Entrevista. Tossa de Mar, juny de 2024.<\/p>\n
Josep Maria Codina\u00a0Tobias, tamb\u00e9 conegut com a “Cudi” i nascut a Llagostera, \u00e9s un professor especialitzat en Literatura catalana. Aquest curs ha ajudat els alumnes nouvinguts de l’Institut de Tossa de Mar a l’aula d’acollida, per\u00f2, a la vegada, \u00e9s un escriptor. Just abans de Sant Jordi, va publicar el llibre Ocells de Neu.<\/span><\/p>\n Aquest \u00e9s el primer llibre que publiques?\u00a0<\/strong> De qu\u00e8 tracta\u00a0<\/strong> En qu\u00e8 t’has inspirat?\u00a0<\/strong> T’ha costat escriure Ocells de Neu<\/em>?\u00a0<\/strong> Des de quan escrius?\u00a0<\/strong> Normalment, escrius en catal\u00e0 o en castell\u00e0?\u00a0<\/strong> Com et sents quan escrius?\u00a0<\/strong> Has guanyat algun premi?\u00a0<\/strong> Com et vas sentir\u00a0quan\u00a0vas guanyar?\u00a0<\/strong> Com et reparteixes el temps per poder fer-ho tot, ja que tamb\u00e9 ets professor?\u00a0<\/strong> Qu\u00e8 t’agrada m\u00e9s, escriure o ser professor?\u00a0<\/strong> Tens pensat publicar m\u00e9s llibres?\u00a0<\/strong> Algun consell per als alumnes que es volen dedicar a l’escriptura?\u00a0<\/strong>
\nEn solitari, s\u00ed. Havia publicat un llibre de poemes que es diu La boca de la ferida, per\u00f2 amb tres autors m\u00e9s, i tamb\u00e9 havia publicat un altre conte en un llibre amb deu autors que \u00e9s diu Anar a fires. I finalment, un poema en un llibre titulat El que ens ve al damunt, on tamb\u00e9 hi ha deu autors. Per\u00f2 jo sol, s\u00ed que \u00e9s el primer.<\/span><\/p>\n
\n\u00c9s una hist\u00f2ria d’amor, s\u00f3n personatges que comencen amb vint anys i, al final del llibre, en tenen trenta. Per tant, passen deu anys. Viuen moltes etapes dins el que \u00e9s una relaci\u00f3: des de viure a dist\u00e0ncia a plantejar-se com volen que sigui la seva relaci\u00f3, viure junts o separats.<\/span><\/p>\n
\nM’he inspirat en hist\u00f2ries reals, tant pr\u00f2pies com alienes. B\u00e9, al final planteja molts dels dubtes i de les situacions que ens trobem a la realitat.<\/span><\/p>\n
\nM’ha costat, sobretot reescriure’l perqu\u00e8 \u00e9s un llibre que quan els vaig redactar va sortir bastant a raig, per\u00f2 despr\u00e9s he hagut de modificar moltes coses. Les persones que el llegeixin veuran que, perqu\u00e8 tot encaixi, s’ha hagut de fer com un trencaclosques.<\/span><\/p>\n
\nCap als setze anys tenia una professora molt bona de castell\u00e0 que sabia explicar molt b\u00e9 la literatura i em va fer que m’agrad\u00e9s llegir, i vaig pensar: “Ai, que ‘guai’, jo tamb\u00e9 vull intentar escriure alguna cosa”. Aix\u00ed vaig comen\u00e7ar en aquell moment a escriure relats, poemes, per\u00f2 he tingut \u00e8poques en qu\u00e8 he escrit menys i \u00e8poques en qu\u00e8 m\u00e9s.<\/span><\/p>\n
\nFins als dinou anys vaig escriure m\u00e9s en castell\u00e0, per\u00f2 va haver-hi un moment que em vaig adonar que amb la llengua que jo sentia de veritat era el catal\u00e0 i que, per tant, no tenia cap sentit que escriv\u00eds en la llengua que em costava m\u00e9s escriure. Per aix\u00f2 vaig decidir escriure en catal\u00e0.<\/span><\/p>\n
\nDep\u00e8n, a vegades molt frustrat perqu\u00e8 les idees no surten, per\u00f2 d’altres m’emociono perqu\u00e8 veig que algun par\u00e0graf ha quedat com jo volia. Per\u00f2, la veritat \u00e9s que la frustraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s comuna que la felicitat.<\/span><\/p>\n
\nHe guanyat premis locals de Sant Jordi, vaig guanyar el de Santa Cristina d’Aro, el de Caldes de Malavella, vaig quedar segon a Llagostera i tamb\u00e9, finalista. De fet, Ocells de Neu ha quedat finalista en el Premi de Novel\u00b7la curta Just Casero, i tamb\u00e9 he quedat finalista en un premi de poesia que es diu Salvador i Borra. Per\u00f2 aix\u00f2 dels premis \u00e9s molt subjectiu perqu\u00e8, en literatura, a vegades costa dir quin \u00e9s el millor text. Jo aquest any que he fet de jurat aqu\u00ed, a l’institut, en el concurs de Sant Jordi, he vist que de vegades era molt dif\u00edcil. Tens dos finalistes i et preguntes “quin \u00e9s el millor dels dos?”, perqu\u00e8 cada text t\u00e9 un estil diferent.<\/span><\/p>\n
\nFa molta il\u00b7lusi\u00f3 i et sents molt afortunat precisament per aix\u00f2 que parl\u00e0vem, perqu\u00e8 dius, he guanyat jo, per\u00f2 tamb\u00e9 penses que segur que entre els finalistes hi havia algun que era igual o m\u00e9s bo que el meu.<\/span><\/p>\n
\nAgafo del temps lliure i quan estic molt obsessionat amb algun tema, vull escriure al moment. Al final, quan una cosa et motiva trobes hores\u00a0on\u00a0faci falta.<\/span><\/p>\n
\nM’agrada molt la combinaci\u00f3, de fet, per aix\u00f2 faig les dues coses i a mi no m’agradaria viure \u00fanicament del que escric, perqu\u00e8 llavors hauria d’escriure pensant que he de fer diners amb el que escric. I ja no escriuria el que jo vull, sin\u00f3 el que el mercat demana i aix\u00f2 no m’interessa.<\/span><\/p>\n
\nJa ho veurem, tinc coses a mitges i ja descobrirem m\u00e9s endavant com acaben.<\/span><\/p>\n
\nPrimer, que llegeixin molt perqu\u00e8 intentar escriure sense haver llegit \u00e9s com voler c\u00f3rrer i no haver caminat mai. Que llegeixin per trobar el que els agrada i que busquin quin tipus de literatura \u00e9s la que s’assembla m\u00e9s al seu estil i en la qual es volen inspirar. Que no han de tenir pressa, perqu\u00e8 aprendre a escriure no s’acaba mai i \u00e9s una cosa que porta molts anys. I ho han de fer perqu\u00e8 els agrada, no per cap fama, perqu\u00e8 arribar a ser fam\u00f3s per escriure \u00e9s molt complicat.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n