{"id":9562,"date":"2026-01-07T17:09:53","date_gmt":"2026-01-07T16:09:53","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/?p=9562"},"modified":"2026-01-08T17:49:22","modified_gmt":"2026-01-08T16:49:22","slug":"g-e-r-m-a-n-s-un-projecte-darts-esceniques-per-entendre-el-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/general\/g-e-r-m-a-n-s-un-projecte-darts-esceniques-per-entendre-el-mon\/","title":{"rendered":"GERMANS, un projecte d’arts esc\u00e8niques per entendre el m\u00f3n."},"content":{"rendered":"

El passat 18 de desembre, just abans de tancar el trimestre, vam estrenar Germans<\/em>, una obra de teatre protagonitzada per l\u2019alumnat d\u2019educaci\u00f3 infantil i d\u2019ESO del nostre centre. L\u2019escenari va esdevenir el punt de trobada d\u2019un proc\u00e9s compartit entre etapes, viscut al llarg de setmanes a trav\u00e9s del treball art\u00edstic, la conviv\u00e8ncia i l\u2019acompanyament mutu. Germans<\/em> \u00e9s un projecte esc\u00e8nic que dona continu\u00eftat a una manera d\u2019entendre l\u2019educaci\u00f3 i les arts: aprendre junts, des de mirades i edats diferents, compartint processos reals i significatius. El treball interetapa no \u00e9s una excepci\u00f3, sin\u00f3 una aposta pedag\u00f2gica ferma que posa la vida, el vincle i la responsabilitat compartida al centre.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Inspirada lliurement en el conte Per qu\u00e8 som diferents<\/em> d’Engruna Teatre<\/span><\/span><\/em>, l\u2019obra convida a reflexionar sobre l\u2019origen com\u00fa de la humanitat i la riquesa de les difer\u00e8ncies. La Mare Natura, figura simb\u00f2lica i maternal, dona vida a sis fills que es reparteixen pel m\u00f3n. Amb el pas del temps, les formes de vida canvien, s\u2019adapten als climes i als paisatges\u2026 per\u00f2 tamb\u00e9 apareix l\u2019oblit d\u2019all\u00f2 essencial: que tots s\u00f3n germans.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

PETITS I GRANS COMPARTINT ESCENA I PROC\u00c9S<\/h6>\n

Al llarg del projecte, infants i joves han compartit m\u00e9s que un escenari. Han compartit assajos, silencis, mirades, ritmes i responsabilitats. Els infants s\u2019han apropat a les arts en viu des de l\u2019experi\u00e8ncia real: estar presents, escoltar el grup, seguir una m\u00fasica, habitar un espai esc\u00e8nic i sostenir una acci\u00f3 davant del p\u00fablic. Les joves, al seu torn, han assumit un rol d\u2019acompanyament conscient, treballant des de la sensibilitat, la cura i el respecte pels tempos dels m\u00e9s petits.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquest intercanvi genera aprenentatges profunds en ambdues direccions. Els infants guanyen confian\u00e7a i seguretat; les joves reforcen l\u2019empatia, el lideratge responsable i la mem\u00f2ria del seu propi recorregut. Crear plegats els permet entendre que l\u2019art no \u00e9s nom\u00e9s expressi\u00f3 individual, sin\u00f3 construcci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n

UN VIATGE PEL M\u00d3N PER ENTENDRE LA DIFER\u00c8NCIA<\/h6>\n

A trav\u00e9s de la dansa, la m\u00fasica i una veu po\u00e8tica, Germans<\/em> recorre diferents racons del planeta: el fred de l\u2019\u00c0rtic, els boscos americans, el nord d\u2019Europa, les sabanes africanes, l\u2019\u00cdndia i el sud-est asi\u00e0tic. Cada paisatge dona forma a una manera de viure, de vestir-se, de moure\u2019s i de relacionar-se amb la natura.<\/p>\n

\"\"\"\"\"\" \"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\" \"\" \"\"<\/p>\n

Aquest viatge esc\u00e8nic permet entendre que la difer\u00e8ncia no \u00e9s una amena\u00e7a, sin\u00f3 una resposta necess\u00e0ria a un entorn concret. Les pells, els cossos i les cultures s\u00f3n diverses perqu\u00e8 el m\u00f3n ho \u00e9s. L\u2019obra ho explica amb llenguatges art\u00edstics accessibles, sense judicis ni jerarquies, posant el focus en el respecte i la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

QUAN ARRIBA L’OBLIT<\/h6>\n

L\u2019obra tamb\u00e9 aborda el moment en qu\u00e8 els germans deixen de recon\u00e8ixer-se. Apareixen la disc\u00f2rdia, la guerra, l\u2019ambici\u00f3 i la ruptura dels vincles. \u00c9s un punt de tensi\u00f3 necessari, que connecta el relat simb\u00f2lic amb la realitat del m\u00f3n actual.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00c9s aleshores quan la veu dels infants pren protagonisme. Amb paraules senzilles per\u00f2 contundents, recorden all\u00f2 que s\u2019ha perdut: que no cal barallar-se, que la guerra no t\u00e9 sentit, que els germans s\u2019ajuden i s\u2019estimen. La seva intervenci\u00f3 torna a situar l\u2019essencial al centre i obre una escletxa clara cap a l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n

LES ARTS EN VIU COM A EINA EDUCATIVA<\/h6>\n

Germans<\/em> defensa les arts esc\u00e8niques com un espai d\u2019aprenentatge integral, on cos, emoci\u00f3, pensament i relaci\u00f3 conviuen en un mateix proc\u00e9s. L\u2019escenari no \u00e9s nom\u00e9s un lloc per mostrar, sin\u00f3 un lloc per aprendre a estar, a escoltar i a compartir.<\/p>\n

Les arts en viu \u2014teatre, dansa, m\u00fasica en directe\u2014 passen en el moment present i depenen del cos, de l\u2019espai i del grup. Exigeixen pres\u00e8ncia, escolta i responsabilitat compartida, i no es poden repetir mai igual: cada funci\u00f3 \u00e9s \u00fanica. A l\u2019escola, s\u00f3n especialment necess\u00e0ries perqu\u00e8 ajuden l\u2019alumnat a regular-se, a expressar emocions i a sentir-se part d\u2019un col\u00b7lectiu. En un m\u00f3n accelerat i fragmentat, les arts en viu construeixen vincles reals, identitat i empatia. Projectes com Germans<\/em> converteixen l\u2019escenari en un espai d\u2019aprenentatge viu, on el proc\u00e9s compartit t\u00e9 tant de valor com el resultat final.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 18 de desembre, just abans de tancar el trimestre, vam estrenar Germans, una obra de teatre protagonitzada per l\u2019alumnat d\u2019educaci\u00f3 infantil i d\u2019ESO del nostre centre. L\u2019escenari va esdevenir el punt de trobada d\u2019un proc\u00e9s compartit entre etapes, viscut al llarg de setmanes… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9570,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-9562","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9562"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9605,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9562\/revisions\/9605"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}