Aquest curs l\u2019institut em va proposar participar en un programa d\u2019intercanvi que havia organitzat la Generalitat de Catalunya juntament amb altres alumnes que no van poder fer-ho. Era un intercanvi a Fran\u00e7a de dos mesos: el primer, el viuria a la casa de la francesa amb qui em posessin en contacte i el segon, ella vindria a la meva. Vaig sortir d\u2019Espanya el 12 de gener amb dest\u00ed Fran\u00e7a, on m’esperava un m\u00f3n molt diferent.<\/p>\n
La meva estada a aquest pa\u00eds va passar molt r\u00e0pid i va estar plena de moments inoblidables, de bons i tamb\u00e9 d\u2019alguns de dolents que a dies d\u2019ara nom\u00e9s m\u2019han fet aprendre i cr\u00e9ixer personalment.<\/p>\n
Primerament dir\u00e9 la part positiva. Vaig fer molts companys francesos i espanyols que mai oblidar\u00e9. Al centre escolar que a mi em va tocar anar hi havia uns 9 alumnes catalans i a la meva classe n\u2019hi havia dos . He d\u2019admetre que va ser amb elles amb qui m\u00e9s amistat vaig formar, doncs compart\u00edem l\u2019experi\u00e8ncia i r\u00e8iem molt. De fet, vam celebrar l\u2019aniversari d\u2019una d\u2019elles i l\u2019\u00faltim dia ja busc\u00e0vem un altre intercanvi per a poder viatjar juntes.<\/p>\n
El que m\u00e9s em va sorprendre dels costums dels francesos va ser que sopaven quasi sempre sopa, en concret els agradava la de carabassa amb llet de coco i curri. Tamb\u00e9 dinaven sempre a les 12:00h i acabaven els \u00e0pats amb formatge tant al migdia com al vespre i de totes les varietats. A la casa de la francesa, la Lucile, vam menjar cr\u00eapes unes quantes vegades, sobretot el dia de la Candelera on es feien com a tradici\u00f3. No us sorpreneu si us he parlat molt de menjar, el fet \u00e9s que all\u00ed l\u2019aliment \u00e9s present fins i tot a les converses amb els amics. No m\u2019estranya, estava tot bon\u00edssim!
\nAmb la Lucile tamb\u00e9 vaig anar a classes de pintura, enviar postals, visitar el poble amb les seves amigues, etc.
\nA part d\u2019aix\u00f2, el que tamb\u00e9 em va sorprendre va ser l\u2019institut on jo anava, que era molt interessant: s\u2019hi entrava amb targeta, hi havia manifestacions dins i fora, amb petards i policia inclosa, un menjador molt modern que era z\u00e9ro d\u00e9chet (zero brossa) i classes quasi silencioses que acabaven a les 18:00h.
\nTamb\u00e9 cal ressaltar que, al contrari del que es pot pensar, l\u2019adaptaci\u00f3 va ser bastant r\u00e0pida, q\u00fcesti\u00f3 de dies, i que l\u2019objectiu, almenys en el meu cas, va ser complet: vaig millorar el meu franc\u00e8s. De fet el vaig millorar molt\u00edssim, en especial l\u2019expressi\u00f3 oral, cosa que em posa molt contenta perqu\u00e8 era el que m\u00e9s em costava.<\/p>\n
Quan vaig retornar a casa meva tenia dues setmanes per a preparar-me per a rebre la Lucile durant 4 setmanes, que al final van ser 3 a causa del coronavirus. Durant aquests dotze dies vaig haver d\u2019adaptar-me una altra vegada a la meva pr\u00f2pia casa i a la meva vida, a m\u00e9s de reprendre les classes a l\u2019institut. Despr\u00e9s, ja vam anar a buscar-la i la vam acollir.
\nEls primers dies van ser ben curiosos: semblava que vivia l\u2019intercanvi de nou, per\u00f2 amb la meva fam\u00edlia i l\u2019avantatge de saber com comunicar-me amb ella, fos per paraules o gestos, que em van ser \u00fatils a tot l\u2019intercanvi. La Lucile va estar molt b\u00e9 aqu\u00ed: din\u00e0vem al restaurant de l\u2019institut i quan torn\u00e0vem a casa ens ho pren\u00edem amb calma, parlant. La meva fam\u00edlia tamb\u00e9 la va acollir molt b\u00e9 i, de fet, encara a dies d\u2019ara fem confer\u00e8ncies amb ella, cuinant o simplement parlant.<\/p>\n
Ara em toca referir-me a la part negativa, que \u00e9s l\u2019enyoran\u00e7a i la soledat. I \u00e9s que tot i que abans de l\u2019intercanvi a mi em semblava que estar sola en un altre pa\u00eds no em suposaria cap problema, al cap i a la fi no va ser aix\u00ed, sobretot els primers dies. No parava de trobar a faltar el meu m\u00f3n, pensava que faltava encara un mes i que potser passarien moltes coses sense que jo hi fos. Per\u00f2 la companyia i amabilitat que em van donar a Fran\u00e7a va alleujar bastant aquests sentiments. De fet, \u00e9s veritat que van passar moltes coses durant la meva abs\u00e8ncia, com per exemple la borrasca Gloria, l\u2019explosi\u00f3 a la petroqu\u00edmica de Tarragona i el creixement del Covid-19, per\u00f2 res no va canviar la meva fam\u00edlia i quan vaig arribar estava tot pr\u00e0cticament com ho havia deixat. Ara b\u00e9, encara que hagu\u00e9s canviat alguna cosa, crec que aquell somriure en retornar no me\u2019l va treure ning\u00fa.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, aquest intercanvi significa un munt de coneixements nous de la cultura i la llengua francesa i alhora una barreja molt variada de sentiments. Si mai teniu una experi\u00e8ncia com aquesta aprofiteu-la perqu\u00e8 s\u2019apr\u00e8n molt, tant el primer mes com el segon. Mai oblidar\u00e9 sortir cap al lyc\u00e9e (l\u2019institut) i que el paisatge flot\u00e9s com si estigu\u00e9s aturat en el temps, blanc de la boira i del gel de l\u2019herba que el Sol evaporava.<\/p>\n
Helena Oncins. 4t ESO<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest curs l\u2019institut em va proposar participar en un programa d\u2019intercanvi que havia organitzat la Generalitat de Catalunya juntament amb altres alumnes que no van poder fer-ho. Era un intercanvi a Fran\u00e7a de dos mesos: el primer, el viuria a la casa de la francesa amb qui em posessin en contacte i el segon, ella […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-6808","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6808","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6808"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6808\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6809,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6808\/revisions\/6809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6808"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6808"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvila-seca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6808"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}