El projecte de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica ha iniciat el seu viatge anual cap als camps de concentraci\u00f3 nazis a \u00c0ustria. Una experi\u00e8ncia transformadora que ha comen\u00e7at amb un fort impacte emocional i una connexi\u00f3 intergeneracional inoblidable entre els joves i els testimonis del passat.<\/p>\n
El grup va sortir de Barcelona rumb a Munic, des d’on un autob\u00fas els acompanyar\u00e0 durant tota l’estada pels diferents espais de mem\u00f2ria. Ja durant el trajecte, es va produir un dels moments m\u00e9s potents de la jornada: els alumnes van poder conversar amb dues germanes madrilenyes<\/b>, una psic\u00f2loga i l’altra professora d’universitat, familiars directes de deportats<\/b>. Aquesta xerrada va establir una “connexi\u00f3 brutal” que va permetre als joves aterrar la hist\u00f2ria a trav\u00e9s del relat viu i la mem\u00f2ria familiar.<\/p>\nHartheim: La barb\u00e0rie de la “inutilitat”<\/b><\/h3>\n
La primera parada t\u00e8cnica va ser el Castell de Hartheim<\/b>. Aquest centre d’eutan\u00e0sia era el dest\u00ed final dels presoners considerats “no aptes” per al treball. Molts morien en el mateix trajecte en camions especialment condicionats. La visita al crematori i la lectura del missatge d’un presoner espanyol \u2014trobat dins una ampolla oculta en una porta\u2014 va silenciar el grup davant la crueltat del sistema nazi.<\/p>\nL’estaci\u00f3 de Mauthausen i la resist\u00e8ncia de l’Anna Pointner<\/b><\/h3>\n
Els primers actes commemoratius van tenir lloc en dos punts clau de la vila de Mauthausen:<\/p>\n
L’estaci\u00f3 de tren:<\/b> Lloc on arribaven els combois de presoners, sovint sota el fred i la foscor de la nit.<\/p>\n<\/li>\n La casa de l’Anna Pointner:<\/b> Un s\u00edmbol de coratge civil. Aqu\u00ed \u00e9s on els “nens de Poschacher” (fills de republicans que sortien del camp a treballar) amagaven els negatius que Francesc Boix<\/b> aconseguia treure de l’horror. Aquelles fotografies serien, anys m\u00e9s tard, proves irrefutables als Judicis de Nuremberg.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n “A la tarda, al camp de Gusen, el silenci davant el forn crematori ens ha recordat per qu\u00e8 som aqu\u00ed: per no oblidar mai.”<\/b><\/p>\n<\/blockquote>\n Dissabte, la jornada es va dividir entre el camp sat\u00e8l\u00b7lit d’Ebensee<\/b>, on els presoners van ser obligats a excavar t\u00fanels gegantins per a la ind\u00fastria armament\u00edstica del Reich, i el camp de Gusen<\/b>. En aquest \u00faltim, situat a nom\u00e9s 4 km de Mauthausen, el grup va retre homenatge a les v\u00edctimes davant el forn crematori que cremava sense descans els cossos d’aquells que no podien seguir el ritme fren\u00e8tic de la pedrera.<\/p>\n Per tancar el dia, ja a l’hotel, el grup es va reunir per compartir testimonis i reflexions<\/b>. Una posada en com\u00fa necess\u00e0ria per processar la intensitat de tot el que s’havia vist i viscut.<\/p>\n Amb el cor ple de noms i el comprom\u00eds renovat, el grup segueix el seu cam\u00ed amb una premissa clara que ressona en cada parada:<\/p>\n MAI M\u00c9S!<\/b><\/p>\n\n
Ebensee i Gusen: El treball fins a l’extenuaci\u00f3<\/b><\/h3>\n
Cloenda amb la paraula<\/b><\/h3>\n