L’escriptor d’aquesta notícia és Alejandro Campos, un alumne de segon d’ESO que ens ha regalat el seu talent i la seva sensibilitat a través de les paraules. Amb il·lusió, creativitat i esforç, ha sabut convertir les seves idees en una història que no deixa indiferent ningú. El seu treball és un exemple de dedicació i passió per l’escriptura, i demostra que el talent literari pot florir a qualsevol edat quan es cultiva amb entusiasme i constància.

D’on va vindre la inspiració? He sentit que t’has inspirat en un cas real molt proper?

Sí, el cas de la meva germana gran que va patir assetjament escolar durant l’ESO

I com tractes aquesta història en el llibre, utilitzes noms reals o inventats?

Tracto la història com un diari des del punt de vista del protagonista, els personatges són reals, però he canviat noms i alguns gèneres.

Quan vas acabar d’escriure, que vas fer per començar la publicació?

Vaig provar en diferents editorials, però en totes et demanaven molts diners per publicar i, finalment, vaig tenir èxit a Amazon.

Quan fa que escrius?

Tinc aquesta passió d’escriure des de molt petit. 

Has arribat a escriure altres històries?

Sí, he escrit algunes amb la mateixa temàtica. M’agrada molt la temàtica d’escola.

Mirant la contraportada del llibre, noto una certa inspiració en “Invisible” de Eloy Moreno. T’has inspirat d’alguna forma en aquest llibre?

No, no m’he inspirat en aquest llibre, però m’agrada molt, tinc tots els seus llibres.

Tens algun referent de la literatura?

No, no en especial.

Quan tens pensat publicar la segona part d’aquest llibre?

No ho sé, però vull publicar un altre sobre el càncer abans.

Per què una història sobre el càncer?

He decidit escriure sobre el càncer per la meva àvia, va patir aquesta malaltia.

Gael Hoshi