{"id":9836,"date":"2026-04-29T16:28:09","date_gmt":"2026-04-29T14:28:09","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/?p=9836"},"modified":"2026-04-29T16:53:10","modified_gmt":"2026-04-29T14:53:10","slug":"setmana-de-les-lletres-i-les-arts-la-paraula-que-ens-fa-comunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/general\/setmana-de-les-lletres-i-les-arts-la-paraula-que-ens-fa-comunitat\/","title":{"rendered":"Setmana de les Lletres i les Arts: la paraula que ens fa comunitat"},"content":{"rendered":"

Hi ha iniciatives que nom\u00e9s s\u00f3n possibles quan existeix una comunitat implicada i compromesa. La Setmana de les Lletres i les Arts<\/strong><\/em> n\u2019ha estat un exemple clar: una suma de gestos, de mirades, de veus i de mans que, al llarg d\u2019uns dies, han posat al centre una llengua que ens defineix, ens uneix i forma part de la nostra identitat col\u00b7lectiva: el catal\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En un moment en qu\u00e8 el catal\u00e0 viu tensions evidents \u2014amb una pres\u00e8ncia desigual en els espais socials, medi\u00e0tics i quotidians\u2014, cuidar-lo esdev\u00e9 una responsabilitat col\u00b7lectiva. Les lleng\u00fces no es mantenen vives nom\u00e9s des de la teoria ni des de la norma: es mantenen vives quan es parlen, quan s\u2019estimen, quan s\u2019habiten. Quan es converteixen en vehicle de pensament, d\u2019emoci\u00f3 i de creaci\u00f3. Amb aquest convenciment, del 20 al 24 d\u2019abril vam desplegar una setmana plena de propostes que han fet dialogar la literatura amb la m\u00fasica, la dansa i les arts visuals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Experi\u00e8ncies de narraci\u00f3 i expressi\u00f3 liter\u00e0ria<\/h3>\n

La setmana va comen\u00e7ar amb sessions de contacontes que van omplir el centre d\u2019imaginaci\u00f3 i d\u2019hist\u00f2ries. Vam comptar amb Un Farcell de Contes<\/strong><\/em>, que va acostar els infants al plaer d\u2019escoltar i imaginar, i amb Keke Shuga<\/strong><\/em>, narrador que ja ens havia visitat a principi de curs i que, una vegada m\u00e9s, va connectar amb l\u2019alumnat a trav\u00e9s d\u2019una narraci\u00f3 viva, propera i carregada d\u2019energia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La comunitat de petits va viure, a m\u00e9s, una experi\u00e8ncia singular amb Alice Sorin (Cia. Ulalma)<\/em><\/strong>, ballarina i creadora del conte Les ll\u00e0grimes amagades<\/em>. A trav\u00e9s del teatre-dansa, la paraula es va transformar en cos, en moviment i emoci\u00f3. Una proposta que culminava amb un taller corporal, on els infants no nom\u00e9s escoltaven una hist\u00f2ria, sin\u00f3 que la vivien des de dins.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Compet\u00e8ncia lectora i acc\u00e9s a la informaci\u00f3<\/h3>\n

De la m\u00e0 de la Biblioteca de Roquetes i de la seva bibliotec\u00e0ria, Begonya Ferr\u00e9<\/strong>, vam aprofundir en el sentit de llegir i de buscar. L\u2019alumnat de 6\u00e8 va descobrir el funcionament d\u2019eBiblio<\/em>, el gran cat\u00e0leg digital de biblioteques de Catalunya, aprenent a accedir a llibres, pel\u00b7l\u00edcules i audiollibres de manera gratu\u00efta. Paral\u00b7lelament, l\u2019alumnat d\u2019ESO va participar en tallers de cerca d\u2019informaci\u00f3 que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les eines habituals: “Qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de Google? Qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de ChatGPT?” <\/em>Perqu\u00e8 educar en la lectura avui \u00e9s tamb\u00e9 educar en el criteri, en la selecci\u00f3 i en la mirada cr\u00edtica.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els docents, per la seva banda, tamb\u00e9 vam compartir un espai de reflexi\u00f3 sobre el gust per la lectura: com es construeix, com s\u2019alimenta, com es sost\u00e9. La resposta, lluny de f\u00f3rmules m\u00e0giques, apunta cap a dues idees clares: bons llibres a l\u2019abast i temps real, estructurat i sostingut, per llegir.<\/p>\n

\n

Intervencions art\u00edstiques al voltant de la paraula<\/h3>\n

La llengua tamb\u00e9 va sortir fora de les aules i es va fer visible als murs del pati. D\u2019una banda, un mural de muixonets de papirofl\u00e8xia. Fets de paper \u2014com els llibres\u2014, aquests ocells simbolitzen all\u00f2 que ens passa quan llegim: el pensament s\u2019eleva, la imaginaci\u00f3 vola, la mirada s\u2019eixampla.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

De l\u2019altra, un mural de color, paraula i capes. Paraules en catal\u00e0 escollides pels nostres infants, superposades, entrella\u00e7ades, constru\u00efdes per moltes mans diferents. Un mural viu, que parla de comunitat: del que podem fer quan tots hi posem el nostre gest.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Sant Jordi: la llengua al carrer<\/h3>\n

La diada de Sant Jordi va portar la literatura fora del centre. Els nostres joves de 4t d\u2019ESO van muntar les seves parades de llibres de segona m\u00e0 i roses. Tot l’alumnat va sortir a passejar per la ciutat.<\/p>\n

