On va l’aigua que marxa pel forat de la pica? I la que ens cau per l’esquena quan ens dutxem? Què passa quan s’estira la cadena del vàter?
Tota aquesta aigua bruta arriba a la depuradora on es neteja per tal de poder retornar-la al medi ambient. Aquest sistema de sanejament, gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, està constituït per una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que disposa d’un tractament biològic seqüencial (SBR) de fangs activats de mitja càrrega i un tractament de membranes MBR. Una xarxa de col·lectors recull les aigües residuals del municipi d’Alcarràs i les porta fins a l’EDAR a través d’una sola branca.
La visita a la depuradora ens ha fet ser conscients de la quantitat d’aigua que Alcarràs embruta al dia i la feina que hi ha darrera per netejar-la. Una feina que sense uns col·laboradors imprescindibles i petits, els microorganismes, seria més feixuga i lenta.
Una altra cosa impactant quan fas la visita és la quantitat de tovalloletes humides que hi arriben. No es degraden, col·lapsen canonades, embossen els filtres i s’acumulen per tot arreu. Així és com es converteixen en un residu que cal tractar i gestionar en quantitats abundants que paguem entre tots. Hem de recordar que el seu punt de recollida no és el vàter. La regla de les 3P: pipi, popo i paper ens ajuda a saber que hi hem de llençar.
