{"id":16033,"date":"2026-03-11T17:07:41","date_gmt":"2026-03-11T16:07:41","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/?page_id=16033"},"modified":"2026-03-11T22:06:39","modified_gmt":"2026-03-11T21:06:39","slug":"articles-de-premsa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/comissio-digualtat\/articles-de-premsa\/","title":{"rendered":"Articles de premsa"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-black-color has-text-color has-link-color has-medium-font-size wp-elements-b3cf41e202e4c6a6eeca237d9eb4af28\"><strong>10 perqu\u00e8s per construir un m\u00f3n m\u00e9s igualitari<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Us presentem aquesta guia de la Generalitat de Catalunya que recull pautes i recursos per promoure una comunicaci\u00f3 m\u00e9s igualit\u00e0ria. Us convidem a consultar aquest document i a utilitzar les seves eines per integrar la perspectiva de g\u00e8nere en el nostre dia a dia.<\/p>\n\n\n\n<div data-wp-interactive=\"core\/file\" class=\"wp-block-file\" style=\"margin-top:0;margin-bottom:0;padding-top:0;padding-bottom:0\"><object data-wp-bind--hidden=\"!state.hasPdfPreview\" hidden class=\"wp-block-file__embed\" data=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10-perques-per-la-igulatat.pdf\" type=\"application\/pdf\" style=\"width:100%;height:500px\" aria-label=\"Incrustaci\u00f3 del fitxer 10 perqu\u00e8s per la igulatat.\"><\/object><a id=\"wp-block-file--media-efc07c6a-2f0f-4825-a689-3a7ac913517b\" href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10-perques-per-la-igulatat.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">10 perqu\u00e8s per la igulatat<\/a><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10-perques-per-la-igulatat.pdf\" class=\"wp-block-file__button wp-element-button\" download aria-describedby=\"wp-block-file--media-efc07c6a-2f0f-4825-a689-3a7ac913517b\">Baixa<\/a><\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-black-color has-text-color has-link-color has-medium-font-size wp-elements-2f3e1ef7b6a30a7049bb517949fa68c9\"><strong>Referents: 14 veus femenines que han transformat el m\u00f3n&#8221;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Sovint, la hist\u00f2ria oficial ha silenciat les fites aconseguides per les dones, deixant a l\u2019ombra aportacions fonamentals en la ci\u00e8ncia, la literatura, l\u2019activisme i l\u2019art. Per aquest motiu, des de la Comissi\u00f3 d\u2019Igualtat de l&#8217;institut, volem recuperar i posar en valor la traject\u00f2ria de figures que van trencar barreres i van obrir camins de llibertat. <br><br>En aquest article que us compartim, fem un recorregut per la vida de 14 dones excepcionals: des de la tenacitat cient\u00edfica de Marie Curie fins al pensament feminista de Virginia Woolf o el comprom\u00eds ecologista de Wangari Maathai. A trav\u00e9s de les il\u00b7lustracions i els relats d&#8217;<strong>Isabel Ruiz Ruiz<\/strong>, us convidem a con\u00e8ixer aquestes pioneres que, amb el seu talent i valentia, van canviar el curs de la hist\u00f2ria i continuen sent una font d&#8217;inspiraci\u00f3 per a les noves generacions. Con\u00e8ixer el nostre passat \u00e9s el primer pas per construir un futur m\u00e9s igualitari.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider has-arrows-inside has-dots-inside\" data-autoplay=\"true\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><a href=\"https:\/\/www.catorze.cat\/lectura\/tast-editorial\/14-dones-que-han-fet-historia_129308_102.html\" target=\"_blank\" rel=\" noreferrer noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"631\" height=\"226\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/14-dones-que-han-fet-historia.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16025 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/14-dones-que-han-fet-historia.png 631w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/14-dones-que-han-fet-historia-300x107.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 631px) 100vw, 631px\" \/><\/a><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\">Quantes dones apareixen als llibres d&#8217;hist\u00f2ria que s&#8217;estudien a prim\u00e0ria, a l&#8217;ESO o batxillerat? Per qu\u00e8 encara avui costa tant que tinguin la mateixa import\u00e0ncia que els homes? &#8220;Amb la col\u00b7lecci\u00f3&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.isabelruizruizilustracion.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><em>Mujeres<\/em><\/a>&nbsp;rescato grans dones de l&#8217;oblit, en un intent de mostrar un m\u00f3n m\u00e9s equilibrat on puguem trobar referents femenins i on la hist\u00f2ria s&#8217;expliqui amb noms de dones&#8221;, ens explica&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.instagram.com\/ruizruizisabel\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Isabel Ruiz Ruiz<\/a>. Nascuda a \u00dabeda el 1977, en els darrers anys ha omplert de mem\u00f2ria els seus dibuixos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"976\" height=\"732\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Virginia-Woolf-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16009 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Virginia-Woolf-1.png 976w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Virginia-Woolf-1-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Virginia-Woolf-1-768x576.