![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-content\/uploads\/usu1948\/2022\/12\/InShot_20221214_104824302-e1674133060205.jpg\")
<\/a><\/p>\nAqu\u00ed us presento la meva professora de flamenc, Maria Teresa Ferr\u00e9 Padr\u00f3s, nascuda a Vilanova i la Geltr\u00fa. Ballarina, core\u00f2grafa i mestra de dansa, especialitzada en dansa espanyola. Sap fer altres coses i continua formant-se i nodrint-se de moltes mat\u00e8ries, relacionades o no amb el moviment i el ball, per\u00f2 no sap veure’s sense ballar cada dia. \u00c9s fundadora i professora de \u201cEl Prado de Sitges Balla!\u201d amb disciplines de lleure i ensenyant a ballar a adults per hobby, per passi\u00f3 a la dansa i per ajudar en la seva mobilitat i benestar.<\/p>\n
On i com va comen\u00e7ar a ballar?<\/strong> A quin any vas ser titulada com a ballarina?<\/strong> Com recordes els teus comen\u00e7aments amb aquest art a la dansa?<\/strong> Qu\u00e8 destacaries de la teva feina?<\/strong> Quin ha estat el desafiament m\u00e9s gran que has trobat a la teva carrera fins ara?<\/strong> Qu\u00e8 creus que \u00e9s el m\u00e9s important per entrar a una escola de ball: la constituci\u00f3 del cos, l’experi\u00e8ncia o el moviment d’un mateix?<\/strong> El flamenc viu un bon moment?<\/strong> Em va molt b\u00e9 que em subratllis tot aix\u00f2, perqu\u00e8 \u00e9s cert que en l’\u00e0mbit estatal hi ha un cert debat sobre qu\u00e8 \u00e9s la dansa. <\/strong>Qu\u00e8 \u00e9s la dansa? <\/strong> Quan creus que s’assabentaran, qu\u00e8 \u00e9s cultura, qu\u00e8 \u00e9s art?<\/strong> En qu\u00e8 s’inspira per coreografiar?<\/strong> Si haguessis de dir alguna cosa o recomanar alguna cosa a un ballar\u00ed o una ballarina que est\u00e0 comen\u00e7ant, qu\u00e8 li diries?<\/strong> La gent de Sitges est\u00e0 interessada en aquest ball?<\/strong> Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil de pujar a un escenari?<\/strong> A poc a poc, s’estan duent a terme activitats art\u00edstiques, en qu\u00e8 s’inclouen nens\/es amb necessitats especials. <\/strong>Qu\u00e8 s’hauria de tenir en present a l’hora de crear un grup amb aquestes caracter\u00edstiques?<\/strong> Deixant una mica de banda aquest bloc, m’agradaria saber quin ha estat el teu millor moment com a ballarina.<\/strong> Entrevista: Aroa Garc\u00eda de Roa Aqu\u00ed us presento la meva professora de flamenc, Maria Teresa Ferr\u00e9 Padr\u00f3s, nascuda a Vilanova i la Geltr\u00fa. Ballarina, core\u00f2grafa i mestra de dansa, especialitzada en dansa espanyola. Sap fer altres coses i continua formant-se i nodrint-se de moltes mat\u00e8ries, relacionades o no amb el moviment i el ball, per\u00f2 no sap veure’s sense […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":9111,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[],"class_list":["post-9059","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9059"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9404,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9059\/revisions\/9404"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nDeien els meus pares i avis que vaig comen\u00e7ar a ballar davant de la televisi\u00f3, cada vegada que emetien alguna cosa amb m\u00fasica, fos el que fos, jo em movia, i per aix\u00f2 em van apuntar a l’\u00fanica escola de dansa que existia a Vilanova l’any 1976. Jo tenia 4 anyets.<\/p>\n
\nEl dia 1 d’octubre de 1982, el mateix dia que jo complia els meus deu anys, van donar els resultats dels 28 \u00fanics que aquell any vam tenir acc\u00e9s a l’escola. Al cap dels set anys d’Estudi era Titulada com a Ballarina i Mestre de Dansa Espanyola i amb el 2n grau de Dansa Cl\u00e0ssica.<\/p>\n
\nFeli\u00e7, eren els moments m\u00e9s esperats de la setmana i res no podia treure-me’ls, ni la pluja, ni els dibuixos animats, ni els aniversaris dels amics del col\u00b7legi.<\/p>\n
\nM\u00e9s que la meva feina \u00e9s la meva vida. Ballo per viure i visc per ballar. \u00c9s la meva millor manera de comunicar-me, d’ajudar els altres i el motiu del meu dia a dia.<\/p>\n
\nLa lluita cont\u00ednua de comen\u00e7ar i de demostrar cada dia. A la nostra professi\u00f3 no nom\u00e9s compte el que vas fer ahir, tot comen\u00e7a dem\u00e0 des de zero i de nou. El manteniment f\u00edsic i mental \u00e9s constant. A cada audici\u00f3 tornes a comen\u00e7ar, a cada projecte hi ha un final, a cada escenari pot ser la teva \u00faltima actuaci\u00f3, el teu \u00faltim cop de ballar amb p\u00fablic, a cada classe has d’oferir tota la teva energia als alumnes, ensenyar-los i fer que segueixin amb l’inter\u00e8s i les ganes de tornar a la classe seg\u00fcent.<\/p>\n
\nLes ganes, el m\u00e9s important s\u00f3n les ganes de ballar, la resta se n’apr\u00e8n i es treballa.<\/p>\n
\nA l’estranger sempre ens valoren i sempre \u00e9s en un bon moment pel flamenc i la dansa espanyola.
