Història


2019-...

Dues notícies sobre el canvi de nom del centre:

L’IES Secretari Coloma planteja Montserrat Roig o Remedios Varo per rebatejar el centre

L'Independent de Gràcia (21/12/2018)

L’institut Secretari Coloma segueix cremant etapes en el llarg debat sobre la conveniència o no de canviar el nom del centre, sobretot un cop la ponència de nomenclàtor de Barcelona ha acceptat (i tancat el període d’al·legacions) el rebateig del carrer Secretari Coloma per Pau Alsina. El debat, incipientment llançat el 2011 quan els alumnes van proposar el nom de Pepe Rubianes i el claustre es va oposar a qualsevol canvi, ha anat madurant sobretot en l’últim any i aquest dilluns ja ha estat obertament tractat en el consell escolar propi amb noves propostes amb cert consens sobre la taula: Remedios Varo i Montserrat Roig.

No hi ha encara res decidit, i de fet el consell escolar el primer que va fer dilluns és proposar un aprofundiment del debat almenys fins al mes de març de 2019, però en tot cas el llançament d’aquests noms de canvi per al Secretari Coloma parteixen d’una base molt més àmplia que tots els moviments anteriors. Tant entre els alumnes, que en les últimes setmanes han llançat la campanya Proposa un altre nom pel Secretari, com entre l’Associació de Familiars del centre, que ja al juny passat va fer un debat amb altres escoles que havien passat per un procés similar, i fins i tot entre els professors i la direcció, hi ha una forta coincidència a favor de Roig o de Varo.

En aquest sentit, el nom de Montserrat Roig ha estat la incorporació més novedosa al debat, perquè el cas de Remedios Varo, pintura surrealista amb carrera feta a Mèxic però amb taller i pis a la plaça Lesseps, ja va emergir a principi de 2017 sota el paraigües de l’Ateneu Llibertari o d’escriptores com Mercè Ibarz. El nom de Montserrat Roig ja és present en altres instituts de Catalunya, com a Terrassa i a Sant Andreu de la Barca, però a Barcelona encara és inèdit.

En el que ha coincidit el consell escolar aquest dilluns és que cal anar pas a pas per a un canvi que, si s’arriba a produir, serà molt significatiu per al centre i, per tant, s’ha de debatre amb tota la profunditat i el temps que sigui necessari. Fonts coneixedores del debat han explicat a aquest setmanari que tant Roig com Varo, això sí, suposarien una bona base de treball pedagògic per identificar els alumnes amb el nou nom de l’escola i amb models d’èxit encarnats per dones, molt més afortunats que la biografia que es desprèn del personatge del Secretari Coloma.

L’IES Secretari Coloma aprova rebatejar-se Montserrat Roig

L'Independent de Gràcia (29/03/2019)

Entre Remedios Varo i Mont­ser­rat Roig, les idees que a finals de desembre van recollir més consens en el consell escolar de l’institut Secretari Coloma, la proposta de l’escriptora ha estat la triada per davant de la proposta de la pintora. Així ho ha aprovat el consell escolar del centre en l’última reunió celebrada el passat 21 de març i ho ha difós el dirigent d’ERC-Gràcia Miquel Colomer, a la tertúlia política de Ràdio Gràcia aquest dimecres.


2001-2019

Malgrat que el decret de creació de l’Institut Secretari Coloma és de l’any 1996, el procés ja ve de lluny. La gestació del nostre centre està lligada als esdeveniments sociopolítics de l’entorn català.

Durant la República, al barri hi havia l’escola Claror. Amb la dictadura, passà a ésser l’escola Sagrada Família, propietat de la Congregació Mariana (orde seglar lligat a la Companyia de Jesús).

Als anys cinquanta i seixanta es desenvolupà a Catalunya, especialment a Barcelona, un teixit associatiu que agrupà veïns en lluita pels seus drets. En aquesta situació sociopolítica, les associacions de veïns es feien càrrec de les mancances administratives que la dictadura no solucionava. Per aquest motiu naix la necessitat de crear escoles bàsiques.

Les associacions veïnals intentaran recuperar el model d’escola que havia funcionat durant la República: escola activa i en català. Però ara aquest model es desenvoluparà al marge del sistema públic estatal, que era sota l’òrbita del règim. L’Associació de Mestres Rosa Sensat s’afegeix a aquesta acció veïnal i privada, atès que també pretén el mateix objectiu.

A finals dels anys seixanta aquestes escoles s’agrupen totes en la Unió de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, i més endavant, en el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC). El context històric arrossega la dictadura a permetre aquestes accions per a donar imatge de modernitat davant l’Europa dels anys seixanta. S’entén, doncs, que l’escola Sagrada Família, de propietat religiosa, permeti l’entrada d’accions veïnals que reivindiquen una educació més oberta i plural. D’aquesta manera l’escola dóna continuïtat a la tasca formadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i també a les escoles de la CEPEPC. A més, sense contravenir el Concili II del Vaticà.

L’adveniment de la democràcia, amb la recuperació del Govern català, afavoreix la introducció de noves maneres d’educar i també l’estudi en català. Tot allò pel qual havien estat lluitant les associacions de famílies i les agrupacions de professors, ara es veu políticament correcte i acceptat. L’any 1978 es crea la Cooperativa Claror Societat Limitada, que recollirà l’herència de l’escola Sagrada Família anterior. Es negocia amb la Companyia de Jesús la cessió de la propietat del centre i s’entra a formar part de la CEPEPC.

Després de lluites, vagues, manifestacions veïnals, tancaments…, el Govern català accedeix a integrar dins la xarxa educativa de Catalunya aquest col·lectiu d’escoles. Possiblement les raons que hi ha al darrere rauen en el fet que aquestes escoles ja estaven creades i en funcionament, mentre que l’escola pública encara continuava amb la inèrcia del període passat. A més, no hi havia tantes escoles per habitant com a la resta de l’Estat, i calia posar-se al dia. És a dir, aquesta integració va ésser convenient per la CEPEPC i també, sobretot, pel Govern català que d’un sol traç creava l’escola catalana propera al seu ideari normalitzador.

Creada l’escola de primària, en el nostre cas, quedava pendent la de secundària. Concedida també però sense ubicació certa fins que cercaren solar al carrer del Secretari Coloma. Per això quan es fa el decret de creació del nou institut el 1996 ja es parla amb aquest nom. Es torna altra vegada a les manifestacions veïnals, les mobilitzacions de professorat, els tancaments .... de manera que durant l’any 2001 el nou centre és solemnement inaugurat per la màxima autoritat del Govern Català.

Des d’aleshores ens podreu visitar al Carrer Secretari Coloma, número 25... continuem la nostra activitat d’educar i formar en democràcia, llibertat i valors que han d’exemplificar i cohesionar el barri de Gràcia- Camp d’En Grassot que és el nostre entorn natural.