{"id":20666,"date":"2022-05-09T10:43:15","date_gmt":"2022-05-09T08:43:15","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/?p=20666"},"modified":"2022-05-09T11:13:32","modified_gmt":"2022-05-09T09:13:32","slug":"es-pot-millorar-el-cervell-per-rebeca-torrecilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/general\/es-pot-millorar-el-cervell-per-rebeca-torrecilla\/","title":{"rendered":"\u00abEs pot millorar el cervell?\u00bb per Rebeca Torrecilla"},"content":{"rendered":"

Interf\u00edcies cervell-ordinador: l’\u00fanica soluci\u00f3 per poder aprendre’s els pronoms febles d’una vegada\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Els cervells no estan gens malament. \u00c9s a dir, s\u00f3n bastant \u00fatils, per\u00f2 si ens pregunten t’agrada el teu cervell?<\/em> les respostes no solen ser positives. Tots traur\u00edem una llarga llista de qualitats que ens agradaria arreglar immediatament. Potser voldr\u00edem ser m\u00e9s llestos o tenir millor mem\u00f2ria. Com us semblaria eliminar els sentiments negatius, tamb\u00e9? I de pas, no es podrien gravar els somnis?<\/span><\/p>\n

En principi, totes aquestes q\u00fcestions s\u00f3n factibles. Sabem que podem ser m\u00e9s llestos perqu\u00e8 coneixem gent que ho \u00e9s, i sabem que podr\u00edem tenir millor mem\u00f2ria perqu\u00e8 sabem que hi ha gent que la t\u00e9. Tot el que hi ha a la nostra ment, des del mapa mental de la nostra casa fins al que sentim en veure una posta de sol, es troba gravat f\u00edsicament al nostre cervell, similar a un ordinador. Llavors, podem “programar” el nostre cervell com una computadora?<\/span><\/p>\n

Anant per parts, hi ha bones raons per comparar el cervell amb un ordinador. O m\u00e9s aviat, per pensar que un ordinador s\u00ed que podria actuar com un cervell. Una de les principals virtuts d’aquests aparells \u00e9s que \u00e9s f\u00e0cil canviar-los. Els cient\u00edfics ja coneixen m\u00e8todes per canviar directament el nostre cervell tamb\u00e9. Aquest fet no \u00e9s nom\u00e9s incre\u00efble, sin\u00f3 que podria ser molt important. Hi ha gent que no es pot comunicar o moure’s perqu\u00e8 els seus cossos no cooperen amb el seu cervell. Hi ha persones amb patrons de pensament que no voldrien tenir. I alguns altres<\/span> voldr\u00edem obtenir coneixement de forma instant\u00e0nia i sense esfor\u00e7.<\/span><\/p>\n

Els m\u00e8todes de la interf\u00edcie cervell-ordinador estan millorant a tota velocitat. Gr\u00e0cies a circuits microel\u00e8ctrics i potents algoritmes podem arribar a llegir ments, retornar la mobilitat a paral\u00edtics, restaurar la mem\u00f2ria dels ancians i proporcionar a persones sanes capacitats m\u00e9s enll\u00e0 de les que hagi tingut cap hum\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un dels aven\u00e7os que millor progressa \u00e9s tractar d’aconseguir llegir ments. Aix\u00f2 implica investigar preguntes com quines paraules est\u00e0 imaginant aquesta pe\"\"<\/a>rsona?<\/em> o com se sent?<\/em> o est\u00e0 movent el peu dret?<\/em>. Malgrat aix\u00f2, per als cient\u00edfics, treballar amb un cervell \u00e9s bastant complicat. No \u00e9s com si tingu\u00e9ssim precisament un cable USB per connectar.<\/span><\/p>\n

Per tant, els experts es dediquen a observar els senyals el\u00e8ctrics i metab\u00f2lics de l’\u00f2rgan. Aix\u00f2 vol dir que cada vegada que una persona fa una acci\u00f3, s’analitza la zona del cervell amb les neurones estimulades i, d’aquesta manera, es poden veure quines zones s’activen segons certs moviments o pensaments.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n

La imatge mostra un exemple d’interf\u00edcie que <\/em><\/span>ajuda a la recuperaci\u00f3 del moviment<\/em>\u00a0<\/span><\/p>\n

El problema m\u00e9s evident de tot aix\u00f2 probablement \u00e9s la tecnologia emprada. Avui dia per assolir informaci\u00f3 sobre el cervell hem de plantejar-nos escollir entre invasivitat o qualitat. Com m\u00e9s invasivitat (literalment s’arriben a fer forats al crani per implementar petits el\u00e8ctrodes per a la monitoratge neuronal) millor qualitat i viceversa.<\/span><\/p>\n

