La Noelia Aguilar i l’Ainhoa Jiménez, alumnes de Grec de 2n de Batxillerat, ens fan arribar les seves ressenyes sobre “Lisístrata”, una de les obres més cèlebres del comediògraf grec Aristòfanes. Χαίρετε!
Anna Prieto
***
Aristòfanes va ser un famós comediògraf grec, nascut a Atenes a l’entorn del 445 aC. Les seves obres acostumen a parlar de temes polítics i socials, i sempre hi ha una crítica que té la finalitat que la ciutadania s’adoni dels aspectes negatius i reaccioni d’alguna forma. Algunes de les seves obres més destacades són “Lisístrata”, “Els ocells” o “Les granotes”. L’obra “Lisístrata” va ser estrenada l’any 411 aC. Es tracta d’una obra on l’autor ens convida a una reflexió que barreja l’humor i l’erotisme per tal de donar un missatge no molt profund però si directe: la pau comença amb l’abstinència.
L’argument d’aquesta obra és el següent: Lisístrata és una dona atenesa que està farta de no veure quasi mai el seu marit, ja que sempre està lluitant en guerres, en aquest cas a la guerra del Peloponès. Ella decideix reunir un grup de dones, cadascuna d’una regió diferent de Grècia. Lisístrata les convenç que hi ha una solució per finalitzar la guerra i que elles puguin tornar a veure els seus marits: aquesta solució consisteix, ni més ni menys, en una vaga sexual. Les dones fan un jurament pel qual es comprometen, bàsicament, a excitar els seus marits i alhora privar-los del sexe. A més, prenen l’Acròpoli atenesa, lloc on es troben els diners de la ciutat, que així no podrà ser utilitzat per a cap maniobra o fi militar. Intentaran ser expulsades pel cor i per un comissari, però elles no es rendiran. Finalment, uns ambaixadors arriben des d’Esparta per firmar la pau amb Atenes. El desig sexual és tan gran que fins i tot ha pogut amb la guerra. La guerra s’acaba i cada home marxa amb la seva dona.
Personalment, penso que el que Lisístrata vol aconseguir, juntament amb la resta de dones gregues que ha reunit, és realment interessant, ja que es tracta d’una cosa molt important: arribar a la pau i fer que el conflicte bèl·lic finalitzi perquè les dones puguin veure els seus marits. Avui dia, no dic que s’hagi de fer necessàriament una vaga sexual, com van fer la Lisístrata i la resta de dones gregues a l’obra d’Aristòfanes, però el que sí que es podria arribar a fer és lluitar d’alguna manera per tal d’acabar amb totes les guerres del món, i amb aixó evitar més pèrdues de vides.
Només pel missatge que l’autor vol transmetre en aquesta obra, ja penso que hauria de ser més reconeguda, atès que es tracta d’un tema que ha (o almenys hauria) d’interessar a tot al món. No és gens agradable que tú estiguis vivint bé i que a qualsevol altre lloc del món estiguin en un conflicte d’aquesta mena. Si ens apliquéssim el seu missatge, probablement arribaríem a aconseguir la pau, tot i que és bastant difícil.
Noelia Aguilar (2n Batxillerat C)
***
Aristòfanes va ser un dels autors més reconeguts de l’època antiga. L’autor va néixer i va viure a Atenes (448 aC – 380aC) i va ser el màxim representant de la comèdia grega. Va escriure quaranta obres en la majoria de les quals es tractaven temes polítics i socials d’una forma una mica inusual: eren sàtires, on l’autor es burlava de la societat en la qual vivia i jutjava situacions quotidianes de l’antiga Grècia.
La comèdia “Lisístrata” va ser representada per primera vegada l’any 411 aC i és possiblement una de les primeres obres on es tracten temes feministes.
Lisístrata és una dona resident a Atenes que, cansada de no tenir mai el seu marit amb ella per culpa de la guerra, decideix reunir totes les dones que viuen a les diferents regions gregues, amb l’objectiu de convocar una vaga perquè els homes posin fi a la guerra del Peloponès i tornin a casa.
Les dones decideixen deixar de tenir relacions sexuals amb els seus marits i anar-se’n fins a l’Acròpolis d’Atenes per reivindicar-se. Finalment, tot i els incessants intents dels homes d’acabar amb l’objectiu de les dones, elles acaben aconseguint la pau.
Segurament va ser el fet de veure una evolució tan clara en l’actitud de les dones el que més em va impressionar de tota l’obra. Al principi, el lector es troba amb una quantitat ingent d’esposes que tenen por d’alçar la veu i d’oposar-se als desitjos dels homes, i no és fins més endavant que el personatge de Lisístrata fa entendre que totes les dones, tot i viure en polis diferents, es troben en la mateixa situació: els seus marits no les escolten; les seves opinions no són importants per a ells, i l’únic que fan és tenir descendència, mantenir relacions sexuals i cuidar-los.
És per això que per a mi el moment més important d’aquesta comèdia és quan els personatges femenins, tot i ser conscients del menyspreu de què són objecte per part dels homes, s’uneixen i s’ajuden, creant així un símbol de sororitat (valgui l’anacronisme) que es mantindrà al llarg de tota l’obra.
“Lisístrata” és, sens dubte, una peça que mereix ser reconeguda pel seu missatge feminista i per la seva intenció d’alçar la veu contra les injustícies, a la recerca d’una societat més igualitària. El seu missatge resulta vigent avui en dia, més de vint segles després de la seva primera representació, i serveix de lliçó per a tot aquell que vulgui escoltar-la.
Ainhoa Jiménez (2n Batxillerat C)
