![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesterraalta\/wp-content\/uploads\/usu564\/2023\/05\/1044508.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
Com sona l’eeeeso, com sona l’eeeso!!! Dies despr\u00e9s de la trobada encara la tinc al cap, perqu\u00e8 resumint aquella experi\u00e8ncia podria dir que \u00e9s un sentiment que es porta dins del cor i \u00e9s uns passi\u00f3 que atrapa a tot el m\u00f3n. S’ha de dir que quan Pere ens va anunciar que la trobada tornava a la seva normalitat despr\u00e9s d’aquesta ditxosa pand\u00e8mia, varies persones es van posar molt contentes, i dintre d’aquelles persones hi era jo. Estava molt il\u00b7lusionada per anar al Com Sona l’ESO, i al posar-se la sort de part meva, els meus pares em van deixar anar. Al cap d’un temps, vaig entrar en una etapa que definiria com “no tinc ganes ni motivaci\u00f3 de res” (suposo que a tots o quasi tots ens ha passat), i la meva mentalitat va canviar, fins arribar al punt en jo plantejar-me si realment volia anar a la trobada. Uns dies despr\u00e9s, ja no quedava m\u00e9s remei que anar a Altea 4 dies i 3 nits a disfrutar de la festa. Ara em preguntes “Hi tornaries?” i la meva resposta sense dubtar-ho ni tan sols un moment seria un “S\u00cd” ple d’alegries i flors.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, un 10 de maig del 2023, els alumnes i 3 professors de l’institut Terra Alta, agafavn un autob\u00fas i emprenien un viatge que se’ls quedar\u00e0 al cor per a tota la vida. Unes 5 hores despr\u00e9s arribaren al seu dest\u00ed i dedic\u00e0ren el temps necessari per a montar tendes de campanya i aix\u00ed poder dormir les 3 nits.<\/p>\n
Primera tarda, primer assaig.<\/p>\n
No es pot definir amb paraules la sensaci\u00f3 de estar amb 1000 persones m\u00e9s cantant les mateixes can\u00e7ons i fent els mateixos moviments. Coses que sol poden passar al CSE.<\/p>\n
Unes hores m\u00e9s tard, vam anar a cremar totes les calories guanyades al dinar i ens vam dirigir a una pla\u00e7a del poble per a fer el “Ballem Altea”, una jornada on alumnes i professors ballavem unes danses tradicionals de diferents llocs del m\u00f3n, i concloent aquella tarda, com no, amb el cant “Lluna Mediterr\u00e0nia”, himne del CSE. Un cop cam acabar de ballar, vam anar a sopar i cap a les 23:00 es va fer el “Com Canta l’Eso” on hi havia nenes de diferents instituts mostrant el seu talent vocal davant de tota la gent que hi va anar. ES-PEC-TA-CU-LAR.<\/p>\n
El dia seg\u00fcent va ser intens. Assaig al mat\u00ed, dinar, prova de so a l’escenari del concert a la tarda, sopar i assaig com si fos el concert a la nit. Un dia cansat la veritat, per\u00f2 tot ho va acabar arreglant el grup catal\u00e0 de reagge “Auxili”.<\/p>\n
Ja es pr\u00e0cticament l’\u00faltim dia. Ha passat molt r\u00e0pid. Al ser ja el dia del concert, ens van deixar el mat\u00ed lliure i el vam aprofitar per anar a veure la platja, a passejar pel poble… Un poblet molt bonic, que personalment em va agradar molt. Estava cobert de cases blanques amb flors que li donaven un toc elegant al lloc. Per la nostra desgr\u00e0cia, va ploure, per\u00f2 no va impedir el anar a dinar una bona paella valenciana i \u00f2bviament, tampoc va impedir el realitzar el meravell\u00f3s concert de Com Sona l’ESO “La persona m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n”. L’\u00fanic que la pluja va impedir va ser l’assaig del dissabte a la tarda, per\u00f2 la resta tot seguia com estava plantejat.<\/p>\n
Arriba l’hora, el moment que tothom estava esperant, arriba el concert final. Nervis, molts i molts de nervis. A les 22:00 de la nit, comen\u00e7ava “la traca final”. Va ser un c\u00famul d’emocions, i el que m’atreveixo a dir d’aquell moment s\u00f3n dues coses: la primera es que si no ho vius, no ho creus. I la segona \u00e9s si em miraves als ulls, podies veure que, em vaig convertir en la persona m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n.<\/p>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n