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 976px) 100vw, 976px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\">1. <strong>Virginia Woolf <\/strong>va n\u00e9ixer a Londres (Anglaterra) el 1882 i va morir el 1941 a Lewes (Anglaterra). \u00c9s considerada una de les principals escriptores i assagistes brit\u00e0niques del segle XX, i una figura destacada en la lluita pels drets de les dones. \u00c9s autora d&#8217;obres com <em>La senyora Dalloway<\/em> i <a href=\"https:\/\/www.catorze.cat\/lectura\/tast-editorial\/virginia-woolf-i-la-cambra-propia_145103_102.html\"><em>Una cambra pr\u00f2pia<\/em><\/a>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"844\" height=\"634\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Marie-Curie.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16011 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Marie-Curie.png 844w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Marie-Curie-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Marie-Curie-768x577.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 844px) 100vw, 844px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>2. Marie Curie&nbsp;<\/strong>va n\u00e9ixer a Vars\u00f2via (Pol\u00f2nia) el 1867 i va morir el 1934 a Passy (Fran\u00e7a). \u00c9s coneguda pels seus estudis sobre la radioactivitat i per ser la primera dona cient\u00edfica en rebre el Premi Nobel. Durant la seva vida sempre va defensar el tracte igual entre dones i homes.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"838\" height=\"631\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agatha-Christie-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16013 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agatha-Christie-1.png 838w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agatha-Christie-1-300x226.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agatha-Christie-1-768x578.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 838px) 100vw, 838px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>3.<\/strong>&nbsp;L&#8217;escriptora&nbsp;<strong>Agatha Christie<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Torquay (Anglaterra) el 1890 i va morir el 1976 a Winterbrook (Anglaterra). La reina del crim va publicar 66 novel\u00b7les.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"630\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Angela-Davis.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16014 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Angela-Davis.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Angela-Davis-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Angela-Davis-768x575.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>4.<\/strong>&nbsp;<strong>Angela Davis<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Birmingham (Alabama, EUA) el 1944, \u00e9s una activista pol\u00edtica afroamericana i professora del Departament d&#8217;Hist\u00f2ria de la Consci\u00e8ncia de la Universitat de Calif\u00f2rnia des de 2008. Activista pels drets civils i contra la discriminaci\u00f3 racial i feminista, va formar part del Partit Comunista i dels Panteres Negres.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"631\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Vivian-Maier.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16023 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Vivian-Maier.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Vivian-Maier-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Vivian-Maier-768x576.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>5.<\/strong>&nbsp;La fot\u00f2grafa&nbsp;<strong>Vivian Maier&nbsp;<\/strong>va n\u00e9ixer a Nova York el 1926 i va morir el 2009 a Chicago. Coneguda com la &#8220;mainadera invisible&#8221;, es dedicava a cuidar nens per poder pagar el seu material fotogr\u00e0fic i tenir una vida que li permet\u00e9s no deprendre de ning\u00fa.&nbsp;Va fer m\u00e9s de 150.000 fotografies durant la seva carrera, amb especial inter\u00e8s en les persones i l&#8217;arquitectura de Nova York, Chicago i Los Angeles, tot i que tamb\u00e9 va viatjar i fotografiar arreu del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-small-font-size\"><\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"630\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Rosa-Parks.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16020 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Rosa-Parks.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Rosa-Parks-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Rosa-Parks-768x575.