avorrit de la vida mon\u00f2tona del poble, s\u2019enamora de l\u2019estil de vida dels artistes. Vol i dol, per\u00f2, i la decisi\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil.\u00a0<\/span><\/p>\n

Temes musicals costumistes, com \u201cEl meu poble\u201d de Txarango, acompanyen l\u2019ambientaci\u00f3 inicial del relat, mentre que can\u00e7ons tristes, per\u00f2 esperan\u00e7adores – hem escollit \u201cFix you\u201d, de Coldplay- consolen en Joanet quan se sent conf\u00f3s i desemparat.<\/span><\/p>\n

El conflicte entre l\u2019artista i la societat, que Rusi\u00f1ol va voler retratar en la seva obra simbolista, \u00e9s el rerefons del relat.<\/span><\/p>\n

En vig\u00edlies de les festes nadalenques, \u00e9s ja un cl\u00e0ssic escenificar el \u201cConte de Nadal\u201d, de Charles Dickens. La desfilada dels tres esperits – el del Nadal passat, el del Nadal present, i el del Nadal futur – catalitza el canvi que fa Ebenezer Scrooge, que evoluciona des de l\u2019\u00e9sser m\u00e9s garrepa i misantrop cap a un personatge amb una empatia que el fa connectar, despr\u00e9s d\u2019un bon sotrac, amb la realitat.<\/span><\/p>\n

El repertori musical escollit per a les nostres funcions \u00e9s ecl\u00e8ctic: Nadales nostrades com \u201cEl rabad\u00e0\u201d coexisteixen amb nous cl\u00e0ssics com \u201cQuan somrius\u201d i amb originals i preciosos temes. \u201cEstimo el Nadal\u201d, d\u2019Antoni Tolmos, \u00e9s una joia que ens serveix amb safata el compositor lleidat\u00e0: comparteix a la xarxa les bases musicals, a punt per cantar.<\/span><\/p>\n

Ens hem atrevit, tamb\u00e9, a interpretar un fragment <\/span>sui generis <\/span><\/i>\u00a0de l\u2019espl\u00e8ndid tema de <\/span>Dream Theater<\/span><\/i>, \u201cThe spirit carries on\u201d, un fragment del \u201cVaig aprendre\u201d del musical El petit pr\u00edncep i un fragment de \u201cDe bonesh\u201d, d\u2019Oques Grasses.<\/span><\/p>\n

L\u2019alumnat de segon i tercer d\u2019ESO \u00e9s valent. Traspassar la l\u00ednia del p\u00fablic i pujar a escena \u00e9s atrevit, i fer-ho amb delit, il\u00b7lusi\u00f3 i ganes d\u2019aprendre \u00e9s encara m\u00e9s valu\u00f3s. Enhorabona, nois i noies!<\/span><\/p>\n

Seguirem treballant en la tria de nous reptes per al segon tram del curs.<\/span><\/p>\n

Unir tradici\u00f3 i modernitat \u00e9s el fil conductor d\u2019aquesta tria teatral i musical, i \u00e9s, alhora, la met\u00e0fora de la nostra missi\u00f3 com a educadors.\u00a0<\/span><\/p>\n

Podeu veure clicant a l’enlla\u00e7 un enregistrament de la interpretaci\u00f3 del \u201cConte<\/strong> de Nadal\u201d, de Charles Dickens<\/strong><\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rusi\u00f1ol i Dickens. \u201cL\u2019alegria que passa\u201d i el \u201cConte de Nadal\u201d. Dues adaptacions de textos teatrals que el nostre alumnat de les optatives de teatre escenifiquen amb l\u2019acompanyament musical dels nois i noies de les optatives de m\u00fasica.
\nA \u201cL\u2019alegria que passa\u201d hi trobem, d\u2019una banda,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1667,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[143,1,29],"tags":[],"class_list":["post-1665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-galfot","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1665"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1668,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions\/1668"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}