![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-content\/uploads\/usu537\/2019\/05\/Foto-1.-Portada.-Sant-Jordi-Cl\u00e0ssic.jpg\")
<\/a><\/p>\nSEGON CICLE D\u2019ESO
\n1r Premi: \u201cBodeg\u00f3 amb cap\u201d, de Lorena Aguilar (4t A)
\nAcc\u00e8ssit: \u201cCapturar la bellesa\u201d, de Maria Arias (4t C)<\/p>\n
BATXILLERAT
\n1r Premi: \u201cEl foc i el sacrifici\u201d, de Marta Abril (1r A)
\nAcc\u00e8ssit: \u201cEl diari d\u2019un boig apassionat\u201d, de Vanessa Barahona (1r A)<\/p>\n
Us deixem amb els escrits que van obtenir el primer premi en cada categoria. Gaudeamus!<\/p>\n
Anna Prieto<\/p>\n
***
\nSANT JORDI CL\u00c0SSIC 2019. PRIMER PREMI DE SEGON CICLE D\u2019ESO<\/p>\n
\u201cBodeg\u00f3 amb cap\u201d Ella es trobava a la cuina preparant el sopar per als seus convidats. Feia massa temps que no veia els seus amics i comen\u00e7ava a trobar-los a faltar, per\u00f2 el sopar va ser una bona excusa per veure\u2019ls de nou.<\/p>\n La veritat \u00e9s que ella havia ignorat els seus amics durant un parell de setmanes, cosa per la qual se sentia malament, tot i que creia que era per un bon motiu. Volia protegir els seus amics. Era necessari. I l\u2019\u00fanica manera de fer-ho era distanciar-se\u2019n fins que aquesta cosa desaparegu\u00e9s. Alguns dies pensava que estava delirant, que nom\u00e9s era una mala jugada de la seva ment retor\u00e7ada; altres dies, en canvi, creia veure aquella ombra recorrent els seus mateixos passos.<\/p>\n Al final va arribar a la conclusi\u00f3 que no era dins cap pel\u00b7l\u00edcula de terror, i que el que li passava era tan real com la vida mateixa. Tenia por que l\u2019ombra ataqu\u00e9s els seus amics, i \u00e9s per aix\u00f2 que va deixar de freq\u00fcentar-los i es va obsessionar amb la misteriosa ombra. Els seus amics li van dir de tot, per\u00f2 a ella no li va importar, ja que tot el que feia obe\u00efa a una bona ra\u00f3.<\/p>\n Mentre cuinava, recordava aquelles nits en qu\u00e8 anava a casa dels seus amics per assegurar-se que tot estava en ordre, i tamb\u00e9 va recordar aquelles nits en qu\u00e8 es quedava tirada al llit amb la mirada perduda, pensant en aquella ombra. Van ser les pitjors nits de la seva vida.<\/p>\n Un dia, farta d\u2019aquesta situaci\u00f3, va decidir fer un pas endavant i descobrir qui era aquella misteriosa ombra que els assetjava. Va agafar un ganivet i va marxar de casa amb l\u2019excusa de fer un volt per la ciutat, encara que en realitat el que volia era assassinar la persona que s\u2019amagava rere aquella ombra. I s\u00ed, va apar\u00e8ixer, va tenir prou valor per mostrar-se.<\/p>\n \u2014 Escolta! Per qu\u00e8 trigues tant? \u2014va preguntar una de les convidades. Abans d\u2019entrar al menjador amb les postres, es va aturar en sec i els va demanar una cosa.<\/p>\n \u2014 Si us plau, tanqueu els ulls. \u00c9s una sorpresa.<\/p>\n Els quatre convidats es van mirar confosos, per\u00f2 despr\u00e9s van tancar els ulls, tot restant-li import\u00e0ncia a la situaci\u00f3. Ella va dipositar el plat al bell mig de la taula.<\/p>\n \u2014 Ja podeu obrir els ulls.<\/p>\n Els convidats van obrir els ulls. Immediatament se\u2019ls va fer un nus a la gola.<\/p>\n \u2014 Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?