{"id":7643,"date":"2022-04-08T13:29:24","date_gmt":"2022-04-08T11:29:24","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/?p=7643"},"modified":"2022-04-08T13:29:24","modified_gmt":"2022-04-08T11:29:24","slug":"els-professors-diuen-prou-per-que-han-fet-vaga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/revista\/els-professors-diuen-prou-per-que-han-fet-vaga\/","title":{"rendered":"Els professors diuen prou. Per qu\u00e8 han fet vaga?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Els passats 15, 16, 17, 29 i 30 de mar\u00e7, l’ensenyament p\u00fablic catal\u00e0 es va veure immers en una vaga convocada pels sindicats de professors, la qual s’equipara a grans jornades de vaga com la de l’octubre del 2019, per la sent\u00e8ncia del TSJC o tirant m\u00e9s enrere, la vaga del 1988, la qual va durar ben b\u00e9 vint-i-dos dies. La vaga actual \u00e9s de les m\u00e9s sonades i arriba despr\u00e9s d’anys de malestar a l’ensenyament per les condicions en les quals treballa el professorat. Per\u00f2 exactament, qu\u00e8 demanen els sindicats de professors al Departament d’Educaci\u00f3? Des de la redacci\u00f3 de La Benvista<\/em> hem volgut fer cinc c\u00e8ntims de les reivindicacions del professorat en la que est\u00e0 sent l’onada de mobilitzacions m\u00e9s important dels darrers anys.<\/p>\n

Peticions del professorat<\/b><\/p>\n

    \n
  1. 6% del PIB per educaci\u00f3<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    La Generalitat de Catalunya es va comprometre fa anys a invertir el 6% del PIB en educaci\u00f3, ja que \u00e9s la mitjana en els pa\u00efsos de l’educaci\u00f3 Europea. Han passat els anys i el percentatge continua igual, en el 3%, percentatge que els sindicats consideren insuficient. La vaga reclama que la Generalitat compleixi amb el que es va comprometre.<\/p>\n

      \n
    1. La reversi\u00f3 de les retallades que es van imposar fa m\u00e9s de deu anys.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

      El 2010, en la crisi econ\u00f2mica en qu\u00e8 es veia immersa Espanya, l’estat va comen\u00e7ar a retallar el pressupost en alguns sectors, com la sanitat o la mateixa educaci\u00f3, \u00e9s a dir, que per estalviar diners van abaixar els sous, van augmentar les hores de treball i van reduir plantilles. Per\u00f2 despr\u00e9s de deu anys i amb una situaci\u00f3 econ\u00f2mica molt millor auton\u00f2micament i estatal que en temps passats, els professors creuen justa la reversi\u00f3 d’aquestes mesures, que de fet haurien d’haver canviat molt abans.<\/p>\n

        \n
      1. La retirada de l’ordre de calendari escolar.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

        El dia 10 de febrer de 2022, el president Aragon\u00e8s i el conseller d’Educaci\u00f3, Josep Gonz\u00e0lez-Cambray, van compar\u00e8ixer per anunciar l’avan\u00e7ament del calendari escolar d’una setmana. Aix\u00f2, s’ha intentat venut amb l’ajuda dels mitjans de comunicaci\u00f3, com una reducci\u00f3 de les vacances del professorat, per\u00f2, val a dir, que el professorat treballa des del dia 1 de setembre, i, per tant, en cap cas \u00e9s una reducci\u00f3 de les vacances del professorat sin\u00f3 una reducci\u00f3 de les vacances dels alumnes. El professorat protesta perqu\u00e8 el departament no proporciona professors als centres fins al dia 1 de setembre, i aix\u00f2 fa insuficient el temps per preparar el nou curs.<\/p>\n

          \n
        1. El no al nou curr\u00edculum.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

          Des de fa un temps el govern espanyol ha estat treballant amb un nou curr\u00edculum, \u00e9s a dir, en uns nous continguts, mat\u00e8ries i horaris. Aquest nou curr\u00edculum ser\u00e0 efectiu a partir del curs que ve, i a hores d’ara s\u00f3n pocs els docents que el coneixen, perqu\u00e8 nom\u00e9s s’ha fet feina amb esborranys. Pel que hem pogut saber, per exemple, disminueixen les hores de tecnologia o desapareix la filosofia a 4t d’ESO, i en aix\u00f2 els docents no han pogut opinar.<\/p>\n

            \n
          1. L’estabilitzaci\u00f3 real del personal inter\u00ed i pacte d’estabilitat.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

            La majoria de docents a Catalunya s\u00f3n personal inter\u00ed. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que no hi ha convocat\u00f2ries d’oposicions peri\u00f2diques, i quan n’hi ha, s’ofereixen poques places. Conciliar la vida laboral i la familiar amb la preparaci\u00f3 d’oposicions \u00e9s molt dur, i aix\u00f2 fa que molts professors no hagin pogut aprovar unes oposicions, \u00e9s a dir, els professors interins. Aquests professors depenen cada any de l’adjudicaci\u00f3 de les vacants que fa el departament, i, per tant, els causa molta incertesa. Aquests interins demanen un pacte d’estabilitat que els permeti garantir continu\u00eftat al centre on treballen.<\/p>\n

              \n
            1. L’assumpci\u00f3 de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cobertura legal de tot el personal dels centres.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

