{"id":6196,"date":"2020-11-09T10:55:55","date_gmt":"2020-11-09T09:55:55","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanfuster\/?p=6196"},"modified":"2020-11-10T21:49:20","modified_gmt":"2020-11-10T20:49:20","slug":"i-concurs-microrelats-de-por","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/general\/i-concurs-microrelats-de-por\/","title":{"rendered":"I Concurs microrelats de por"},"content":{"rendered":"

Fa pocs dies vam celebrar la diada de Tots Sants. Una diada que es pot celebrar amb castanyada, amb <\/span>Halloween<\/span><\/i>, o amb totes dues tradicions, i que tenen en com\u00fa el tema de la mort i la por.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, des de l\u2019aula d\u2019acollida hem creat el <\/span>I Concurs de Microrelats de por<\/b>, un concurs on hi participa l\u2019alumnat d\u2019aquest espai.\u00a0<\/span><\/p>\n

Voteu aquell que m\u00e9s us agradi als comentaris del post, a baix\ud83d\udc47.\u00a0 El guanyador i el seu equip gaudiran del premi i vosaltres dels relats.<\/span><\/p>\n

Podeu fer-ho fins el 18 de novembre!<\/span>\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

UN PAST\u00cdS PERILL\u00d3S<\/b><\/p>\n

Una dona molt llaminera tornant de la feina es va comprar un past\u00eds perqu\u00e8 era el seu aniversari. Va arribar a casa seva i se\u2019l va comen\u00e7ar a menjar, quan de sobte un pallasso va saltar des de dintre del past\u00eds i es va menjar la dona.<\/span><\/p>\n

NIT OBSCURA<\/b><\/p>\n

Hi havia una vegada un home que va sortir a comprar castanyes un 31 d\u2019octubre a la nit. Una nit obscura i, clar, se li va apar\u00e8ixer un fantasma. Llavors l\u2019home va c\u00f3rrer m\u00e9s r\u00e0pid que un llamp i el fantasma es va plantar d\u2019ell i li va tallar el coll. Ara el coll de l\u2019home rodola cada 31 d\u2019octubre a la nit obscura.<\/span><\/p>\n

PROP DEL BOSC<\/b><\/p>\n

Un vespre tranquil anava cap a casa de la meva amiga que vivia molt a prop del bosc. Quan vaig passar per davant d\u2019aquest bosc, vaig veure com corria alguna cosa a prop del fanal. Em va semblar que era un home. Un minut despr\u00e9s, a prop d\u2019un altre fanal, va tornar a bellugar alguna cosa i, definitivament, era un home. Un home llop! I mai m\u00e9s no vaig passar per aquell bosc.<\/span><\/p>\n

EL CARRER\u00d3<\/b><\/p>\n

A la part m\u00e9s fosca de la ciutat hi ha un carrer\u00f3, diuen que a qui hi entra mai m\u00e9s\u00a0 l’han vist sortir.\u00a0<\/span>La meva amiga va decidir entrar-hi, per\u00f2 en fer-ho es va a tancar el carrer\u00f3 i ja no la vaig tornar a veure mai m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

UN ALMA CONVERTIDA EN CASA<\/b><\/p>\n

Hab\u00eda una vez en Per\u00fa un grupo de ni\u00f1os que ten\u00edan enfrente de su casa la casa del vecino. Una casa que hab\u00eda sido mujer, pues era de una muerta que se convirti\u00f3 en la casa.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

Aunque su marido segu\u00eda vivo y proteg\u00eda la casa, una noche los ni\u00f1os se metieron dentro y la casa, antes mujer, les fue atacando y trag\u00e1ndoselos de uno en uno. Pero los de m\u00e1s suerte escaparon y descubrieron como matar el alma de la esposa del vecino: lanzarle muchos TNT al coraz\u00f3n.<\/span><\/p>\n

LAS BOLAS DE ELECTRICIDAD<\/b><\/p>\n

Una vez cayeron dos bolas de electricidad y se apagaron las luces y\u00a0 y los m\u00f3viles y las velas mataban a todos los que se acercaban. Fueron a la embajada para que les llevasen a otro pa\u00eds y vieron que era los mismo pero que ya no estaban las luces y comenzaron de nuevo su vida.<\/span><\/p>\n

