Tres alumnes de Grec de 2n de Batxillerat comparteixen les seves impressions sobre l’espectacle “Una Ilíada”, que van anar a veure el diumenge 28 d’octubre al Teatre Biblioteca de Catalunya.
Χαίρετε! 
***
“Una Ilíada” és una obra de teatre basada en el monòleg de Lisa Peterson i Denis O’Hare a partir de la “Ilíada” d’Homer. En aquest monòleg es mostra l’atracció humana pel caos, la destrucció i la guerra.
Aquesta idea, al principi es va gestar com un projecte del workshop “Usual Suspects” del New York Theatre i es va estrenar a Off-Broadway el 2012 gràcies a Jim Nicola, que va ser el director artístic, i a William Russo, que va ser el productor executiu. Originàriament va ser produïda per Seattle Repertory Theatre, sota la direcció artística de Jerry Manning i amb Benjamin Moore com a productor executiu. Posteriorment es portaria al McCarter Theatre Center (Princeton), amb NJ Emily Mann com a director artístic, Timothy J. Shields com a productor executiu i Mara Isaac com a cap de producció. A més, l’obra va rebre l’ajuda del Sundance Institute Theatre Program.
La versió de què ens ocuparem aquí és la que va es va poder veure al Teatre Biblioteca de Catalunya entre el 18 d’octubre i el 4 de novembre de 2018, a partir de la traducció catalana de Neus Bonilla, sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod i amb Eduard Farelo com a protagonista i únic actor, a més de l’acompanyament de Juan Pablo Balcázar al violoncel.
Al principi l’actor ens diu que desitjaria no haver d’explicar aquesta història. Es mostra el protagonista com un home viatger, potser exiliat a causa de la guerra. Com si fos un aede, ens explica com era la colera d’Aquil·les, que, a causa de la mort del seu millor amic, Pàtrocle, decideix tornar a lluitar per derrotar als troians, i així venjar la mort del seu amic.
D’aquesta manera, fa una repassada per tota la “Ilíada”, des del rapte d’Helena per part de Paris fins a la mort d’Hèctor i Aquil·les. Ara bé, encara que expliqui un tema mitològic, no fa falta ser un expert en la matèria per a entendre del que parla, doncs utilitza un llenguatge molt entenedor. També cal destacar les similituds i comparacions que fa amb l’actualitat. Al final de l’obra l’actor enumera totes les guerres que hi ha hagut des dels inicis dels temps, perquè ens adonem que, a la fi, totes comencen pel mateix, per la còlera, la ràbia, aquella atracció pel caos i la destrucció tan present en els homes. Això sembla no canviar mai, i és quan ens adonem que, potser, Aquil·les, Pàtrocle, Agamèmnon o Príam no eren tan diferents de com som ara.
Al llarg de tota l’obra dominen dos sentiments: l’amor i l’odi. Tot i que sovint l’amor porta a l’odi, ja que, quan s’estima algú i aquest és ferit, el primer sentiment que s’experimenta és ira contra aquell que l’ha ferit. Encara que això no sempre és veritat, perquè, per exemple, veiem com el rei Príam, després de la terrible mort d’Héctor, mostra molta humilitat i es presenta davant el seu enemic per demanar el cos del seu fill i així retre-li els honors funeraris.
L’obra conclou amb la següent frase: “Cada vegada que explico aquesta història tinc l’esperança que sigui l’última vegada!” Amb això el protagonista vol reflectir el seu patiment, i el de qualsevol que va a la guerra a lluitar pel seu país o simplement espera a casa que torni el seu fill o el seu marit. Desitja que sigui l’última vegada, ja que vol que la guerra acabi per fi i mai ningú hagi d’explicar el que va passar.
Aquesta obra la recomano a tothom que gaudeixi del teatre o la literatura clàssica, perquè aquest monòleg interpretat per Eduard Farelo és increïble, a mi m’ha emocionat i no dubtaria en tornar-hi. La seva actuació és excel·lent i la música d’acompanyament aporta certa tensió o dramatisme, a més d’una certa sensació de tristesa. Sense dubte la recomanaria a persones de setze anys en amunt.
