L\u2019Assemblea General de les Nacions Unides va acordar la celebraci\u00f3 del Dia Mundial de la R\u00e0dio el 13 de febrer. Aquest 13 de febrer de 2025 se celebren els 101 anys de la r\u00e0dio a Catalunya, amb l\u2019objectiu de commemorar i destacar el paper fonamental que aquest mitj\u00e0 ha tingut en la difusi\u00f3 de la cultura, l\u2019entreteniment i la informaci\u00f3 al llarg del segle XX i XXI.<\/p>\n
Des del grup de treball: \u201cLa r\u00e0dio i la televisi\u00f3 a l\u2019escola\u201d hem tornat a participar amb la proposta de \u2018Cent anys explicant hist\u00f2ries\u2019. A continuaci\u00f3, podeu escoltar el text i llegir-lo.<\/i><\/p>\n
Som alumnes de Soses i Alcarr\u00e0s, i us volem presentar la hist\u00f2ria de la sardana, l\u2019avi de la Clara i les seves amigues que ballen chaabi, una dansa t\u00edpica de Marroc. Amb aquest conte que escoltareu, coneixereu el Gebut, un poble ib\u00e8ric de Soses, i com els arbres floreixen per despr\u00e9s obtenir els fruits que mengem. Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 redactada per l’alumnat de segon Paula, Jansen, Ricard, Nour i Boutaina i locutada per l\u2019alumnat de primer Nerea, Carla, Andrei, Gemma i Mois\u00e9s.<\/span><\/i><\/p>\n Hi havia una vegada una noia anomenada Clara, a la qual li agradava molt la<\/span> dansa<\/b> i les hist\u00f2ries, especialment una que sempre li contava el seu avi: \u201cl’\u00faltim <\/span>arbre fruiter<\/b>\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n Era la hist\u00f2ria preferida de l\u2019avi. Ell sempre deia: <\/span>Una hist\u00f2ria \u00e9s molt m\u00e9s que unes paraules. De fet, \u00e9s una mena de pel\u00b7l\u00edcula pintada a la teva manera.<\/span><\/i><\/p>\n L\u2019avi va viure una part de la guerra civil. Ell vivia a Soses, un poble de Lleida. Durant la guerra, ni ell ni la seva fam\u00edlia estaven segurs en aquell lloc aix\u00ed que van decidir marxar cap a una mena de masia propera a la frontera de Fran\u00e7a. \u201c<\/span>Tot all\u00f2 va ser com un infern\u201d<\/span><\/i>,<\/span> deia l\u2019avi sempre que explicava la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n A la Clara li agradava molt la hist\u00f2ria. Un dia passejant pel poble i recordant-la, va arribar a una cova molt estranya. Es va trobar una dansa ancestral pintada sobre unes pedres que feien cr\u00e9ixer un arbre fruiter el qual donava prosperitat al poble.\u00a0 Aix\u00ed que ella no es podia quedar de bra\u00e7os creuats i va reunir a la gent experta i van comen\u00e7ar a investigar.\u00a0<\/span><\/p>\n Al cap d’unes hores i uns dies, es van adonar que aquelles pedres eren part d\u2019un poblat.<\/span><\/p>\n – Aix\u00f2 \u00e9s un gran descobriment!<\/span><\/i>, va cridar un dels experts que estava mirant els dibuixos.\u00a0<\/span><\/p>\n Els experts van convertir la cova en <\/span>el jaciment arqueol\u00f2gic de Gebut, documentat per primera vegada el 1987. Actualment \u00e9s un projecte de recerca i de recuperaci\u00f3 patrimonial entre l\u2019Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida.\u00a0<\/span><\/p>\n Uns dies despr\u00e9s de la descoberta del Gebut, la Clara tenia una <\/span>dansa<\/b> i havia de practicar molt, ja que era molt important. Com les danses eren una activitat que agradava les noies d\u2019origen marroqu\u00ed que vivien al poble, aquestes s\u2019hi van unir. Quan van arribar a la sala per assajar, es van sorprendre les unes a les altres i la Clara es va dirigir cap a l\u2019Omaima dient:\u00a0<\/span><\/p>\n -Hola! T\u2019he estat observant i m\u2019ha encantat el vostre ball marroqu\u00ed que es diu chaabi, c<\/span><\/i>omen\u00e7a dient la Clara.<\/span> Podem fer-la juntes amb la dansa del meu padr\u00ed, que es diu sardana, i ballar-la juntes.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n –<\/span>Hola! S\u00ed, \u00e9s clar, et puc ensenyar a ballar aquesta dansa<\/span><\/i>– respon l\u2019Omaima.<\/span><\/p>\n Quan havien acabat d’assajar, van anar cap al vestidor. L\u2019Omaima tenia una <\/span>pedra<\/b> a la seva motxilla i la Clara, molt intrigada, li va preguntar:<\/span><\/p>\n – <\/span>Una pregunta, per qu\u00e8 tens una pedra a la teva motxilla<\/span><\/i>?\u00a0<\/span><\/p>\n – <\/span>Aquesta pedra simbolitza la protecci\u00f3, ens ajuda a protegir-nos de tot all\u00f2 dolent i tamb\u00e9 representa la vida que creix com els <\/span><\/i>arbres fruiters<\/i><\/b>– diu l\u2019Omaima mentre agafa la pedra i l\u2019ensenya a la Clara.<\/span><\/p>\n La Clara i les dansaires ho van fer de la millor manera. Estava molt contenta ja que, dins de la rotllana on ballaven sardanes, tamb\u00e9 hi havia persones d\u2019origen marroqu\u00ed ballant una <\/span>dansa<\/b> pr\u00f2pia de la seva cultura, m\u00e9s coneguda com \u201cchaabi\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n La dansa es va fer un lloc envoltat d\u2019<\/span>arbres fruiters, <\/b>propis del lloc rural i aut\u00f2cton, que donen el fruit a pomes, peres, pr\u00e9ssecs,… molt importants en l\u2019economia de Soses i Alcarr\u00e0s.<\/span><\/p>\n Des de l\u2019Institut Nou Alcarr\u00e0s aquesta hist\u00f2ria acaba amb una dansa que lliga dues cultures que viuen juntes i que comparteixen la troballa de les pedres d\u2019un poblat en un indret envoltat d\u2019arbres fruiters.L’audio a les xarxes<\/a> <\/span><\/i><\/p>\n #centresendansaperlainclusio <\/span><\/p>\n\n\t