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>6. Rosa Parks<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Tuskegee (Alabama, Estats Units) el 1913 i va morir el 2005 a Detroit (Michigan, Estats Units). Va ser una figura molt important del moviment pels drets civils als Estats Units. Es va negar a cedir el seu seient a un blanc i moure&#8217;s a la part de darrere de l&#8217;autob\u00fas on viatjava, tal com obligaven les lleis Jim Crow. El seu gest va desencadenar tretze mesos de boicot als autobusos per part dels ciutadans afroamericans. Cinc anys despr\u00e9s el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar inconstitucional la llei de segregaci\u00f3 als transports p\u00fablics.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"631\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Simone-de-Beauvoir.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16019 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Simone-de-Beauvoir.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Simone-de-Beauvoir-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Simone-de-Beauvoir-768x576.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>7.<\/strong>&nbsp;<strong>Simone de Beauvoir&nbsp;<\/strong>va n\u00e9ixer a Par\u00eds el 1908, on va morir el 1986. Va ser una escriptora, professora i fil\u00f2sofa considerada figura clau del feminisme a partir de la seva obra&nbsp;<em>El segon sexe<\/em>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"838\" height=\"628\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Wangari-Maathai.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16022 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Wangari-Maathai.png 838w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Wangari-Maathai-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Wangari-Maathai-768x576.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 838px) 100vw, 838px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>8. Wangari Maathai&nbsp;<\/strong>va n\u00e9ixer a Nyeri (K\u00e8nia) el 1940 i va morir el 2011 a Nairobi (K\u00e8nia). Va ser una pol\u00edtica i ecologista que va convertir-se en la primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau. Va ser l&#8217;any 2004 per la seva contribuci\u00f3 al desenvolupament sostenible, la democr\u00e0cia i la pau.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"840\" height=\"631\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Mary-Wollstonecraft.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16024 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Mary-Wollstonecraft.png 840w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Mary-Wollstonecraft-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Mary-Wollstonecraft-768x577.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 840px) 100vw, 840px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>9. Mary Wollstonecraft<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Spitalfields (Anglaterra) el 1759 i va&nbsp; morir el 1797 a Londres. Va ser una fil\u00f2sofa i autora anglesa que al seu llibre&nbsp;<em>Vindicaci\u00f3 dels drets de la dona<\/em>&nbsp;va reivindicar que la dona no \u00e9s inferior a l&#8217;home i va establir les bases del feminisme modern. A m\u00e9s, va ser la mare de la famosa escriptora Mary Shelley.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"631\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Maruja-Mallo.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16021 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Maruja-Mallo.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Maruja-Mallo-300x225.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Maruja-Mallo-768x576.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>10.<\/strong>&nbsp;<strong>Maruja Mallo<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Viveiro (Lugo) el 1902 i va morir el 1995 a Madrid. Va ser una de les principals artistes de la Generaci\u00f3 del 27 i una important pintora del surrealisme. L&#8217;any 1936, despr\u00e9s de l&#8217;al\u00e7ament militar contra la Segona Rep\u00fablica espanyola, va fugir a Portugal, i, finalment, a Argentina. El seu exili va durar vint-i-cinc anys.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"634\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Frida-Kahlo.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16017 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Frida-Kahlo.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Frida-Kahlo-300x226.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Frida-Kahlo-768x579.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>11. Frida Kahlo<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Coyoac\u00e1n (M\u00e8xic) el 1907, on va morir el 1954. Despr\u00e9s d&#8217;haver patit un accident que la va deixar postrada al llit, va comen\u00e7ar una traject\u00f2ria com artista en qu\u00e8 els seus quadres reflectien el seu dolor f\u00edsic, la tempestuosa relaci\u00f3 amb el seu marit Diego Rivera, els seus ideals comunistes i la seva concepci\u00f3 de la dona.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"841\" height=\"628\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agnes-Varda.