Els alumnes de 4t d’ESO recuperen la memòria dels brigadistes internacionals amb el projecte del segon trimestre.

Un projecte educatiu vinculat al memorial Solidarity Park, liderat pel nostre professor Àlvar Bernaus, permet als estudiants connectar amb el naufragi del Ciutat de Barcelona, ocorregut l’any 1937 a la costa de Malgrat de Mar.

Hi ha dates i esdeveniments que corren el risc de quedar enterrats en les pàgines dels llibres, reduïts a noms i xifres que els alumnes memoritzen i obliden. El projecte Solidarity Park neix precisament per evitar-ho, per fer que la història dels brigadistes internacionals de la Guerra Civil espanyola no sigui una cosa llunyana i desconeguda, sinó un relat proper, viu i compartit. L’Institut Lluís Companys ha col·laborat amb aquest projecte durant el segon trimestre, més específicament els alumnes de 4t d’ESO, els quals han tingut l’oportunitat de formar part d’una iniciativa que connecta educació, art i memòria d’una forma poc habitual.

Qui són els brigadistes internacionals?

Per entendre el projecte cal primer entendre qui eren els brigadistes internacionals. Durant la guerra espanyola, que comprèn des del 1936 fins al 1939, més de 35.000 homes i dones de 53 països diferents van acudir a Espanya amb protecció del govern de la Segona República. Aquestes persones no eren militars enviats pel seu govern, sinó voluntaris que van deixar enrere tota la seva vida per tal d’aturar el feixisme. 

Es va tractar d’una lluita que tenia com a finalitat intentar frenar un extremisme que cada cop s’expandia més, protagonitzada per persones de les classes treballadores: hi havia miners, estudiants, metges, infermeres i poetes. Entre ells, un nombre significatiu de brigadistes d’origen musulmà i, cosa que sovint s’oblida, un gran nombre de dones que van exercir com a infermeres, traductores i activistes.

El 30 de maig de 1937, el Ciutat de Barcelona, un vaixell on venien uns 300 brigadistes des de França, va ser enfonsat pels feixistes a la costa de Malgrat de Mar, fent així que el vincle amb el nostre territori sigui directe. Sabem d’almenys 45 morts, i molts altres van morir sense que sabéssim qui eren, encara que la gent de Malgrat de Mar va sortir al rescat per intentar ajudar-los. Tots aquells que van quedar atrapats al vaixell, mentre s’enfonsaven, cantaven “La Internacional”. És aquesta imatge el pilar de tot el projecte Solidarity Park.

Com hi participen els alumnes?

La participació dels alumnes al projecte Solidarity Park segueix una estructura ben organitzada. El primer objectiu és llegir documents, mirar fotografies i trobar informació sobre la història real del Ciutat de Barcelona i investigar qui eren les brigades internacionals. El segon repte és buscar informació sobre un dels voluntaris i explicar la seva història a través d’un vídeo o obra artística.

Però la part més “interessant” de la participació dels estudiants, és el disseny de les claraboies del memorial. L’obra de Solidarity Park inclou en els laterals del casc del vaixell unes claraboies comunitàries i la intenció és que siguin dissenyades precisament per estudiants de secundària. Això significa que els alumnes no només aprenen sobre la història, sinó que també tenen l’oportunitat de crear una obra que quedarà integrada de forma permanent en un memorial públic.

El procés d’elecció dels dissenys no és arbitrari: els estudiants elaboren les seves pròpies propostes tenint en compte el contingut històric que han investigat, i les millors passen per un procés de selecció. Dos alumnes del nostre institut van aconseguir que els seus dissenys fossin seleccionats: Iman Aithmad i Elisabet Soppi

Com actua el projecte de Solidarity Park?

Solidarity Park és una iniciativa de memòria comunitària, en la qual participen una àmplia barreja de voluntaris, gent local, historiadors, familiars dels brigadistes i gent internacional. El seu objectiu final és la construcció d’un memorial, aquest tracta d’una escultura formada per 60 figures de pedra representant brigadistes cantant a bord d’un vaixell, situat sobre un paviment on està representat el mapa del món.

[imatge del monument]

El que fa tan especial a Solidarity Park és que no es limita a honrar el passat, sinó que convida a participar-hi als estudiants que dissenyen les claraboies, a les comunitats que s’impliquen, als historiadors… La idea de fons és que recordar no és un acte nostàlgic, sinó un acte polític i ètic, entenent d’on venim per prendre millors decisions sobre cap a on anem.

Projectes com Solidarity Park aporten als alumnes allò que les classes convencionals rarament ofereixen, que és la possibilitat d’aprendre fent, investigant i creant. A més, el projecte treballa valors com la solidaritat, la diversitat i l’internacionalisme, que no s’expliquen com a conceptes teòrics, sinó que es viuen a través de la història dels brigadistes. 

Clàudia Herrero