El 6 de març, l’Universitat de Girona es va omplir de debat i energia. Els alumnes estaven a punt per defensar les seves idees, els professors miraven nerviosos però amb orgull, i el públic esperava atent com les paraules podien marcar la diferència. Enmig de tota aquella tensió, el nostre equip es preparava per enfrontar-se a un tema que segur generaria opinions enfrontades: “Estem davant d’una joventut més masclista?”.

Érem sis participants, la Bintou Jabbie, la Berta Mercader, en Marc Gras i l’Esetve Tuset de 2n de BAT, en Mauro Díaz de 4rt d’ESO i jo mateixa l’Ainhoa Garcia de 1r de BAT. En tot moment vam estar acompanyats de la nostra professora representat la  Virígnia Iglesies, que ens va guiar molt. A més, altres companys que han estat col·laborant des del primer minut ,van venir a donar-nos suport, encara que no parlaven directament al debat.

Cada membre del nostre equip tenia un paper concret: una persona feia la introducció, dues les refutacions, una més les conclusions i l’última formula les preguntes a l’equip contrari. La postura que haviem de defensar (a favor o en contra) s’assignava per sorteig, així que haviem de preparar les dues. Durant les setmanes prèvies vam estar treballant intensament per organitzar els arguments i exemples, els altres membres de l’equip ens van ajudar molt: recopilant informació, revisant els punts i donant-nos suport en tot moment.

Els nervis es palpaven a cada racó: mans que tremolaven, ulls que no deixaven cap gest del públic ni del rival sense observar, i respiracions ràpides abans d’exposar. “Recordeu parlar clar i escoltar atentament a l’altre equip”, ens va recordar la Virgina just abans de començar.

A mesura que avançava la competició, vam notar com cada debat ens feia més segurs, més coordinats i més capaços de defensar les nostres idees amb claredat. Les preguntes, les rèpliques i la necessitat de pensar ràpid van convertir aquella experiència en un repte real, però també molt enriquidor.

Finalment, la recompensa va arribar: el nostre equip va quedar finalista a la Lliga de Debat de Girona. La sensació de superar els nervis, treballar en equip i arribar fins a la final va ser indescriptible. Aquesta experiència no només ens ha ensenyat a parlar millor en públic, sinó també a escoltar, a reflexionar i a valorar la força de les idees ben argumentades. Un record que durarà molt més enllà de la competició.

Ainhoa Garcia Sánchez