\nAl nostre pa\u00eds falta molt per apreciar, valorar i sobretot a falta sentir-nos orgullosos de tot el potencial art\u00edstic que tenim.<\/p>\n
\nLa dansa \u00e9s vida. \u00c9s una necessitat. \u00c9s una manera d’expressar-se i comunicar-se personal i socialment.<\/p>\n
\nM\u00e9s que assabentar-se’n necessitem que es respecti, que se’n reconegui la completa import\u00e0ncia, la realitat de la seva completa exist\u00e8ncia. La dansa \u00e9s cultura perqu\u00e8 \u00e9s una expressi\u00f3 en moviment.
\nLes danses s\u00f3n les nostres arrels i la manera que sempre ha tingut el m\u00f3n per celebrar, compartir e interactuar socialment. La dansa \u00e9s l’art on el cos \u00e9s una visi\u00f3 est\u00e8tica que construeix identitats i interpreta all\u00f2 que les paraules no aconsegueixen expressar.<\/p>\n
\nNo tinc una manera \u00fanica. De vegades \u00e9s una m\u00fasica i comencen a sorgir passos amb les seves notes, un quadre que m\u2019inspira moviments, una frase que necessito moure per poder-la expressar.<\/p>\n
\nQue cada dia s’esforci m\u00e9s i m\u00e9s, que apliqui les correccions seves i les dels seus companys, que persegueixi el seu somni, que el vegi cada dia en tancar els ulls i que un dia els obrir\u00e0 i ser\u00e0 real.
\nLi diria que ballar \u00e9s vida, que \u00e9s un m\u00f3n i ho ha de fer fent-ho el seu m\u00f3n i la seva vida.<\/p>\n
\nMalauradament, encara tenim confusi\u00f3 i judicis amb la dansa espanyola, i confonem cultura amb pol\u00edtica. Oblidem que s\u00f3n les postres arrels i un patrimoni universal nostre, que perdem per no cuidar-lo i difondre’l. Per\u00f2 personalment estic molt contenta que qui ho prova i ve a con\u00e8ixer-me es queda i continua descobrint i gaudint de les meves classes i de la dansa.<\/p>\n
\nNo s\u00e9 respondre… Per mi no \u00e9s una dificultat, \u00e9s una necessitat. Puc dir-te que els nervis, la por esc\u00e8nica, la por d’oblidar la coreografia, de caure… per\u00f2 tot aix\u00f2 s’oblida i t’omples de sentiments, d’adrenalina, de ganes d’explicar, de for\u00e7a…<\/p>\n
\nJo crec que res diferent de la creaci\u00f3 d’un grup d’altres caracter\u00edstiques, la responsabilitat, el comprom\u00eds, el respecte i l\u2019amor han de ser els mateixos. El core\u00f2graf ha de centrar la seva l\u00ednia de treball a mostrar les qualitats i sentiments dels seus ballarins\/participants i amb aix\u00f2 conduir-los a gaudir-ne. El que anomenem persones amb necessitats especials, perden aquest adjectiu quan parlem d\u2019art, d’expressi\u00f3, de sensibilitat, de ball.<\/p>\n
\nPer sort he tingut diversos moments molt importants en la meva carrera, sigui per l’admissi\u00f3 en companyies somiades, que per realitzaci\u00f3 de pr\u00f2pies produccions. Per\u00f2 sempre recordo amb grans emocions el dia que es van obrir les cortines del gran Teatre del Liceu de Barcelona i debut\u00e0vem Carme, amb direcci\u00f3 de N\u00faria Espert i la coreografia de Cristina Hoyos, de parella de ball amb Juan Ortega. L’imponent silenci, el teatre ple completament, asseguts a platea els meus m\u00e9s rellevants mestres, en Joan Magri\u00f1\u00e0 i la Pilar Cambra, al constant dels meus pares.<\/p>\n
\n<\/em>Foto: cedida<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"