\u2014 va aconseguir dir un d\u2019ells. Estava p\u00e0l\u00b7lid. No podia entendre si es tractava d\u2019una mala passada de la seva pr\u00f2pia imaginaci\u00f3 o m\u00e9s aviat era una altra cosa. Sobre el plat hi havia el cap d\u2019una dona. I no nom\u00e9s aix\u00f2. Tenia serps mortes al cap, i els ulls embenats. Era dif\u00edcil d\u2019explicar. *** \u201cEl foc i el sacrifici\u201d Tornava a casa despr\u00e9s d\u2019un dia llarg i dur en qu\u00e8 les coses no havien sortit com jo m\u2019esperava. I justament quan baixava del tren va comen\u00e7ar a ploure molt\u00edssim. De l\u2019estaci\u00f3 a casa meva no hi ha un gran recorregut, per\u00f2 vaig arribar mullad\u00edssima. Semblava que els d\u00e9us estiguessin enfadats. Vaig assecar-me i em vaig estirar al llit per llegir una mica \u2014sempre m\u2019ha agradat llegir amb les gotes de pluja de fons\u2014. Vaig agafar un llibre titulat La capsa de Pandora i el vaig comen\u00e7ar a llegir. Portava ja unes quantes p\u00e0gines quan, de sobte, va caure un gran llampec, seguit d\u2019un soroll\u00f3s tro, que va fer que els llums s\u2019apaguessin a tot el pis. No sabia quan tornaria la llum i volia seguir llegint, perqu\u00e8 tampoc podia fer gaire cosa m\u00e9s. Amb la llanterna del m\u00f2bil vaig trobar, al segon calaix del moble del menjador, una capsa de llumins i unes espelmes. La meva mare sempre en tenia, per si de cas. Vaig agafar-ho tot i vaig encendre el primer llum\u00ed. En aquell moment no podia imaginar tot el que m\u2019esperava.<\/p>\n La primera espurna del llum\u00ed va esdevenir una flamarada de foc i hi va apar\u00e8ixer un rostre d\u2019home. Em vaig quedar petrificada: es pot saber quina mena de llumins s\u00f3n aquests?! De sobte, l\u2019home em va adre\u00e7ar la paraula:<\/p>\n \u2014 Hola, Marta. Encantat de con\u00e8ixer-te. Vaig mirar la capsa i em vaig adonar que hi havia l\u2019escena en qu\u00e8 l\u2019\u00e0liga li devorava el fetge a Prometeu. Aquest mite me l\u2019havien explicat i l\u2019havia llegit milers de vegades. Aleshores… l\u2019home que se m\u2019havia aparegut era el d\u00e9u Prometeu?<\/p>\n \u2014 Ets… Prometeu? \u2014li vaig demanar. Vaig mirar la capsa i nom\u00e9s en quedaven quatre.<\/p>\n \u2014 D\u2019acord. Si tot aix\u00f2 \u00e9s veritat, demano que la noia que m\u2019agrada em faci cas i li acabi agradant. Dit i fet. De seguida em va arribar un missatge de la Cristina, la noia que m\u2019agradava. Em deia de quedar perqu\u00e8 necessitava ajuda amb els estudis. A l\u2019endem\u00e0 vam estar estudiant, per\u00f2 no em va agradar el seu car\u00e0cter prepotent, hip\u00f2crita i egoista. Al final vaig ser jo qui no va voler res amb ella. \u00c9s com si Cupido m\u2019hagu\u00e9s disparat una fletxa de plom. Vaig tornar a casa, vaig agafar la capsa de llumins i en vaig encendre un altre. Prometeu va tornar a apar\u00e8ixer.<\/p>\n \u2014 Qu\u00e8, com ha anat amb aquella noia? Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, vaig comen\u00e7ar a dinar i vaig encendre la televisi\u00f3 per veure les not\u00edcies. Justament estaven donant una not\u00edcia d\u2019\u00faltima hora: hi havia hagut un tsunami a Nova Zelanda que ho havia destru\u00eft tot. No em podia creure el que estava passant. Si de veritat existeix Posid\u00f3, no podia haver controlat una mica aix\u00f2 dels tsunamis?<\/p>\n Vaig encendre un altre llum\u00ed; nom\u00e9s me\u2019n quedaven dos.<\/p>\n \u2014 Ja m\u2019has tornat a invocar? Ja vols un altre desig? El primer que vaig veure va ser que la meva mare es cremaria mentre prepar\u00e9s el sopar. La vaig avisar de seguida, per\u00f2 no em va creure, i al final es va acabar cremant. M\u00e9s tard vaig veure que al meu pare se li trencarien les ulleres perqu\u00e8 les deixaria sobre la taula i passaria el gat i les llen\u00e7aria al terra. No em va creure i no va fer sortir el gat de l\u2019habitaci\u00f3, de manera que se li van acabar trencant les ulleres. Tot el que veia es feia realitat, per\u00f2 ning\u00fa no em creia. Em prenien per boja. Era com si el d\u00e9u Apol\u00b7lo m\u2019hagu\u00e9s imposat una maledicci\u00f3.<\/p>\n Ja farta que tots els desitjos es convertissin en desgr\u00e0cies, vaig agafar l\u2019\u00faltim llum\u00ed i el vaig encendre. Prometeu va apar\u00e8ixer.