Entrevistem en David Ruiz, professor de català i músic de rock, per descobrir com combina la docència amb la passió per la música i com el rock també pot tenir veu en català.

En David Ruiz és professor de català i músic de rock amb una llarga trajectòria en diferents bandes. Li fem aquesta entrevista per conèixer com va néixer la seva passió per la música, com viu el rock des de dins i com aconsegueix combinar els assajos i els concerts amb la docència. Volem saber fins a quin punt aquestes dues facetes defineixen qui és.

1. Com vas començar amb la música?
Vaig començar als 14 anys. Érem un grup d’amics que vam decidir fer un grup, i recordo que tots van anar triant instrument i vaig quedar jo l’últim, i només quedava el baix. És així com vaig començar a ser baixista. La setmana següent vaig anar amb la meva mare a Girona: ella em va comprar el meu primer baix.

2. Si toquessis pels teus alumnes, quina cançó teva tocaries?
Segurament alguna de ben enèrgica, d’acord amb l’estat d’ànim que soleu tenir el jovent. Jo he compost molt poques cançons, però n’hi ha una que m’agrada molt que es diu Throne of Victory; no ha estat mai gravada, o sigui que és una raresa! És un típic himne de heavy metal!

3. Què t’aporta la música que no et dona la docència?
Jo visc les dues realitats de manera semblant. Suposo que és per la manera com soc. Tant en la música com en la docència, intento millorar setmana rere setmana i treure el millor de mi. Els dos àmbits formen part de la meva essència i els gaudeixo molt, però sí que és veritat que visc la música molt intensament, tant quan toco com quan vaig a concerts. Em fa sentir feliç i lliure.

4. Com combines els assajos i els concerts amb la feina de professor?
A la vida, tot és qüestió de prioritats. Cal tenir clar quines són per a un mateix, i llavors gestionar-se el temps de manera efectiva. Són dues activitats a les quals dedico molt temps, però com que són molt importants per a mi, sempre trobo el temps necessari.

5. Hi ha alguna cançó teva inspirada en la teva experiència com a docent?
No, però no em doneu idees! A vegades n’hi ha per fer un disc sencer, amb les experiències a les aules!

6. Quin és el moment més especial que has viscut com a banda?
He estat en diferents grups. Amb Lórien va ser inoblidable l’intercanvi que vam fer amb una banda d’Holanda i una altra de Finlàndia. Poder tocar en aquests països i compartir escenari, carretera i taula amb grandíssims músics va ser una experiència brutal! D’altra banda, amb Frenètic vaig tenir l’honor de tocar al concert de comiat de la banda a Santa Coloma de Farners. Mai no havia tocat davant de tant públic! La sensació d’estar tocant i veure tanta gent que gaudeix de la teva música i canta les teves cançons fa posar la pell de gallina!

7. Quin és el teu procés per crear una cançó?
No soc gaire bo component, ja que soc un baixista més arranjador que compositor. Però les poques cançons que he creat han estat fruit d’una barreja d’inspiració i treball: et ve una melodia al cap que has d’anar modelant, ampliant i variant fins a fer-ne un tema.

8. Quin consell donaries a un alumne que vol formar un grup musical?
Primer ploraria d’emoció, i després li diria que no s’aturés per res del món i que li fotés canya, que la música és una de les coses que et fa viure més intensament la vida!

9. Com reacciona la gent quan dius que tens una banda de rock? Hi ha algun estereotip que et posin pel fet de ser professor i músic?
La veritat és que no m’he trobat mai amb cap prejudici per part de cap alumne. Suposo que, com que soc un professor que em mostro sempre tal com soc, ja no hi ha mai sorpreses.

10. Tens algun somni o projecte musical pendent que et faria especial il·lusió complir?
Home, el somni de tot músic és omplir el Palau Sant Jordi! I un altre és anar de gira amb alguns dels teus ídols: sempre he pensat que si coincidís amb baixistes com John Myung de Dream Theater, Markus Grosskopf de Helloween o Felipe Andreli d’Angra, no pararia de demanar-los consells i tècniques. Però fins que no arribi tot això, em conformo a poder millorar cada dia i poder tocar amb la gent que estimo.