Reportatge. Tossa de Mar, juny de 2025<\/p>\n
Comen\u00e7ant pel principi, ser una noia en un equip de nois\u00a0 genera un sentiment estrany. A vegades, \u00e9s benefici\u00f3s i, a vegades, \u00e9s odi\u00f3s. Per benefici\u00f3s em refereixo al fet que els nois s\u00f3n amables i simp\u00e0tics, igual que els entrenadors. Per\u00f2 hi ha vegades que vull desapuntar-me pel nivell de frustraci\u00f3 que sento en alguns partits. \u00c9s un cas bastant curi\u00f3s, ja que \u00e9s un equip mixt, per\u00f2 hi estic jo, l’\u00fanica dona.<\/p>\n
Tinc catorze anys, des d’en fa quatre jugo amb l\u2019equip Cadet C de la Uni\u00f3 Esportiva Tossa de Mar. Estic a la part defensiva del camp. En teoria, totes les categories inferiors a aquesta podrien ser mixtes, per\u00f2 la realitat \u00e9s que soc l\u2019\u00fanica noia.<\/p>\n
Sense vestuari\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Sobre el que us deia al principi, conviure amb nois al camp t\u00e9 alguna complicaci\u00f3, com ara el tema del vestuari. Aquest \u00e9s un problema de l’edifici, ja que no hi ha cap espai per a noies. \u00c9s a dir, m\u2019he de canviar al vestuari d\u2019entrenadors, tant als entrenaments i als partits he d\u2019anar al lavabo per canviar-me. He de dir que aix\u00f2 em sembla bastant injust i inc\u00f2moda. La meva opini\u00f3 \u00e9s que hi hauria d’haver vestidors femenins per garantir m\u00e9s la inclusi\u00f3. Jo proposaria fer un vestidor de noies per ajudar futures jugadores a estar m\u00e9s c\u00f2modes a l\u2019hora de dutxar-se i canviar-se.<\/p>\n \u00c9s a dir, ser l’\u00fanica noia en un camp de futbol provoca una sensaci\u00f3 de solitud, encara que no ho sembli. Hi ha moments en qu\u00e8 em sento totalment integrada, compartint somriures i bromes amb els meus companys, per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha d’altres en qu\u00e8 em trobo fora de lloc. No \u00e9s per res dolent, sin\u00f3 perqu\u00e8 la din\u00e0mica \u00e9s diferent, perqu\u00e8, tot i que de vegades intenten incloure\u2019m, hi ha alguna cosa que mai no podran entendre del tot.<\/p>\n Com em veuen?<\/strong><\/p>\n Un altre aspecte que em genera conflicte \u00e9s la percepci\u00f3 que els altres tenen de la meva pres\u00e8ncia. Hi ha qui creu que nom\u00e9s estic all\u00e0 per “fer pes”, o que no puc jugar tan b\u00e9 com ells. \u00c9s una mentalitat que em fa treballar m\u00e9s de valent per demostrar que, com a m\u00ednim, puc aguantar el ritme. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui, en comptes de menystenir-me, em tracta amb una mena de respecte extra, com si hagu\u00e9s de superar m\u00e9s obstacles simplement per estar all\u00e0. Aquest sentiment de ser una excepci\u00f3 pot ser una c\u00e0rrega, per\u00f2 tamb\u00e9 em dona for\u00e7a per demostrar que les noies tamb\u00e9 podem formar part d’aquests espais i ser igual de bones.<\/p>\n El futbol, a vegades, pot ser una forma de connectar-me amb els altres, i tot i que el cam\u00ed no \u00e9s sempre f\u00e0cil, em fa sentir orgullosa de trencar aquests estereotips. Potser la meva pres\u00e8ncia ser\u00e0 un incentiu per a futures jugadores. Potser, d\u2019aqu\u00ed a poc, ja no ser\u00e9 l’\u00fanica, i aix\u00f2 far\u00e0 que no nom\u00e9s els vestuaris, sin\u00f3 tamb\u00e9 els camps, siguin una mica m\u00e9s igualitaris.<\/p>\n M.Z. 2n B | Fotografia: Nora Cuenca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"