<\/p>\n \u2014 Bona tarda, senyoreta Marta. Qu\u00e8 desitja? Em vaig quedar mirant decebuda la capsa de llumins buida. Vaig tornar a obrir-la i em vaig adonar que al fons de la capsa hi quedava un llum\u00ed trencat per la meitat. Potser podia demanar un \u00faltim desig que pogu\u00e9s canviar la situaci\u00f3. Vaig encendre\u2019l i vaig demanar que les coses es fessin b\u00e9 des del principi. Que els humans i els d\u00e9us es respectessin per sempre, i que s\u2019acabessin aquesta mena de conflictes.<\/p>\n Em vaig despertar al cap d\u2019unes hores amb mal de cap. Semblava com si m\u2019hagu\u00e9s desmaiat. Vaig anar cap a la meva habitaci\u00f3 i em vaig trobar una capsa de llumins on apareixia la imatge de Prometeu somrient i envoltat d\u2019\u00e9ssers humans. Al costat hi havia una nota on hi deia: \u201cGr\u00e0cies per canviar les coses. La hist\u00f2ria de la humanitat ser\u00e0 molt millor gr\u00e0cies a tu.\u201d La signava Prometeu. Sempre em vaig quedar amb la intriga de saber qu\u00e8 volia dir aquella nota.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com cada any per Sant Jordi, els alumnes de Llat\u00ed, Grec i Cultura Cl\u00e0ssica han participat en el concurs \u201cSant Jordi Cl\u00e0ssic\u201d. Es tracta d\u2019escriure un text de ficci\u00f3 a partir d\u2019una s\u00e8rie d\u2019imatges que recreen motius de la mitologia grecoromana des d\u2019una mirada l\u00fadica… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":4340,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[68,92,7,233],"tags":[],"class_list":["post-4339","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-de-batxillerat","category-classiques","category-eso-4","category-sant-jordi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/users\/63"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4339"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4344,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4339\/revisions\/4344"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvplantada\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a>
\nLorena Aguilar (4t A)<\/p>\n
\n\u2014Oh, perd\u00f3! M\u2019havia distret \u2014es va disculpar ella. Tot seguit, va agafar el sopar i el va portar a taula, on es trobaven els seus amics, impacients i famolencs\u2014. Lamento la tardan\u00e7a. Espero que us agradi el menjar.
\nPer la cara que feien els convidats, es diria que els agradava el menjar.
\n\u2014 Delici\u00f3s! Mai abans no havia tastat aquesta carn. De qu\u00e8 \u00e9s?
\n\u2014Ni idea, crec que \u00e9s carn de vaca.
\n\u2014 Nom\u00e9s per aquest sopar ja et perdono el que ens vas fer \u2014va dir un altre convidat.
\n\u2014 De deb\u00f2? Gr\u00e0cies! \u2014va agrair-li ella amb un somriure\u2014. Aquest era l\u2019objectiu del sopar, la reconciliaci\u00f3.
\n\u2014 Doncs ho has fet molt b\u00e9, dona. Has aconseguit conv\u00e8ncer-me \u2014va respondre una altra convidada, amb la boca plena.
\n\u2014 Me n\u2019alegro\u2014. Dit aix\u00f2, ella va tornar a la cuina.
\n\u2014 On vas?
\n\u2014 A buscar les postres.<\/p>\n
\n\u2014 Ella \u00e9s la dona que ens assetjava, nois \u2014l\u2019amfitriona en parlava com si no l\u2019afect\u00e9s\u2014. \u00c9s la dona que planejava acabar amb les nostres vides.
\n\u2014 Quines tonteries est\u00e0s dient?
\n\u2014 Ella ens seguia de prop. Recorria els mateixos llocs que nosaltres, nom\u00e9s per vigilar-nos, perqu\u00e8 esperava el moment ideal per matar-nos \u2014va seguir explicant-ho, tot traient-li import\u00e0ncia als comentaris de desgrat dels seus invitats\u2014. De manera que vaig decidir assassinar-la.
\n\u2014 I per qu\u00e8… Per qu\u00e8 no te\u2019n vas desempallegar?
