{"id":9060,"date":"2023-01-11T11:11:57","date_gmt":"2023-01-11T10:11:57","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/?p=9060"},"modified":"2023-01-11T11:11:57","modified_gmt":"2023-01-11T10:11:57","slug":"francesc-borderia-soc-una-mica-com-el-nen-de-cinema-paradiso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/revista\/francesc-borderia-soc-una-mica-com-el-nen-de-cinema-paradiso\/","title":{"rendered":"Francesc Borderia: \u201cSoc una mica com el nen de Cinema Paradiso\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Francesc Borderia Soler \u00e9s un sitget\u00e0 enamorat del cinema i de la vila. Durant molts anys va assumir la responsabilitat total del Cinema ‘El Retiro’ de Sitges.<\/p>\n

Com vas comen\u00e7ar a formar part del cinema?
\n<\/b>Vaig comen\u00e7ar l’any 1968, el mateix que em vaig casar. El president que hi havia aleshores al Retiro va adonar-se que l’empresa que tenia contractada en aquell moment ho deixava i, com que no volien tornar a llogar-ho i sabien que jo estava molt endinsat en el m\u00f3n del cinema, van preguntar-me si estaria disposat a portar-lo.<\/span><\/p>\n

En aquell moment, de portar un cine no en tenia ni idea; tenia vint-i-cinc anys, per\u00f2, en canvi, s\u00ed que coneixia molt qu\u00e8 \u00e9s el m\u00f3n del cinema en general, d’artistes… Vaig decidir acceptar i vaig portar-lo durant vint-i-sis anys com a programador i responsable total del cinema; totes les pel\u00b7l\u00edcules que venien les triava jo.<\/span><\/p>\n

Com era el cinema quan tu hi anaves?
\n<\/b>Quan jo era petit el cinema del Retiro era un cinema molt vell que tenia una pantalleta de quatre\u00a0 per quatre metres i la majoria de pel\u00b7l\u00edcules eren en blanc i negre. No va ser fins al 1955 que la <\/span>Twenty Century Fox<\/span><\/i>, va crear un sistema anomenat <\/span>Cinemascope<\/span><\/i> i el Retiro el va poder acoblar a la seva pantalla perqu\u00e8 comptava amb l\u2019espai necessari per fer-ho. All\u00e0 va ser quan aquella pantalleta de 4 metres que ten\u00edem quan \u00e9rem nens va convertir-se en una pantalla que feia onze metres per cinc d’al\u00e7ada i, \u00e9s clar, el dia que vam anar a veure la primera pel\u00b7l\u00edcula que es va fer, que recordo que va ser <\/span>L<\/span><\/i>a T\u00f2nica Sagrada,<\/span><\/em> vam al\u00b7lucinar. Per aix\u00f2 avui en dia em sorpr\u00e8n quan veig les noves generacions mirar les pel\u00b7l\u00edcules al m\u00f2bil.<\/span><\/p>\n

D’on va n\u00e9ixer el teu inter\u00e8s pel cinema?
\n<\/b>Sempre he dit que soc una mica com el nen de la pel\u00b7l\u00edcula <\/span>Cinema Paradiso<\/span><\/i>. Jo quan tenia tres anys vivia a l’Eco, ja que quan va acabar la guerra els meus pares es van quedar a Val\u00e8ncia i jo, per motius de guerra, vaig haver de venir a viure aqu\u00ed. A l’Eco hi havia el director que es deia Josep Soler Tasis, que cada dia anava a prendre el caf\u00e8 al Retiro. Ell era molt retirista. Aleshores molts dies el prenia amb mi i, mentre que ell era all\u00e0 prenent el seu caf\u00e8, jo me n’anava a la porta del cine i parlava amb el porter, que em portava dins la cabina del cine perqu\u00e8 pogu\u00e9s veure la pel\u00b7l\u00edcula des d’una petita finestreta que hi havia. Va ser all\u00e0 quan va comen\u00e7ar la meva afici\u00f3, i des d\u2019all\u00e0 ja per tota la vida.<\/span><\/p>\n

Actualment, continues involucrat en el cinema de l\u2019entitat?
\n<\/b>B\u00e9, jo actualment soc soci de la Junta Consultiva del Retiro i encara vaig de tant en tant al cinema a veure alguna pel\u00b7l\u00edcula. A m\u00e9s, continuo escrivint cada setmana a l’Eco de Sitges sobre el cinema i fent petites coses a casa, sigui pel “Facebook” o per altres mitjans, per\u00f2 ja no tinc res a veure amb el que \u00e9s cine del Retiro com a treballador.<\/span><\/p>\n

Creus que el cinema, en el teu cas, del Retiro, continua mantenint la seva ess\u00e8ncia? Per qu\u00e8?
\n<\/b>Si, crec que el Retiro com a cinema continua funcionant tot, tot i que el m\u00f3n del cinema ha canviat molt per les noves tecnologies. Jo sempre dic que la gent que no acostuma a anar al cinema i que veu totes les pel\u00b7l\u00edcules des de la televisi\u00f3 de casa o des del tel\u00e8fon m\u00f2bil sap l’argument de la pel\u00b7l\u00edcula, per\u00f2, realment, no l’ha vista. Les pel\u00b7lis<\/em> s’han de veure en el sistema que el director les crea i un director no crea una pel\u00b7l\u00edcula per veure-la al m\u00f2bil; la crea per veure-la al cinema.<\/span><\/p>\n

