{"id":1374,"date":"2021-06-13T22:32:25","date_gmt":"2021-06-13T20:32:25","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/?p=1374"},"modified":"2021-06-13T22:33:35","modified_gmt":"2021-06-13T20:33:35","slug":"la-vida-del-cucut-tururut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/general\/la-vida-del-cucut-tururut\/","title":{"rendered":"‘Aix\u00f2 pinta b\u00e9’: “La vida del cucut Tururut”"},"content":{"rendered":"

Volem felicitar en Gerard Peix de 1rA per haver guanyat el premi del concurs de relats dels Programes\u00a0Pedag\u00f2gics i Divulgatius ‘Aix\u00f2 pinta b\u00e9’<\/strong>. Consistia en l’elaboraci\u00f3 d’un relat que tingu\u00e9s a veure amb la sortida d’anellament cient\u00edfic d’ocells i el bosc mediterrani que vam fer des de la mat\u00e8ria de Biologia i Geologia, subvencionada per la Diputaci\u00f3 de Girona. A continuaci\u00f3 us el passem perqu\u00e8 en pugueu gaudir tant com nosaltres.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

“La vida del cucut Tururut”<\/strong><\/p>\n

Vet aqu\u00ed la hist\u00f2ria d\u2019un cucut anomenat Tururut que cada any venia a criar a les nostres terres gironines. Li vam posar aquest nom uns anys enrere amb la mare, i el disting\u00edem perqu\u00e8 estava anellat i tenia una taca fosca \u00fanica a l\u2019ala esquerra.<\/p>\n

Sab\u00edem, a m\u00e9s, en quina zona s\u2019estava i per tant cada any el pod\u00edem anar a observar d\u2019amagat.<\/p>\n

La seva arribada als boscos ens indicava l\u2019arribada de la primavera. El cucut \u00e9s una esp\u00e8cie d\u2019ocell que passa l\u2019hivern a l\u2019\u00c0frica. All\u00e0, amb les temperatures m\u00e9s suaus i caloroses, t\u00e9 aliment assegurat durant l\u2019hivern.<\/p>\n

El primer que sent\u00edem era el seu cant, molt caracter\u00edstic: cu-cut, cu-cut,cu-cut, que ressonava entre els arbres.<\/p>\n

La mare ens ha ensenyat a observar i estimar la natura; a m\u00e9s a casa som molt aficionats a l\u2019observaci\u00f3 d\u2019ocells amb prism\u00e0tics.<\/p>\n

Aquest \u00faltim Nadal, els Reis em van regalar uns prism\u00e0tics professionals 8×42 i em permeten veure molt b\u00e9 els ocells a gran dist\u00e0ncia. Puc veure fins i tot les fulles d\u2019un roure situat a dalt d\u2019un tur\u00f3 a uns 1.000 m de dist\u00e0ncia. Estic molt content amb aquest regal que em van fer i els aprofito sempre que puc, i a cada sortida o passejada me\u2019ls emporto i sempre veig alguna esp\u00e8cie diferent.<\/p>\n

Una tarda d\u2019inici de primavera, vam fer una sortida pels voltants del riu Ter, on hi ha unes plantacions immenses d\u2019arbres per fer fusta i biomassa. En aquestes arbredes va ser on vam comen\u00e7ar a sentir l\u2019arribada dels primers cucuts, i en el primer que vam pensar en sentir el cant del cucut va ser en el nostre vell conegut Tururut.<\/p>\n

Ens vam amagar entre la vegetaci\u00f3 frondosa i vam esperar una estona llarga per veure si aconsegu\u00edem veure l\u2019ocell. Al cap d\u2019uns instants, rere un plataner gegant, va apar\u00e8ixer ell, el cucut Tururut.<\/p>\n

El vam distingir de seguida gr\u00e0cies a la seva taca a l\u2019ala, i, \u00e9s clar, als prism\u00e0tics. Em vaig posar molt content de saber que havia tornat i que havia superat l\u2019estiu amb \u00e8xit al nord d\u2019\u00c0frica i havia sobreviscut a la migraci\u00f3 cap a Cervi\u00e0 de Ter.<\/p>\n

Durant uns dies el vaig estar buscant, observant, i vaig aconseguir conv\u00e8ncer els pares que em compressin una tenda de camuflatge; aix\u00ed passaria desapercebut.<\/p>\n

Al cap d\u2019unes setmanes ja tenia la tenda i la vaig anar a col\u00b7locar amb la meva fam\u00edlia a un lloc on sab\u00edem que sovint hi passava estones, l\u2019ocell.<\/p>\n

Vam acabar descobrint que passava sovint per all\u00e0 perqu\u00e8 espiava un niu de mallerengues carboneres.\u00a0<\/i><\/p>\n