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16015 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agnes-Varda.png 841w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agnes-Varda-300x224.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Agnes-Varda-768x573.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 841px) 100vw, 841px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>12. Agn\u00e8s Varda<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Ixelles (B\u00e8lgica) el 1928 i va morir el 2019 a Par\u00eds. Va ser una directora de cine i figura m\u00edtica de la Nouvelle Vague, considerada una de les pioneres del cinema realitzat per dones i del cine feminista. Va rodar pel\u00b7l\u00edcules com&nbsp;<em>Cleo de 5 a 7<\/em>&nbsp;i&nbsp;<em>La felicitat<\/em>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"840\" height=\"628\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Amparo-Poch.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16016 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Amparo-Poch.png 840w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Amparo-Poch-300x224.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Amparo-Poch-768x574.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 840px) 100vw, 840px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>13. Amparo Poch<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Saragossa el 1902 i va morir el 1968 a Toulouse (Fran\u00e7a). Va ser una escriptora i metgessa activista antifeixista i llibert\u00e0ria, cofundadora de la revista&nbsp;<em>Mujeres libres<\/em>. Al llarg de la seva vida va ajudar moltes dones obreres a posar fi als prejudicis i tradicions sobre la maternitat i la sexualitat. A m\u00e9s, va cuidar de nens refugiats de la guerra civil.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide\"><div class=\"wp-block-getwid-content-slider-slide__wrapper\">\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:42% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"840\" height=\"628\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Irene-Sendler.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-16018 size-full\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Irene-Sendler.png 840w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Irene-Sendler-300x224.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/Irene-Sendler-768x574.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 840px) 100vw, 840px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>14.<\/strong>&nbsp;<strong>Irena Sendler<\/strong>&nbsp;va n\u00e9ixer a Vars\u00f2via (Pol\u00f2nia) el 1910, on va morir el 2008. \u00c9s coneguda com &#8220;l&#8217;\u00e0ngel del gueto de Vars\u00f2via&#8221;. Va ser una infermera i treballadora social que, durant la Segona Guerra Mundial, va salvar la vida de m\u00e9s de 2.500 nens jueus.&nbsp;<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center has-medium-font-size\"><a href=\"https:\/\/www.catorze.cat\/lectura\/tast-editorial\/14-dones-que-han-fet-historia_129308_102.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><em>Llegueix m\u00e9s<\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-medium-font-size\"><strong>El suport al feminisme i la igualtat de g\u00e8nere cau entre els joves i augmenta el negacionisme de la viol\u00e8ncia masclista<\/strong><\/h1>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-1 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column has-background is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"border-style:none;border-width:0px;border-radius:78px;background-color:#d6cde5;padding-top:var(--wp--preset--spacing--70);padding-bottom:var(--wp--preset--spacing--70)\">\n<div class=\"wp-block-getwid-image-hotspot\" data-appearance-animation=\"none\" data-image-points=\"[{&quot;link&quot;:&quot;https:\/\/www.social.cat\/noticia\/23443\/suport-feminisme-igualtat-genere-cau-joves-augmenta-negacionisme-violencia-masclista&quot;,&quot;icon&quot;:&quot;&quot;,&quot;title&quot;:&quot;Llegeix m\u00e9s&quot;,&quot;color&quot;:&quot;&quot;,&quot;content&quot;:&quot;&quot;,&quot;backgroundColor&quot;:&quot;&quot;,&quot;newTab&quot;:true,&quot;popUpOpen&quot;:false,&quot;popUpWidth&quot;:350,&quot;placement&quot;:&quot;top&quot;,&quot;position&quot;:{&quot;x&quot;:&quot;77.88%&quot;,&quot;y&quot;:&quot;25.60%&quot;}}]\" data-trigger=\"click\" data-theme=\"light\" data-tooltip-animation=\"shift-toward\" data-arrow=\"true\"><div class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__wrapper\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"750\" height=\"428\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10801.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__image wp-image-16048\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10801.jpeg 750w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/10801-300x171.