Creus que aquest \u00e9s tan sols un cinema de poble ?
\n<\/b>La Societat del Retiro t\u00e9 cent cinquanta-tres anys i el cine en t\u00e9 cent catorze anys. Aix\u00f2 vol dir que el Retiro \u00e9s el cinema m\u00e9s antic de la comarca sencera. \u00c9s a dir, l’any 1908, quan es va formar, nom\u00e9s existia el cinema del Retiro en tota la comarca, per tant, s\u00ed que va agafar import\u00e0ncia i no el considero un cinema qualsevol.<\/span><\/p>\n

Recordes cap an\u00e8cdota destacable que ens puguis explicar?
\n<\/b>Una cosa destacable \u00e9s que les pel\u00b7l\u00edcules estaven classificades segons edat i si eren aptes o no per tots els p\u00fablics. Eren les \u201captas para todos los p\u00fablicos\u201d que eren les de Walt Disney i poc m\u00e9s, despr\u00e9s hi havia les \u201cpel\u00edculas para mayores\u201d, les \u201cmayores con reparo\u201d y ja les \u201cgravemente peligrosas\u201d. El m\u00e9s important \u00e9s que s\u00f3n pel\u00b7l\u00edcules que actualment posen a les tardes a la televisi\u00f3.<\/span><\/p>\n

La censura que hi havia en aquella \u00e8poca era summament cr\u00edtica, ja que la religi\u00f3 estava molt present, sobretot quan va arribar la dictadura.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s cert aix\u00f2 que diuen que les coses prohibides son aquelles que la gent hi va darrere, per tant nosaltres an\u00e0vem al cine i com no \u00e9rem majors d\u2019edat, nom\u00e9s pod\u00edem veure les pel\u00b7l\u00edcules aptes per a tots els p\u00fablics. Llavors hi havia un gu\u00e0rdia a la porta del cinema que demanava el carnet per verificar que tenies l\u2019edat i el\u00a0 que f\u00e8iem era o colar-nos al cine per alguna porta, que aconsegu\u00edem entrar i pass\u00e0vem per sota la cortina, o b\u00e9 si trob\u00e0vem una parella que anava al cine, els deman\u00e0vem si pod\u00edem entrar amb ells i ens f\u00e9iem passar pels seus fills, ja que si anaves acompanyat dels pares podies veure alguna pel\u00b7l\u00edcula classificada com a m\u00e9s prohibida, que realment eren pel\u00b7l\u00edcules que avui en dia s\u00f3n molt normals i que eren censurades brutalment sense gaire ra\u00f3.<\/span><\/p>\n

Hi ha un fet a l\u2019any 1955 que a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019estreno de la pel\u00b7l\u00edcula <\/span>Las nieves del Kilimanjaro <\/span><\/i>es va fer una gran censura en aquesta i la <\/span>Fox<\/span><\/i>, la<\/span> Metropol<\/span><\/i> i\u00a0 <\/span>Columbia Pictures <\/span><\/i>van retirar totes les seves pel\u00b7l\u00edcules a Espanya en senyal de protesta contra aquesta censura. Llavors vam haver de conformar-nos amb pel\u00b7l\u00edcules franceses. Aquest tipus de cinema\u00a0 vam estar-lo aguantant durant uns anys aqu\u00ed a Sitges.<\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>Nosaltres an\u00e0vem al cine i no ens en don\u00e0vem conte, s\u00f3n aquestes coses que te’n adones despr\u00e9s\u201d<\/span><\/i><\/p>\n

Saps d\u2019alguna pel\u00b7l\u00edcula molt famosa que va reproduir-se o de la que tinguis un bon record?
\n<\/b>La pel\u00b7l\u00edcula que em va cridar m\u00e9s l’atenci\u00f3 i que encara avui en dia m\u2018agrada molt \u00e9s <\/span>West Side Story. <\/span><\/i>Quan va estrenar-se era un moment en que la joventut \u00e9rem productes de la repressi\u00f3 del r\u00e8gim i viv\u00edem una mica reprimits. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula ens va obrir les portes a entendre que no tot era com ho est\u00e0vem vivint aqu\u00ed a Espanya i que hi havia m\u00e9s m\u00f3n.<\/span><\/p>\n

Quan i per qu\u00e8 vas deixa de ser el director?
\n<\/b>Vaig plegar l\u2019any 1994 per la meva malaltia al cor, quan el metge m’ho va advertir perqu\u00e8 sempre em posava molt nervi\u00f3s i all\u00f2 no era gens bo pel que em passa. Fins que el metge no em va advertir, la junta del Retiro no em deixava plegar, tot i que habitualment la junta canvia cada tres anys i els participants no hi poden repetir.<\/span><\/p>\n

Text: Cl\u00e0udia Soto<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Borderia Soler \u00e9s un sitget\u00e0 enamorat del cinema i de la vila. Durant molts anys va assumir la responsabilitat total del Cinema ‘El Retiro’ de Sitges. Com vas comen\u00e7ar a formar part del cinema? Vaig comen\u00e7ar l’any 1968, el mateix que em vaig casar. El president que hi havia aleshores al Retiro va adonar-se […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":9201,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[491,170,670,671],"class_list":["post-9060","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista","tag-cine","tag-cinema","tag-francesc-borderia","tag-retiro"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9060"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9152,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9060\/revisions\/9152"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9201"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}