{"id":5982,"date":"2023-03-10T08:50:03","date_gmt":"2023-03-10T07:50:03","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/?p=5982"},"modified":"2023-03-10T09:03:51","modified_gmt":"2023-03-10T08:03:51","slug":"serie-dentrevistes-treballs-de-recerca-natalia-riera-i-el-seu-treball-una-aproximacio-experimental-dels-taurons-i-la-perspectiva-de-futur-des-de-la-visio-dinvestigadors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/portada\/general\/serie-dentrevistes-treballs-de-recerca-natalia-riera-i-el-seu-treball-una-aproximacio-experimental-dels-taurons-i-la-perspectiva-de-futur-des-de-la-visio-dinvestigadors\/","title":{"rendered":"S\u00e8rie d’entrevistes treballs de recerca: Nat\u00e0lia Riera i el seu treball Una aproximaci\u00f3 experimental dels taurons i la perspectiva de futur des de la visi\u00f3 d’investigadors"},"content":{"rendered":"

El treball de recerca \u00e9s una tasca d\u2019investigaci\u00f3 que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.\"\"<\/a><\/p>\n

Des de l\u2019Institut Pere Ribot volem recon\u00e8ixer l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i publicar entrevistes a l\u2019alumnat que aix\u00ed ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d\u2019aquesta manera recon\u00e8ixer el gran esfor\u00e7 realitzat.<\/p>\n

Continuem la s\u00e8rie d\u2019entrevistes amb la Nat\u00e0lia Riera i la primera cosa que volem fer \u00e9s felicitar-te per la nota per\u00f2 sobretot per l\u2019esfor\u00e7 i la implicaci\u00f3 que has tingut en la seva confecci\u00f3, \u00e9s a dir, per la feina feta.<\/p>\n

El teu treball es titula Una aproximaci\u00f3 experimental dels taurons i la perspectiva de futur des de la visi\u00f3 d’investigadors <\/em>i de ben segur que podries estar hores parlant d\u2019ell, per\u00f2 hem d\u2019intentar sintetitzar. \u00c9s per aix\u00f2 que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.<\/p>\n

Per\u00f2, anem al gra!<\/p>\n

El primer de tot \u00e9s saber perqu\u00e8 has escollit aquest tema. Qu\u00e8 et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivaci\u00f3?<\/span><\/p>\n

La meva motivaci\u00f3 va n\u00e9ixer del meu tiet, en Marc Aquino, que \u00e9s candidat a un doctorat en Ci\u00e8ncies del Mar. Tota la meva vida m\u2019ha estat ensenyant fotos i v\u00eddeos de taurons i m\u2019ha estat familiaritzant amb el tema. Vaig decidir centrar el meu treball de recerca en els taurons, ja que em donava l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer m\u00e9s aquests animals i el perqu\u00e8 de la seva import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

Ara et demanar\u00e9 una cosa molt dif\u00edcil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.<\/span><\/p>\n

Coneixement b\u00e0sic de les caracter\u00edstiques generals dels taurons, una aproximaci\u00f3 experimental d\u2019aquests mitjan\u00e7ant l\u2019estudi d\u2019una mostra de moixines i la seva perspectiva de futur des del punt de vista de cinc investigadors.<\/span><\/p>\n

Tot i que el resultat del treball \u00e9s evidentment excel\u00b7lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentaci\u00f3, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?<\/span><\/p>\n

Pel que fa a trobar informaci\u00f3 no he tingut problemes, per\u00f2 la meva limitaci\u00f3 m\u00e9s gran ha estat el temps. Inicialment, a la part experimental, volia estudiar el contingut de pl\u00e0stics en els est\u00f3macs de les mostres de moixines que havia estudiat, per\u00f2 com aix\u00f2 estava coordinat amb un estudi de la Universitat de Barcelona, fins que ells no ho fessin jo no podia disposar d\u2019aquesta informaci\u00f3. El problema \u00e9s que ells van comen\u00e7ar aquestes pr\u00e0ctiques quan a mi em quedava una setmana per presentar el treball de recerca i per tant, no vaig poder incloure aquestes dades i em vaig haver d\u2019adaptar a les informacions que tenia.<\/span><\/p>\n

I alguna an\u00e8cdota?<\/span><\/p>\n

Doncs s\u00ed, en tinc una. A l\u2019entrevista que li vaig fer al Jordi Boada (investigador), em va passar el contacte d\u2019una altra investigadora, la Clara Calatayud.<\/span><\/p>\n

Jo desconeixia el seu origen i, per tant, no sabia si havia de parlar amb ella en catal\u00e0, en castell\u00e0 o en angl\u00e8s. Investigant pel seu compte d\u2019Instagram vaig veure una cara coneguda, la del meu tiet Marc, que sortia en una foto amb ella. Aix\u00ed li vaig preguntar en quin idioma m\u2019hi havia d\u2019adre\u00e7ar. Ell em va comentar que havien investigat junts i que curiosament la Clara \u00e9s de Vilassar de Mar!<\/span><\/p>\n

De tot el treball i del seu proc\u00e9s de confecci\u00f3, quin \u00e9s el coneixement, la dada o la conclusi\u00f3 que m\u00e9s t\u2019ha impactat i que t\u2019agradaria destacar?<\/span><\/p>\n