L\u2019esp\u00e8cie del cucut, perqu\u00e8 ho sapigueu, \u00e9s un ocell par\u00e0sit. Aix\u00f2 vol dir que aprofita per pondre els ous de la seva covada en altres nius! I, un cop els t\u00e9 repartits, se\u2019n desdiu i qui cuida els ous i les cries acaba essent l\u2019ocell del niu parasitat. Quines t\u00e0ctiques tan sorprenents! A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s capa\u00e7 de reproduir el color, la mida i la forma de l\u2019ou del niu que vol parasitar, i aix\u00ed la femella del niu parasitat no se n\u2019adona i el cuida i cova com si fos cria seva.<\/p>\n

La femella cova fins que neixen, i quan neix el cucut i els altres ocellets passa una altra cosa. Resulta que el cucut, amb la forma de les seves cames que l\u2019ajuden a propulsar, tira els altres pollets o ous al terra. Aix\u00ed nom\u00e9s queden ell i la femella, ja que veu que nom\u00e9s li queda una cria i posa m\u00e9s energia a cuidar-la per no perdre totes les cries. Com que l\u2019ocell cucut quan \u00e9s petit ja \u00e9s m\u00e9s gran que els pares, aquests l\u2019han d\u2019alimentar el doble. Quina feinada, pobres pares!<\/p>\n

Doncs resulta que ens vam acostar al niu de mallerenga carbonera que el nostre cucut havia estat observant i visitant els \u00faltims dies, i vam descobrir que hi havia deixat un ou. Per tant era una femella! Vam riure una estona, i vam decidir dir-li Tururuta en lloc de Tururut.<\/p>\n

Amb els dies, vam estar observant de lluny el niu fins que van n\u00e9ixer les cries. N\u2019hi havia quatre. I, sens dubte, una de molt m\u00e9s grossa. Vam quedar fascinats de veure aquest espectacle de la natura.<\/p>\n

Passada una setmana hi vam tornar per veure com anava tot i ens va sorprendre trobar nom\u00e9s la cria de cucut, i molt crescudeta. Aix\u00ed que la cria de cucut havia tirat les altres des del niu i per tant s\u2019assegurava la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 jo ho vaig anar preguntant a la mare i buscant informaci\u00f3 a les guies d\u2019ocells que ten\u00edem a casa.<\/p>\n

Passades ja tres setmanes, el poll de cucut era molt gros i ja tenia moltes plomes. Li faltaria poc per comen\u00e7ar a volar i espavilar-se tot sol.<\/p>\n

Aquesta experi\u00e8ncia, la vaig aprofitar per explicar-la als meus companys de l\u2019institut i a la meva professora de biologia, i ens va semblar interessant programar una sortida per veure el niu de mallerenga carbonera parasitat pel cucut.<\/p>\n

La professora va organitzar una sortida d\u2019un mat\u00ed i els vaig acompanyar a veure el fam\u00f3s niu. Vam tenir molta sort, ja que el poll encara hi era i de lluny pod\u00edem observar com els pares l\u2019alimentaven. Tots van quedar molt contents i fascinats amb l\u2019ocell, que era tres vegades m\u00e9s gran que els pares adoptius.<\/p>\n

Abans de marxar, els vaig proposar posar un nom al poll cucut. Entre tots vam estar rumiant i finalment en vam trobar un: Sarri, en honor al poble on est\u00e0 situat l\u2019institut, Sarri\u00e0 de Ter.<\/p>\n

Quan vam tornar a l\u2019institut, la professora de biologia ens va posar unes diapositives sobre els ocells que hav\u00edem estudiat i apr\u00e8s en aquella excursi\u00f3, i ens va proposar que podr\u00edem fer anellaments d\u2019ocells amb professionals un cop l\u2019any per estudiar i aprendre m\u00e9s sobre aquests animalets.<\/p>\n

Del nostre cucut Tururuta no en sabem res m\u00e9s. Va deixar l\u2019ou al niu i se\u2019n va anar a voltar m\u00f3n.<\/p>\n

Esperem tornar-la a veure l\u2019any vinent, a l\u2019arribada de la primavera.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Volem felicitar en Gerard Peix de 1rA per haver guanyat el premi del concurs de relats dels Programes\u00a0Pedag\u00f2gics i Divulgatius ‘Aix\u00f2 pinta b\u00e9’. Consistia en l’elaboraci\u00f3 d’un relat que tingu\u00e9s a veure amb la sortida d’anellament cient\u00edfic d’ocells i el bosc mediterrani que vam fer… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1375,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-1374","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1374"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1378,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374\/revisions\/1378"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sarriadeter\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}