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 750px) 100vw, 750px\" \/><div data-point-id=\"0\" class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__dot has-animation-pulse\" style=\"left:77.88%;top:25.60%;background-color:var(--ast-global-color-0)\"><div class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__dot-wrapper\"><div style=\"color:var(--ast-global-color-1);font-size:33px\" class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__dot-content\"><i class=\"undefined wp-block-getwid-image-hotspot__dot-icon\"><\/i><\/div><\/div><div class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__dot-description\"><div class=\"wp-block-getwid-image-hotspot__dot-title\"><a href=\"https:\/\/www.social.cat\/noticia\/23443\/suport-feminisme-igualtat-genere-cau-joves-augmenta-negacionisme-violencia-masclista\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Llegeix m\u00e9s<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center has-small-font-size\" style=\"padding-right:var(--wp--preset--spacing--70);padding-left:var(--wp--preset--spacing--70)\">Els homes joves que donen suport al feminisme passen del 54% al 40% i els que creuen en la igualtat de g\u00e8nere baixen quasi 20 punts<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p style=\"padding-top:var(--wp--preset--spacing--50);padding-bottom:var(--wp--preset--spacing--50)\">L&#8217;article alerta d&#8217;un&nbsp;<strong>augment del negacionisme de la viol\u00e8ncia masclista<\/strong>&nbsp;entre els homes joves, impulsat en gran part pels discursos que circulen a les xarxes socials. Aquesta tend\u00e8ncia est\u00e0 creant una&nbsp;<strong>escletxa ideol\u00f2gica preocupant<\/strong>&nbsp;entre nois i noies: mentre elles estan m\u00e9s conscienciades que mai, una part dels nois percep el feminisme com una amena\u00e7a als seus privilegis o com una imposici\u00f3 ideol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest escenari subratlla la necessitat urgent de&nbsp;<strong>refor\u00e7ar l&#8217;educaci\u00f3 en igualtat<\/strong>&nbsp;per combatre aquests retrocessos i garantir que els aven\u00e7os en drets de les dones no es perdin en les noves generacions.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\"><strong>Per qu\u00e8 \u00e9s necessari educar en feminisme<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-image-box has-text-center has-mobile-layout-default has-mobile-alignment-default\"><div class=\"wp-block-getwid-image-box__image-container is-position-top\"><a href=\"https:\/\/www.social.cat\/noticia\/20142\/per-que-es-necessari-educar-en-feminisme\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\" class=\"wp-block-getwid-image-box__image-wrapper\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"750\" height=\"416\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/6617.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-block-getwid-image-box__image wp-image-16051\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/6617.jpeg 750w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-content\/uploads\/usu893\/2026\/03\/6617-300x166.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 750px) 100vw, 750px\" \/><\/a><\/div><div class=\"wp-block-getwid-image-box__content\">\n<h3 class=\"wp-block-heading has-small-font-size\">Les dones cobren, a l&#8217;any, una mitjana de 5.167 euros menys que els homes, segons l\u2019enquesta d\u2019estructura salarial espanyola del 2020 <\/h3>\n\n\n\n<p>Aquest article argumenta que\u00a0<strong>educar en feminisme \u00e9s clau per construir una societat m\u00e9s justa<\/strong>\u00a0i lliure de viol\u00e8ncies, ja que permet identificar i q\u00fcestionar les desigualtats de g\u00e8nere des de la base. El text destaca que aquesta educaci\u00f3 no nom\u00e9s beneficia les dones, sin\u00f3 que ajuda a tothom a trencar amb els rols imposats i a desenvolupar relacions basades en el respecte i l&#8217;empatia.<br>Es reivindica la coeducaci\u00f3 com una eina imprescindible a les aules per formar persones cr\u00edtiques que s\u00e0piguen detectar el masclisme quotidi\u00e0 i treballar per una igualtat real i efectiva.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>10 perqu\u00e8s per construir un m\u00f3n m\u00e9s igualitari Us presentem aquesta guia de la Generalitat de Catalunya que recull pautes i recursos per promoure una comunicaci\u00f3 m\u00e9s igualit\u00e0ria. Us convidem a consultar aquest document i a utilitzar les seves eines per integrar la perspectiva de g\u00e8nere en el nostre dia a dia. Referents: 14 veus [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":0,"parent":15839,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"close","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-16033","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16033","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16033"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16033\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16053,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16033\/revisions\/16053"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesvallhebron\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16033"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}