Judith Tena (2n Batxillerat C)
***
El passat diumenge els alumnes de Grec de l’Institut Vicenç Plantada vam anar al Teatre Biblioteca de Catalunya a veure “Una Ilíada”, un espectacle protagonitzat per Eduard Farelo amb l’acompanyament musical de Juan Pablo Balcázar i sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod.
L’obra de Lisa Peterson i Denis O’Hare és una adaptació de la “Ilíada”, que està atribuïda a Homer i va ser escrita al segle VIII aC. Narra els fets que van desde la mort de Pàtrocle, millor amic d’Aquiles i millor soldat d’Agamèmnon, fins la mort d’Hèctor, fill del rei troià Príam i millor soldat que tenia l’exèrcit d’aquesta ciutat.
Eduard Farelo va estar impressionant interpretant a tots els personatges de l’obra ell tot sol sobre l’escenari amb l’única companyia del músic Juan Pablo Balcàzar que tocava el contrabaix i feia efectes sonors, com les fletxes que disparava Apol·lo sobre els grecs. S’ha de dir que, tot i que Farelo actuava sol i interpretava tots els personatges, en cap moment va donar lloc a confusions o malentesos respecte a quin personatge estava interpretant.
Al començament de l’obra l’actor anava molt abrigat, però cap al final no tant. Val a dir que emprava elements i peces de roba del nostre temps; així, el vestuari estava format per una jaqueta, una dessuadora amb caputxa, unes botes militars, una motxilla… Per exemple, per fer referència a l’elm d’Héctor feia servir un barret de llana.
Tot i que la proposta comptava amb pocs elements escenogràfics, la il·luminació va ser perfecta en tot moment i ajustada al desenvolupament de la trama. L’acústica era molt bona i en cap moment vam tenir problemes per escoltar al nostre protagonista; a més, quan parlava en grec clàssic, un efecte sonor li amplificava la veu.
En definitiva, “Una Ilíada” ha estat, sense cap mena de dubte, una de les millors obres de teatre que he vist, i estic segur que passarà molt de temps fins que torni a viure una tarda de teatre com la d’aquest diumenge.
Víctor Corbera (2n Batxillerat B)
***
El passat diumenge dia 28 d’octubre de 2018, els estudiants del batxillerat d’humanitats de l’Institut Vicenç Plantada vam fer una sortida cultural al Teatre Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, per tal de veure l’obra “Una Ilíada”, dirigida per Juan Carlos Martel i protagonitzada per Eduard Farelo.
El tema tractat a l’obra és la guerra de Troia, que va ser causada per un dels prínceps troians, Paris, en raptar Helena, esposa de Menelau, per amor.
Respecte a l’actuació, l’obra constava d’un únic actor acompanyat per un music que tocava el contrabaix. Aquest actor va fer un resum del conflicte bèl·lic recollit originàriament per Homer a la “Ilíada”. Ell anava explicant i en alguns moments es transformava en diferents personatges de l’obra; es posava en la seva pell i parlava sobre els diferents punts de vista de cadascun.
L’escenari era una mena de plataforma no gaire ample i allargada, col·locada a sobre del terra que en aquest cas era de sorra. A sobre d’aquest escenari, col·locat a la paret però més inclinat, hi havia una mena de duplicat del mateix espai. El vestuari que feia servir el protagonista era actual; no es tractava de la roba característica de l’època histórica en què se situaria el conflicte. La il·luminació no era tota l’estona la mateixa: gairebé sempre s’enfocava l’actor amb una llum blanca, però, de vegades, per tal de d’atorgar-li més intensitat als esdeveniments relatats, les llums canviaven de color, per exemple a blau o vermell. Quan es donaven aquests canvis lumínics, el music que tocava el contrabaix aprofitava per colpejar suaument l’instrument per tal d’intensificar l’acció.
A mi una obra que tracta un tema com aquest m’agradaria haver-la vist protagonitzada per més personatges i no per un de sol, però l’espectacle en si em va agradar, així com em va convèncer la forma en què es va explicar el conflicte. Realment va estar molt bé i recomanaria totalment veure-la, sobretot a aquelles persones que no tinguin gaire idea sobre el conflicte i els interessi saber-ne més.
Noelia Aguilar (2n Batxillerat C)