A la tarda, els premis literaris<\/strong>, organitzats per l\u2019Associaci\u00f3 de Fam\u00edlies, van posar en valor la creativitat del nostre alumnat. Un gest imprescindible, que reconeix l\u2019esfor\u00e7 i el talent, i que refor\u00e7a el vincle entre escola i comunitat.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

La flama del Correllengua Agermanat<\/h3>\n

La cloenda de la setmana va arribar amb un moment carregat de simbolisme: l\u2019entrada de la Flama del Correllengua<\/strong>. Els alumnes de 2n d\u2019ESO, en el marc del projecte Som Llengua<\/em>, la van anar a buscar a l’Ajuntament i la van portar corrent fins al centre. La vam rebre tots junts, cantant Amb el cor<\/em>, en un gest col\u00b7lectiu que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acte.<\/p>\n

La flama \u00e9s mem\u00f2ria, \u00e9s continu\u00eftat, \u00e9s comprom\u00eds. Representa una llengua que passa de m\u00e0 en m\u00e0, de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Les alumnes d\u2019Arts Esc\u00e8niques van donar cos a aquesta flama: el moviment convertia el s\u00edmbol en vida, batec i pres\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Una acci\u00f3 esc\u00e8nica per dir qui som<\/h3>\n

A partir d\u2019aquest moment, el SUM es va transformar en un espai esc\u00e8nic que integrava literatura, m\u00fasica i dansa en una mateixa acci\u00f3 col\u00b7lectiva . Combo Musical, les alumnes d\u2019Arts Esc\u00e8niques i una representaci\u00f3 \u00a0de docents i alumnes de les comunitat de mitjans, grans i joves van construir un recital compartit. Paraules recitades, can\u00e7ons en catal\u00e0, cossos en moviment.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les alumnes de teatre posaven veu i gest a la literatura. La m\u00fasica sostenia i amplificava les emocions. I, enmig de tot plegat, les veus de l\u2019aula d\u2019acollida aportaven una dimensi\u00f3 imprescindible: la llengua com a espai d\u2019arribada, com a eina per entendre\u2019ns, com a punt de trobada.<\/p>\n

Un acte que ens recorda que la literatura no \u00e9s nom\u00e9s all\u00f2 que es llegeix, sin\u00f3 all\u00f2 que es viu, es comparteix i transforma.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Una instal\u00b7laci\u00f3 per habitar la paraula<\/h3>\n

Tot l\u2019acte estava abra\u00e7at per una instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica carregada de significat. Aquesta connexi\u00f3 amb la papirofl\u00e8xia no \u00e9s casual. \u00c9s el fil que uneix els murs del pati amb el SUM, recordant-nos que l\u2019art pot travessar espais, formats i llenguatges.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els diamants de paper<\/strong>, elaborats per la comunitat de grans, evocaven La pla\u00e7a del Diamant<\/em> de Merc\u00e8 Rodoreda. Un s\u00edmbol que ens recorda que, fins i tot en temps dif\u00edcils, les paraules ens ajuden a trobar la veu i a reconstruir-nos. Les postals liter\u00e0ries<\/strong>, creades pels joves, eren petites peces de pensament i emoci\u00f3: fragments, paraules, que convidaven a aturar-se i mirar. I el riu de paraules<\/strong>, inspirat en Can\u00e7\u00f3 de fer cam\u00ed<\/em> de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, travessava l\u2019espai com una met\u00e0fora col\u00b7lectiva. Cada infant hi deixava la seva barqueta de paper, afirmant una idea senzilla i poderosa: el cam\u00ed de la llengua el fem junts.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Fer cam\u00ed junts<\/h3>\n

La Setmana de les Lletres i les Arts<\/em> no ha estat nom\u00e9s un conjunt d\u2019activitats. Ha estat una experi\u00e8ncia compartida que posa en valor la llengua catalana com a eix de pensament, de creaci\u00f3 i de conviv\u00e8ncia. Perqu\u00e8 la llengua no \u00e9s nom\u00e9s un codi. \u00c9s una manera de mirar el m\u00f3n. I l\u2019art, una manera de dir-lo. I quan les dues coses es troben, passa el que hem viscut aquests dies: una comunitat que es reconeix, que s\u2019expressa i que, sobretot, decideix continuar fent cam\u00ed junta.<\/p>\n

Res d\u2019aix\u00f2 hauria estat possible sense les persones que ho han fet realitat. Un agra\u00efment profund als nostres professors i professores de catal\u00e0 i de l\u2019aula d\u2019acollida<\/strong>, per sostenir la llengua des del rigor i el comprom\u00eds; a les professores d\u2019Art i de Combo<\/strong> i als docents del projecte Som Llengua<\/em><\/strong>, per convertir la paraula en experi\u00e8ncia viva, compartida i significativa. Un agra\u00efment molt especial a l\u2019AFI<\/strong>, per acompanyar, impulsar i fer cr\u00e9ixer la vida del centre. I gr\u00e0cies tamb\u00e9 als col\u00b7laboradors externs<\/strong> que han enriquit aquesta setmana amb la seva mirada i talent: Begonya Ferr\u00e9<\/strong>, Un Farcell de Contes<\/strong>, Keke Shuga<\/strong> i Alice Sorin<\/strong>. Entre tots i totes, hem fet possible una setmana que deixa petjada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha iniciatives que nom\u00e9s s\u00f3n possibles quan existeix una comunitat implicada i compromesa. La Setmana de les Lletres i les Arts n\u2019ha estat un exemple clar: una suma de gestos, de mirades, de veus i de mans que, al llarg d\u2019uns dies, han posat… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9839,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-9836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9836"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9836\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9878,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9836\/revisions\/9878"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}