Actualment, considero que la societat t\u00e9 molt pocs coneixements dels taurons i que l’opini\u00f3 que se’n t\u00e9 est\u00e0 esbiaixada per tal com aquests animals s\u00f3n presentats en les pel\u00b7l\u00edcules. De fet, la societat en general desconeix la situaci\u00f3 real en qu\u00e8 es troben. Gr\u00e0cies a haver elaborat aquest treball he pogut con\u00e8ixer que els taurons estan en una situaci\u00f3 cr\u00edtica i fortament afectada, i m’ha sorpr\u00e8s que no se’n parli m\u00e9s tenint en compte la import\u00e0ncia que tenen en els ecosistemes.<\/span><\/p>\n

En el teu treball parles de la import\u00e0ncia del paper dels taurons en l\u2019equilibri dels ecosistemes marins. Qu\u00e8 fa que ells tinguin m\u00e9s import\u00e0ncia que d\u2019altres esp\u00e8cies en manteniment d\u2019aquest equilibri.<\/span><\/p>\n

Els taurons s\u00f3n superdepredadors, la qual cosa vol dir que solen estar al cim de les xarxes tr\u00f2fiques dels ecosistemes marins. Es considera que s\u00f3n esp\u00e8cies clau que juguen un paper molt important en el manteniment de l’equilibri dels seus ecosistemes. Si la seva poblaci\u00f3 disminu\u00eds considerablement, el nombre d’exemplars de les esp\u00e8cies que aquests depreden, directament augmentarien, perqu\u00e8 ja no tindrien els depredadors que regulen les seves poblacions. Aquesta pertorbaci\u00f3 en l’equilibri tamb\u00e9 causaria la disminuci\u00f3 de la poblaci\u00f3 del seg\u00fcent nivell tr\u00f2fic, ja que en augmentar els depredadors (preses directes dels taurons) serien consumides en major nombre. Aquest cicle d’alternan\u00e7a s’aniria repetint fins a arribar al nivell m\u00e9s baix de la xarxa tr\u00f2fica, i aquest fenomen rep el nom de “cascada tr\u00f2fica”.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

He vist en el teu treball que tots els investigadors sembla que coincideixen que la sobrepesca \u00e9s un dels principals problemes que tenen els taurons. Per\u00f2 en el m\u00f3n occidental el consum alimentari del taur\u00f3 no existeix. El que m\u2019agradaria saber si aquesta sobrepesca \u00e9s comercial o accidental i les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta.<\/span><\/p>\n

La majoria \u00e9s accidental. En l’entrevista que li vaig fer al Manel Gazo (investigador), em va comentar que una possible soluci\u00f3 a la problem\u00e0tica que es t\u00e9 actualment amb els taurons podria ser que la societat tingu\u00e9s m\u00e9s coneixements sobre all\u00f2 que es pesca i posteriorment es consumeix. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un inconvenient per a la nostra salut, pel concepte de bioacumulaci\u00f3 o biomagnificaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Hi ha certes toxines que els nostres organismes no les saben tractar i, per tant, el que acaba passant \u00e9s que van bioacumulant. Els taurons com ja he mencionat, s\u00f3n depredadors superiors, i tenen una despesa energ\u00e8tica molt elevada, la qual cosa fa que necessitin depredar m\u00e9s i, en conseq\u00fc\u00e8ncia acaben ingerint m\u00e9s toxines com el mercuri, que provenen de les seves preses (biomagnificaci\u00f3). Llavors, si nosaltres mengem taurons volunt\u00e0ria o involunt\u00e0riament, al final ens perjudica la nostra salut.<\/span><\/p>\n

Fa tres dies l\u2019ONU ha anunciat que despr\u00e9s de 15 anys de negociaci\u00f3 hi ha un text consensuat que posa les bases perqu\u00e8 es compleixi la promesa internacional de preservar almenys el 30% dels oceans l’any 2030, creant zones marines protegides. Qu\u00e8 en penses d\u2019aquesta not\u00edcia?<\/span><\/p>\n

Si realment es du a terme seria fant\u00e0stic, per\u00f2 no tinc gaire confian\u00e7a en la seva efectivitat. Vivim en una societat on es prioritzen els interessos comercials i econ\u00f2mics i tot pot quedar en una mera declaraci\u00f3 d\u2019intencions.<\/span><\/p>\n

El que haurien de fer \u00e9s protegir m\u00e9s les aig\u00fces internacionals i amb tot, si aquest acord es du a terme caldr\u00e0 veure si arriben a temps.<\/span><\/p>\n

Per acabar nom\u00e9s ens queda agrair-te la teva predisposici\u00f3 a fer l\u2019entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.<\/p>\n

Finalment recon\u00e8ixer la part de m\u00e8rit de la professora que t\u2019ha tutoritzat, la Meritxell Arqu\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El treball de recerca \u00e9s una tasca d\u2019investigaci\u00f3 que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.<\/a>
\nDes de l\u2019Institut Pere Ribot volem recon\u00e8ixer l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i publicar entrevistes a… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":5983,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5982","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5982","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5982"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5982\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5987,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5982\/revisions\/5987"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5982"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5982"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-pere-ribot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5982"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}