Per una altra banda, podr\u00edem millorar el cervell? Al cap i a la fi, el cervell no \u00e9s tampoc la gran cosa. Us recordeu d’all\u00f2 tan vergony\u00f3s que us va succeir a l’institut? Us recordeu? I per qu\u00e8 tampoc som capa\u00e7os de memoritzar les tres lleis de la termodin\u00e0mica? Us he enxampat, s\u00f3n quatre.<\/span><\/p>\n

D’acord, potser encara no hem arribat fins al punt de millorar el CI o la mem\u00f2ria, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que avui dia s’apliquen solucions per mitigar problemes cerebrals greus.<\/span><\/p>\n

Una de les tecnologies m\u00e9s reconegudes es l’estimulaci\u00f3 cerebral profunda. Podem imaginar-la com una esp\u00e8cie de ter\u00e0pia m\u00e9s focalitzada d’electroxocs. Els sistemes habituals consten d’el\u00e8ctrodes connectats al cervell sota la pell amb una bateria incorporada. Aquests, en l’activar-se proporcionen una dosi cont\u00ednua d’electricitat que (malgrat que encara no se sap ben b\u00e9 perqu\u00e8) ajuda a pacients amb epil\u00e8psia, per exemple, a disminuir les convulsions.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, es podria millorar un cervell sa? La resposta seria “potser”. El doctor Eric Leuthardt, neurocirurgi\u00e0 a m\u00e9s a m\u00e9s de neurocient\u00edfic, opina que les tecnologies d’aguditzaci\u00f3 cerebral seguiran un cam\u00ed semblant a la cirurgia cosm\u00e8tica les quals, una vegada van rebre l’acceptaci\u00f3 p\u00fablica, van passar a millorar, a m\u00e9s de reparar.<\/span><\/p>\n

I per als que no els emociona la idea d’implantar-se el\u00e8ctrodes al cap, ja hi ha altres investigacions que proven un nou m\u00e8tode menys invasiu: l’estimulaci\u00f3 magn\u00e8tica transcranial. S’assembla a l’estimulaci\u00f3 profunda que, malgrat que utilitza camps magn\u00e8tics, no necessita perforar el cap de ning\u00fa (i aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9). De manera similar, hi ha estudis molt recents que demostren que aquesta nova estimulaci\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de millorar l’aprenentatge.<\/span><\/p>\n

Potser no valdr\u00e0 la pena instaurar-se un el\u00e8ctrode al cap nom\u00e9s per recordar el cam\u00ed a l’institut, per\u00f2 dels resultats es despr\u00e8n que podria arribar a valer la pena emprar l’electricitat per millorar l’aprenentatge.<\/span><\/p>\n

Malgrat tot, no avancem massa. Abans de tot aix\u00f2, a curt termini aquesta tecnologia es far\u00e0 servir per reparar problemes, m\u00e9s que per millorar cervells. Encara que imaginem un futur amb ordinadors telep\u00e0tics, el principal \u00fas immediat que li donaran a aquests dispositius ser\u00e0 terap\u00e8utic. La part bona \u00e9s que per reparar, primer hem de comprendre i aquest ser\u00e0 el coneixement que ens portar\u00e0 a la millora. I qui sap quines coses es podran arribar a fer en el futur: ter\u00e0pies avan\u00e7ades, neuroconnexi\u00f3 cibern\u00e8tica… Ves a saber que ens portar\u00e0 una de les ci\u00e8ncies m\u00e9s imprevisibles del m\u00f3n: les interf\u00edcies cervell-ordinador.<\/span><\/p>\n

Rebeca Torrecilla \u00e9s alumna de 2n de batxillerat. El seu inter\u00e8s per la intelig\u00e8ncia artificial l’ha portat a indagar sobre les interf\u00edcies cervell-ordinador.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Interf\u00edcies cervell-ordinador: l’\u00fanica soluci\u00f3 per poder aprendre’s els pronoms febles d’una vegada\u00a0
\nEls cervells no estan gens malament. \u00c9s a dir, s\u00f3n bastant \u00fatils, per\u00f2 si ens pregunten t’agrada el teu cervell? les respostes no solen ser positives. Tots traur\u00edem una llarga llista de qualitats que… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":107,"featured_media":20693,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[338,8,1,309,29],"tags":[988,989,117],"class_list":["post-20666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-batx-2","category-batxillerat","category-general","category-llengua-catalana","category-portada","tag-intelligencia-artificial","tag-ordinador","tag-tecnologia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/users\/107"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20666"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20777,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20666\/revisions\/20777"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-sagulla\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}