{"id":8927,"date":"2024-09-27T13:44:55","date_gmt":"2024-09-27T11:44:55","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/?p=8927"},"modified":"2024-09-27T13:46:54","modified_gmt":"2024-09-27T11:46:54","slug":"gracies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/portada\/gracies\/","title":{"rendered":"Gr\u00e0cies!"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><em><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-8928\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-content\/uploads\/usu352\/2024\/09\/foto-claustre-2425.png\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"1362\" \/><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Als mestres que comencen enguany, i als qui enceten el darrer any abans de jubilar-se. Als qui viuen amb angoixa tornar a les aules, perqu\u00e8 no s\u00f3n gaire <span style=\"color: #000000;\">populars <\/span>i se senten sols, i al qui t\u00e9 moltes ganes de tornar a classe per intentar asseure\u2019s al costat d\u2019alg\u00fa molt especial. Als que s\u2019han traslladat i comen\u00e7aran en una escola nova on no coneixen ning\u00fa [&#8230;] . Als conserges [&#8230;] que ho arreglen tot, que estan a totes i fan que la cosa rutlli. A qui neteja les aules, en fosques matinades g\u00e8lides. A les vetlladores, monitors de menjador i d\u2019extraescolars, que sempre estan educant.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Als nens que els costa tot massa i se senten desencoratjats, i als que tot els \u00e9s massa avorrit perqu\u00e8 ho entenen a la primera. A tots els genolls pelats al pati, a tots els gargots vacil\u00b7lants, primer amb lletra de pal, despr\u00e9s amb lletra lligada. A les professores de m\u00fasica, amb la seva eterna croada per l\u2019escolta, l\u2019atenci\u00f3, el silenci, l\u2019afinaci\u00f3. A la m\u00e0gia d\u2019aprendre a llegir. Als professors que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre que els adolescents amaguen la poca autoestima sota capes de posat passiu, i la frustraci\u00f3 sota insol\u00e8ncia o agressivitat.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Al docent que \u00e9s capa\u00e7 de treure entusiasme de les brases del seu \u00e0nim, perqu\u00e8 ha de mantenir-los atents i vol que aquella activitat, aquella audici\u00f3, aquell concepte, els quedi clar.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>A les amistats que comen\u00e7aran aquest curs i que duraran tota la vida, a les col\u00f2nies on potser els menuts s\u2019enyoraran una mica de casa, a aquella olor densa de l\u2019aula al final de la jornada, als encarregats d\u2019esborrar la pissarra, de buidar la paperera i d\u2019anar a buscar fotoc\u00f2pies.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>A l\u2019orgue de grills de les flautes desafinades de m\u00fasica, a les roses de paper de seda i als punts de llibre de Sant Jordi, a les manualitats fetes amb bona fe que rodolaran per casa for\u00e7a temps, als volcans fets de plastilina, i als dibuixos de les flors amb les seves parts.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Als alumnes que editaran presentacions xules, i als que explicaran algun truc d\u2019inform\u00e0tica als companys (o als professors!) A les complicitats de la sala de professors. A la cantarella de les taules de multiplicar. Als equips directius que redactaran correus en cap de setmana i al personal de secretaria, que veu molt, i rep molt, i a vegades sembla que no hi siguin, per\u00f2 s\u00f3n tan necessaris.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Als talents descoberts en els jocs florals de l\u2019escola, al mal de panxa el dia que hi ha un examen dif\u00edcil [&#8230;] Als professors d\u2019hist\u00f2ria de l\u2019art que aconseguiran que els alumnes s\u2019emocionin amb una escultura, i als de ci\u00e8ncies que faran copsar la m\u00e0gia dels cristalls.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Al petit gran triomf de ser capa\u00e7 de cordar-se la bata, als que van a escola en cadira de rodes, als que aprendran a nedar a la piscina, a les nenes que els vindr\u00e0 la regla a classe, i a les companyes que les ajudaran. A la creativitat fant\u00e0stica de les mestres que aconsegueixen fer disfresses de carnestoltes amb quatre foteses, i a les hores extres que faran les d\u2019infantil perqu\u00e8 tota la canalla tingui disfressa.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>[&#8230;]<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>A les inevitables frustracions, que ensenyen tant: sigui en l\u2019esport, sigui en una qualificaci\u00f3 que no trobaran justa, sigui en una amistat que els decebr\u00e0, sigui en el que sigui que hagin de gestionar. A totes les \u00edntimes alegries que tindran els que comencen el curs: una convidada a una festa infantil, un gol bonic, la primera novel\u00b7la que els enganxa, que els tri\u00efn per fer un treball en equip&#8230;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Als alumnes que patiran la mort d\u2019alg\u00fa estimat o el divorci dels pares, i als mestres i companys que els ajudaran a gestionar els seus dols. A la capacitat immensa d\u2019empatia i amor de qui es dedica a la doc\u00e8ncia amb vocaci\u00f3 i esperit de servei. A les nits en blanc de qui estima els alumnes.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>En resum, dedico aquest escrit a tot aix\u00f2 que hi ha en els ambients on s\u2019ensenya. A la gent que s\u2019implica en l\u2019aprenentatge de la canalla, i a les energies que es mouen en els ambients en qu\u00e8 la gent apr\u00e8n.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Que tinguem, tots plegats, un bon curs.\u00a0<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>A l&#8217;Escola<\/em> de Maria Escalas, text extret de Catorze.cat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Als mestres que comencen enguany, i als qui enceten el darrer any abans de jubilar-se. Als qui viuen amb angoixa tornar a les aules, perqu\u00e8 no s\u00f3n gaire populars i se senten sols, i al qui t\u00e9 moltes ganes de tornar a classe per intentar&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/portada\/gracies\/\" title=\"Read Gr\u00e0cies!\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8928,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-8927","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8927"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8933,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8927\/revisions\/8933"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ietemple\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}