\u00a1NUNCA DIGAS ESE NOMBRE!<\/b><\/p>\n

\u00a1<\/span>Wian Sethgre Hausiolok<\/span><\/i>!\u00a0Solo con recordar\u00a0esas palabras,\u00a0me aterrorizo\u00a0y me duele la cabeza,\u00a0y\u00a0no consigo\u00a0precisar para qu\u00e9 eran. Hace demasiado tiempo,\u00a0y\u00a0he mezclado recuerdos con pesadillas. Es una locura… \u00a1Son\u00a0esas PALABRAS!\u00a0Las que me atormentan d\u00eda y noche,\u00a0no s\u00e9\u00a0qu\u00e9\u00a0hacer para que me dejen vivir en paz, siento que es una pesadilla\u00a0de\u00a0la cual \u00a1NUNCA! me voy a despertar.\u00a0Y\u00a0si no es una pesadilla, \u00bfentonces qu\u00e9\u00a0es?. Espero que no lo hayas pronunciado bien, y si lo has hecho, no mires\u00a0a\u00a0tu espalda.”<\/span><\/p>\n

EL GOS DEL LLADRE<\/b><\/p>\n

Entre tots van matar el gos del lladre. El seu espectre busca venjan\u00e7a sense saber qui fou l\u2019assass\u00ed aquella nit de Halloween.<\/span><\/p>\n

DELIRIS DE MITJANIT<\/b><\/p>\n

M’estava a punt d’adormir, quan de cop i volta vaig sentir un soroll espant\u00f3s. Vaig c\u00f3rrer amb totes les meves forces a veure qu\u00e8 passava. Mala idea, ja que si no hagu\u00e9s baixat, no m’hagu\u00e9s quedat coberta de la sang de sang en un lloc fred, petit i desconegut.<\/span><\/p>\n

CAM\u00cd DE L\u2019ESCOLA<\/b><\/p>\n

Una vegada una mare i les seves filles bessones van sortir al carrer cam\u00ed de l\u2019escola, tot cantant una can\u00e7\u00f3 i agafades de la m\u00e0. Va sonar el tel\u00e8fon. Era del treball. Havia d\u2019anar a l’oficina urgentment. Va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien b\u00e9 el cam\u00ed. \u00a0<\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s va donar vint passos. El soroll d’un fort cop seguit d’una frenada va fer que es gir\u00e9s i va veure horroritzada com els cossos de les dues petites jeien inerts sota un cami\u00f3. Continuaven agafades de la m\u00e0.<\/span><\/p>\n

Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquell tram unes interfer\u00e8ncies es colen a la r\u00e0dio i se senten unes veus dient \u201cNo creueu! No creuarem, mare! Ja ens van atropellar un cop. No tornar\u00e0 a passar\u201d.<\/span><\/p>\n

EL MIRALL<\/b><\/p>\n

Un mat\u00ed la Fiona es va mirar al mirall i… hi va veure una cosa espantosa! Un \u00e9sser gras i petit amb molts grans a la cara. Tenia un nas deforme molt gros i uns ulls petits i obscurs. Taques per tot el seu cos, marques de talls\u2026<\/span><\/p>\n

Ella es va espantar tant que va trencar el mirall i va sortir corrent cap a l\u2019altra habitaci\u00f3 per\u00f2 a tots els miralls el trobava. Tipa i cuita va decidir llen\u00e7ar tots els miralls.<\/span><\/p>\n

LOS TERRORES DEL BOSQUE<\/b><\/p>\n

Una tarde de diversi\u00f3n con unos amigos se nos ocurri\u00f3 la maravillosa idea de adentrarnos en un bosque de mi pueblo, era un bosque muy abundante de plantas, o sea que ten\u00eda poca iluminaci\u00f3n. De repente, vimos una peque\u00f1a caba\u00f1a y como ten\u00edamos muy buenas ideas decidimos ir directos hacia ella.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

Entramos y estaba oscuro pero ten\u00edamos linternas, la exploramos y no parec\u00eda tener nada interesante excepto unos s\u00edmbolos. \u00a1Era Morse! Louis ten\u00eda un abuelo militar y le hab\u00eda ense\u00f1ado\u00a0 el famoso c\u00f3digo as\u00ed es que lo empez\u00f3 a leer en voz alta y en cuanto lo hizo toda la caba\u00f1a comenz\u00f3 a temblar. A lo lejos se o\u00edan risas malvadas y llantos, de repente cay\u00f3 como un rayo del cielo y mat\u00f3 a Dami\u00e1n. Louis y yo salimos corriendo de la caba\u00f1a. Jam\u00e1s volvimos a ese bosque.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa pocs dies vam celebrar la diada de Tots Sants. Una diada que es pot celebrar amb castanyada, amb Halloween, o amb totes dues tradicions, i que tenen en com\u00fa el tema de la mort i la por.
\nPer aix\u00f2, des de l\u2019aula d\u2019acollida hem creat… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6198,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[307,1,29],"tags":[],"class_list":["post-6196","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eso","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6196"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6210,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196\/revisions\/6210"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ins-dolors-aleu-barcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}