{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T16:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/?page_id=27"},"modified":"2016-07-18T10:26:43","modified_gmt":"2016-07-18T09:26:43","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/linstitut\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

De convent a institut<\/h3>\n

El convent<\/h4>\n

A l’any 1488 es va establir a Reus una comunitat franciscana vinguda de l’Arag\u00f3 que ubic\u00e0 el seu convent a la banda sud-oest de la vila tocant al cam\u00ed de Salou, fora de les muralles. El convent va ser conegut amb el nom de Santa Maria de Jes\u00fas i va complir la missi\u00f3 d’oraci\u00f3, estudi, ajuda als necessitats, cura dels empestats i m\u00e9s endavant atenci\u00f3 als fidels, enterraments i doc\u00e8ncia.<\/p>\n

A causa del seu estat ru\u00efn\u00f3s, al 1731 van comen\u00e7ar les obres de restauraci\u00f3, que finalitzen el 1772 amb la benedicci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia, la qual es va dir de Sant Francesc, igual que el nou convent, donant lloc a la configuraci\u00f3 arquitect\u00f2nica general que encara es conserva avui en dia.<\/p>\n

El juliol del 1835 despr\u00e9s d’uns esdeveniments tr\u00e0gics, van morir dotze persones a mans dels revolucionaris i es van destruir la majoria d’arxius, altars i la biblioteca. La comunitat es va dispersar i es va acabar la vida dels franciscans al convent. En l’\u00e8poca franciscana els ensenyaments impartits pels frares foren els d’estudis mitjans tradicionals i a m\u00e9s dels futurs frares se’n van beneficiar els joves de Reus i les seves comarques.<\/p>\n

Dels escolapis a centre oficial<\/h4>\n

El 1840 l’Ajuntament de Reus fa una petici\u00f3 a Madrid demanant la propietat del convent i la de l’horta per a dedicar-ho tot a ensenyament. Al 1844 establ\u00ed dues escoles p\u00fabliques i una classe de llatinitat. Al 1858, l’Ajuntament ced\u00ed als escolapis part de l’edifici de l’ex-convent on instal\u00b7laren un col\u00b7legi de primer i segon ensenyament. El 1870 els escolapis s\u00f3n substitu\u00efts per professors laics fins que per iniciativa de l’Ajuntament, va esdevenir centre oficial d’ensenyament mitj\u00e0 el 1875.<\/p>\n\n\n\n\n
\"fasanaherculesantiga\"<\/a><\/td>\n\"Pati<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fotografia de principis de segle que mostra la fa\u00e7ana de l’Institut que d\u00f3na a la pla\u00e7a d’H\u00e8rcules. S’observa com la pla\u00e7a era p\u00fablica i arbrada<\/em><\/td>\nPati central del claustre. La fotografia \u00e9s anterior al 1923 data en qu\u00e8\u00a0s’hi plantaren tarongers, llimoners i geranis de colors diferents i a la\u00a0part central s’hi constru\u00ed un brollador<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L’Institut de Reus<\/h4>\n

De 1875 a 1901 va rebre el nom de \u00a8Instituto de segunda ense\u00f1anza de Reus\u00a8. Des de 1901 a 1924 \u00a8Instituto general y t\u00e9cnico\u00a8. Des de 1924 a 1951 s’anomena \u00a8Instituto nacional de segunda ense\u00f1anza de Reus\u00a8. Des de 1951 aquest institut reb\u00e9 el nom espec\u00edfic de \u00a8Antoni Gaud\u00ed\u00a8.<\/p>\n\n\n\n\n
\"portaantiga\"<\/a><\/td>\n\"profesantics\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Porta d’acc\u00e9s des del carrer Miseric\u00f2rdia l’any 1919, aleshores catalogat pel govern com a \u00a8Instituto General y T\u00e9cnico\u00a8, tal i com es pot llegir al front\u00f3 de la porta.<\/i><\/td>\nProfessorat de l’any 1926 en una de les galeries del claustre, aleshores es denominava \u00a8Instituto Nacional de Segunda Ense\u00f1anza de Reus\u00a8.<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

En la d\u00e8cada dels 40 es feren grans millores al Centre. Es va suprimir l’Escola nacional prim\u00e0ria que estava al segon pis i qued\u00e0 tot l’edifici per a Institut.<\/p>\n

L’Institut va haver d’habilitar una Secci\u00f3 Delegada en un edifici de nova planta que ara \u00e9s el col\u00b7legi p\u00fablic \u00a8General Prim\u00a8; fins i tot l’any 1971 es van haver d’ocupar unes aules al col\u00b7legi menor situat a l’antiga ermita del Roser que ara \u00e9s l’IES Gabriel Ferrater. Tot aix\u00f2 va portar a la construcci\u00f3 d’un nou edifici al barri Gaud\u00ed que va comen\u00e7ar a funcionar l’any 1971. El curs 1972-73 l’Institut Gaud\u00ed trasllad\u00e0 totes les seves depend\u00e8ncies al nou edifici del Barri Gaud\u00ed.<\/p>\n

Altres funcions del convent<\/h4>\n

Paral\u00b7lelament a la seva funci\u00f3 educativa, l’Institut va habilitar algunes de les seves depend\u00e8ncies per altres usos: Audi\u00e8ncia des de 1882 fins 1892 i Ajuntament des de 1923 fins 1937. Tamb\u00e9 va ser Escola del Treball fins al 1931.<\/p>\n\n\n\n\n
\"republica\"<\/a><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Amb motiu de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, multitud\u00a0congregada el 14 d’abril de 1931 a la pla\u00e7a d’Hercules, avui pati\u00a0d’esbarjo de l’Institut.<\/i><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Un nou Institut al convent<\/h4>\n

Al 1972 s’inicien a l’edifici de l’antic convent els estudis de batxillerat nocturn i passa a convertir-se en secci\u00f3 delegada de l’Institut Gaud\u00ed. El curs 1974-75 comen\u00e7a a funcionar com a \u00a8Instituto Mixto n\u00fam. 2\u00a8. L’any 1975 passa a denominar-se \u00a8Instituto Salvador Vilaseca<\/a>\u00a8. Al febrer de 1981 es produeix el trasp\u00e0s a la Generalitat de Catalunya amb la conseq\u00fcent catalanitzaci\u00f3 del nom. L’any 1996, amb la llei de reforma educativa, es converteix en Institut d’Educaci\u00f3 Secundaria (IES).<\/p>\n

125 anys<\/h4>\n

Durant el curs acad\u00e8mic 2000-01 es van celebrar diferents actes en motiu dels 125 Anys d’Ensenyament<\/a>Secundari, que commemor\u00e0 l’inici l’any 1875 dels estudis oficials d’ensenyament mitja a la ciutat de Reus, ensenyaments que es va fer extensius als set centres d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria que actualment hi ha a la ciutat de Reus.<\/p>\n

\"r_tol16\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De convent a institut
\nEl convent
\nA l’any 1488 es va establir a Reus una comunitat franciscana vinguda de l’Arag\u00f3 que ubic\u00e0 el seu convent a la banda sud-oest de la vila tocant al cam\u00ed de Salou, fora de les muralles. El convent va ser conegut amb… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":499,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/499"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iessalvadorvilaseca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}