La segona ciutat de Catalunya amb una poblaci\u00f3 de 10.000 habitants (segle XV). El vell recinte emmurallat rom\u00e0 va quedar petit i la ciutat es va estendre cap als dos costats de l\u2019Onyar.<\/p>\n
El patrimoni monumental reflecteix aquest creixement que hi ha la catedral<\/a> (s. XI \u2013 XVIII), que amb la seva gran nau, \u00e9s l’espai g\u00f2tic. Tanmateix, la primera catedral de Girona va ser la bas\u00edlica de Sant Feliu, un dels edificis g\u00f2tics m\u00e9s representatius de la ciutat,es l’esvelt campanar (s. XIV-XVI). A l\u2019interior conserva obres d’art remarcables, com els vuit sarc\u00f2fags pagans i paleocristians (s. IV) i el Crist Jacent (s. XIV) del mestre Aloi.<\/p>\n Per la seva banda, el monestir de Sant Daniel s\u2019ubica en una extensa zona verda a tocar de la ciutat i actualment acull una comunitat de monges benedictines. L’esgl\u00e9sia guarda el sepulcre del sant i el claustre \u00e9s un bell exemple de construcci\u00f3 rom\u00e0nica amb afegits g\u00f2tics.<\/p>\n Seguint el riu Galligants, s\u2019aixeca un altre monestir: Sant Pere de Galligants<\/a>, actual seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Exemple de rom\u00e0nic catal\u00e0, destaca per la iconografia dels capitells de la nau central i del claustre.<\/p>\n A tocar de Sant Pere de Galligants hi trobem els Banys \u00c0rabs<\/a>, uns banys p\u00fablics que tamb\u00e9 testimonien el creixement demogr\u00e0fic i urban\u00edstic de la Girona medieval. Segueixen el model de les termes romanes, dels banys musulmans i de les mikv\u00e9s jueves.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, un dels gran s\u00edmbols de la Girona medieval \u00e9s el Call. Es va comen\u00e7ar a formar al segle XII a partir del carrer de la For\u00e7a, quan s’hi van instal\u00b7lar fam\u00edlies jueves. Hi van residir importants pensadors com el metge poeta fil\u00f2sof i exegeta Mosse ben Nahman, m\u00e9s conegut com a Bonastruc \u00e7a Porta. Al Call giron\u00ed hi van arribar a viure fins a 800 persones i avui \u00e9s una de les zones m\u00e9s concorregudes de la ciutat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La segona ciutat de Catalunya amb una poblaci\u00f3 de 10.000 habitants (segle XV). El vell recinte emmurallat rom\u00e0 va quedar petit i la ciutat es va estendre cap als dos costats de l\u2019Onyar.
\nEl patrimoni monumental reflecteix aquest creixement que hi ha la catedral<\/a> (s.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":2738,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-2744","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2744"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3032,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2744\/revisions\/3032"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessantfeliu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}