\n\u2014 Perqu\u00e8 vaig descobrir que t\u00e9 alguna cosa estranya \u2014la noia li va treure la bena dels ulls al monstre i va deixar que aquest convert\u00eds en pedra els seus amics\u2014. T\u00e9 un do estrany. No s\u00e9 d\u2019on ha sortit aquesta dona, per\u00f2 penso que em pot resultar \u00fatil. I ara… qu\u00e8 tal si passem l\u2019eternitat junts?<\/p>\n
\nSANT JORDI CL\u00c0SSIC 2019. PRIMER PREMI DE BATXILLERAT<\/p>\n<\/a>
\nMarta Abril (1r A)<\/p>\n
\n\u2014 Hola. I tu ets…?\u2014. No s\u00e9 ni per qu\u00e8 va ser aquesta la primera pregunta que vaig fer.
\n\u2014 Mira la capsa i ho descobrir\u00e0s. Estic segur que sabr\u00e0s qui soc.<\/p>\n
\n\u2014 Exactament. I, com ja has pogut comprovar, aquests llumins no s\u00f3n del tot ordinaris. Pots demanar un desig. El que tu vulguis i es far\u00e0 realitat. Cada desig \u00e9s un llum\u00ed; aprofita, que no te\u2019n queden molts.<\/p>\n
\n\u2014 Desig acomplert.<\/p>\n
\n\u2014 Malament. T\u00e9 una personalitat zero atractiva, ja no m\u2019agrada. He perdut tot l\u2019inter\u00e8s en ella. El meu desig s\u2019ha fet realitat, per\u00f2 estic d\u2019all\u00f2 m\u00e9s decebuda. A veure si amb un altre desig millora la cosa. Vull una casa a la vora del mar de Nova Zelanda. M\u00e9s igual quina platja sigui, per\u00f2 vull una caseta per a mi, per quan pugui anar-hi.
\n\u2014 Concedit. Ja la tens. Est\u00e0 situada a Wellington.
\n\u2014 Genial. Aquest desig crec que em ser\u00e0 m\u00e9s \u00fatil, i resulta m\u00e9s intel\u00b7ligent.<\/p>\n
\n\u2014 Doncs s\u00ed. Necessito comprovar una cosa i veure si tot aix\u00f2 \u00e9s tan sols una coincid\u00e8ncia o no. Vull predir el futur.
\n\u2014 Concedit. Ara, quan vulguis, podr\u00e0s veure el futur i saber tot el que passar\u00e0.<\/p>\n
\n\u2014 No desitjo res \u2014vaig respondre, enfurismada\u2014. Vull saber per qu\u00e8 cada vegada que formulo un desig tot surt malament. Vull saber ara mateix la veritat.
\n\u2014 No puc dir-t\u2019ho. Ho sento.
\n\u2014 Desitjo saber tota la veritat.
\n\u2014 Doncs si aix\u00ed ho vols, aix\u00ed ser\u00e0. Tot aix\u00f2 passa per culpa dels d\u00e9us. Cada desig involucra un d\u00e9u. Els d\u00e9us us tenen enveja i faran qualsevol cosa per tal que tu o qualsevol altre hum\u00e0 no arribeu mai a tenir m\u00e9s poder que ells. Des del primer moment que els humans els vau enganyar, els d\u00e9us us la tenen jurada. I crec que tot aix\u00f2 que ha passat \u00e9s per culpa meva. Jo nom\u00e9s volia ajudar-vos i, al final, ho vaig empitjorar tot. Durant tota la hist\u00f2ria de la humanitat, els d\u00e9us han fet de les seves, per\u00f2 \u00faltimament no feien tant de mal perqu\u00e8 ja ning\u00fa no creia en ells i havien perdut el seu poder. Si ning\u00fa creu en ells, \u00e9s com si no existissin. Per\u00f2 es van aprofitar d\u2019una jove innocent com tu per obtenir les forces necess\u00e0ries per tornar a turmentar els humans. I aix\u00f2 no hi ha qui ho pari. No t\u2019has de sentir culpable. La cosa no es va fer b\u00e9 des del principi, i sempre hi ha hagut una guerra entre humans i d\u00e9us.
\n\u2014 Per\u00f2 hi ha d\u2019haver alguna soluci\u00f3. Nosaltres no tenim la culpa de res. Hem com\u00e8s errors en el passat, perqu\u00e8 no som perfectes. Ells tampoc no ho s\u00f3n. Dels errors se n\u2019apr\u00e8n, i a m\u00e9s ens podem perdonar entre tots. Ha d\u2019haver-hi alguna soluci\u00f3.<\/p>\n