              La immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un model d’educaci\u00f3 centrat en el correcte aprenentatge del catal\u00e0. Fa molts anys que \u00e9s posat en pr\u00e0ctica amb \u00e8xit pels professors d’arreu de Catalunya, fins que el 16 de desembre del 2021 el tribunal suprem de just\u00edcia de Catalunya (TSJC) dicta una sent\u00e8ncia ho canvia tot. A partir d’aquell moment, un 25% de les classes havien de ser en castell\u00e0. El tribunal va considerar que l’\u00fas del castell\u00e0 era “residual” als centres educatius catalans i diu que calia impartir-hi una altra mat\u00e8ria troncal, a m\u00e9s de la de llengua i literatura castellanes. La sent\u00e8ncia va ser un esc\u00e0ndol: segons els professors i ling\u00fcistes el catal\u00e0 en molts alumnes nom\u00e9s \u00e9s present en hores lectives, i aix\u00f2 fa que per una correcta integraci\u00f3 a la societat catalana, els alumnes han de fer les classes en catal\u00e0, tal com s’havien fet fins ara. Aquest punt del manifest ha tingut resposta per part de la Generalitat, per\u00f2 el remei ha resultat ser pitjor que la malaltia. Els partits del parlament van subscriure un pacte el qual diu que; “El Castell\u00e0 \u00e9s emprat en els termes que fixin els projectes ling\u00fc\u00edstics de cada centre”. Aix\u00f2, resumint, implica que cada centre tingui la responsabilitat de decidir quina llengua es parla a les seves aules, \u00e9s a dir, que no es mullen i d’aquesta manera no poden ser criticats.<\/p>\n

                \n
              1. Retirada del decret de plantilla<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

                El professorat tamb\u00e9 exigeix la retirada del decret de plantilles. Aquest decret consisteix en les llibertats dels centres en contractar mitjan\u00e7ant una entrevista al professor que ells vulguin. Segons el sindicat de comissions obreres, no compleix els principis d’igualtat, capacitat, m\u00e8rit, transpar\u00e8ncia i publicitat, i genera arbitrarietat i discriminacions greus a embarassades, persones amb malalties cr\u00f2niques i personal de m\u00e9s edat. A m\u00e9s desvirtua absolutament el funcionament de la borsa docent.<\/p>\n

                  \n
                1. Reducci\u00f3 de les r\u00e0tios<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

                  Cada vegada hi ha m\u00e9s alumnes amb necessitats educatives especials, que demanen m\u00e9s atenci\u00f3 individualitzada, la qual cosa demana augmentar la plantilla de professors. Els professors reclamen aquest augment de plantilla per cobrir totes les necessitats, ja que amb un sol tutor per 30 alumnes i cadasc\u00fa amb les seves necessitats \u00e9s impossible fer classe.<\/p>\n

                    \n
                  1. Una negociaci\u00f3 real i la dimissi\u00f3 del conseller.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

                    Despr\u00e9s de tots els punts i de les reiterades p\u00edfies del departament, els professors demanen una negociaci\u00f3 real, bilateral, i que els mandataris seguin a la taula de negociaci\u00f3 per remeiar tots els problemes que tenen. A m\u00e9s, demanen la dimissi\u00f3 del conseller d’Educaci\u00f3, Josep Gonz\u00e0lez-Cambray, ja que el creuen inepte per ocupar el c\u00e0rrec.<\/p>\n

                    Manifestacions a les capitals de prov\u00edncia de Catalunya
                    \n<\/b>A les capitals de prov\u00edncia, \u00e9s a dir Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, s’han trobat professors d’arreu del territori per manifestar-se i reivindicar el que creuen injust. El seguiment d’aquestes manifestacions ha estat molt gran: segons la Gu\u00e0rdia Urbana, s’hi han sumat 22.000 persones, 60.000 segons els sindicats, que l’han titllat d’hist\u00f2rica. Als serveis de Girona, 3 de cada 10 mestres i professors de centres p\u00fablics han secundat la protesta, mentre que a la Catalunya Central ho ha fet 1 de cada 4. A Lleida, amb menys d’un 20%, i Terres de l’Ebre, amb poc m\u00e9s d’un 17%, \u00e9s on la incid\u00e8ncia ha estat m\u00e9s baixa. El seguiment de la vaga ha estat del 33,05% als centres p\u00fablics i als concertats, el seguiment ha estat del 8,26%. Segons les dades facilitades pels serveis territorials, a Barcelona i el Vall\u00e8s Occidental \u00e9s on ha tingut m\u00e9s incid\u00e8ncia la protesta, amb 4 cada 10 docents de la p\u00fablica en vaga. Per darrere han quedat el Maresme i el Vall\u00e8s Oriental, amb xifres lleugerament inferiors, seguides del Baix Llobregat i comarques de Barcelona.<\/p>\n

                    Seguiment de la vaga des del nostre centre
                    \n<\/b>El seguiment a l’institut Benapr\u00e8s ha sigut ingent. Molt\u00edssims professors s’han sumat a les manifestacions convocades pels sindicats, sobretot a Barcelona. \u00c9s dif\u00edcil deduir un percentatge dels professors que van fer vaga. El que sabem \u00e9s que es van complir els serveis m\u00ednims a l’ESO qu\u00e8 s\u00f3n d\u2019un professor per cada tres grups d\u2019alumnes.<\/p>\n

                    Com hi poden contribuir els alumnes
                    \n<\/b>Els alumnes tamb\u00e9 hi tenen a dir en aquest tema. El sindicat d’estudiants va convocar una vaga estudiantil de tres dies, el 23, 29 i 30 de mar\u00e7, tot i que al nostre centre no va ser aprovada. La millor manera de fer saber als professors el suport dels estudiants \u00e9s sortir amb ells a manifestar-se i fer vaga quan la convoqui els sindicats pertinents, i, per tant, cal estar atents a les novetats.<\/p>\n

                    Oleguer Arola<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                    La vaga dels professors i les seves motivacions<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":7657,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[588,587],"class_list":["post-7643","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista","tag-professorat","tag-vaga"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7643"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7656,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7643\/revisions\/7656"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessitges\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}