Manifest de l’USTEC\u00b7STEs – Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)<\/em><\/p>\n El passat 29 d\u2019abril tota la comunitat educativa, un cop m\u00e9s, va quedar trasbalsada quan es va assabentar de l\u2019agressi\u00f3 d\u2019un alumne de quart d\u2019ESO a una professora de l\u2019Institut de Vidreres, quan alumnes i docent es trobaven a dins de l\u2019aula.<\/p>\n Sovint, als centres educatius ens trobem amb una diversitat d\u2019agressions i tensions que afecten el benestar de tots i cadascun dels membres que conformen la comunitat educativa. Malgrat que els fets ocorreguts com els de Vidreres esdevinguin casos excepcionals, en cap cas s\u2019han d\u2019integrar com a fets normalitzats a les aules. La manca de respecte i la viol\u00e8ncia verbal d\u2019alumnes envers el seu professorat \u00e9s quelcom m\u00e9s habitual del que podria semblar en un primer moment. Les agressions f\u00edsiques es poden percebre com a excepcionals, per\u00f2 tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents i sovint no s\u00f3n denunciades. Les direccions dels centres educatius ho gestionen amb m\u00e9s o menys encert, per\u00f2 ens trobem davant d\u2019un problema molt greu i no podem permetre que els docents i el personal laboral d\u2019atenci\u00f3 educativa del nostre sistema educatiu vagin a treballar amb incertesa, amb percepci\u00f3 d\u2019inseguretat, d\u2019indefensi\u00f3, neguit… i, sobretot, que ho acabin normalitzant, com si fos quelcom inherent a la tasca docent i professional. Perqu\u00e8 s\u00ed: aix\u00f2 va de la salut laboral de molts treballadors docents i laborals dels centres educatius, que ho pateixen de primera m\u00e0 i la seva salut i benestar emocional en paguen sovint les conseq\u00fc\u00e8ncies. Hem de dir prou!<\/p>\n S\u00f3n incidents que es produeixen sobretot als instituts de secund\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 a les escoles de prim\u00e0ria que, amb menor mesura, tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents.<\/p>\n Quan succeeixen casos tan greus com el fet ocorregut a Vidreres, el Departament adopta una postura de transmetre que tot es troba sota control, que s\u2019han activat tots els protocols establerts, que la comunitat educativa ha estat atesa pels equips especialistes (psic\u00f2legs), que la seguretat de treballadors i alumnes est\u00e0 garantida… Volen transmetre una falsa aparen\u00e7a que divergeix de la realitat. Tots sabem que el que ha passat \u00e9s quelcom molt greu i que evidencia falles molt importants d\u2019un sistema que \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019incloure una part del nostre alumnat als entorns educatius i d\u2019una manca de protocols que defineixin actuacions clares sobre quin ha de ser el tractament dels alumnes amb certes conductes disruptives. Un sistema que hauria de garantir una educaci\u00f3 i acompanyament a mainada i adolescents, que els ofer\u00eds igualtat d\u2019oportunitats i els possibilit\u00e9s, el dia de dem\u00e0, una inserci\u00f3 a la societat i al m\u00f3n laboral.<\/p>\n Perqu\u00e8 aix\u00f2, al final, va d\u2019inclusi\u00f3. L\u2019any 2017 el Departament d\u2019Educaci\u00f3 va publicar el Decret d\u2019Inclusi\u00f3. Un repte molt important i necessari si realment, algun dia, volem assolir una societat inclusiva. El Departament ha desplegat suports i Per\u00f2 una cosa s\u00f3n les aparences i una altra la realitat. Qui coneix realment si hem assolit fites d\u2019inclusi\u00f3, com no podria ser d\u2019altra manera, \u00e9s el mateix personal educatiu. Aquests viuen el dia a dia als centres, conviuen moltes hores amb els alumnes i poden analitzar, de primera m\u00e0, la situaci\u00f3 real del nostre sistema educatiu.<\/p>\n A vegades, als centres de secund\u00e0ria, els docents utilitzen una frase que s\u2019han fet seva i tots entenen: \u201caquest noi\/a no hauria de ser aqu\u00ed\u201d. Escoltar aquesta frase ens podria portar a la creen\u00e7a que alguns docents s\u00f3n poc inclusius, o fins i tot excloents, donant a entendre que no volen donar les oportunitats que es mereixen tots els alumnes. El que realment ens estan dient, contr\u00e0riament, \u00e9s que des de la seva realitat, s\u00f3n incapa\u00e7os de poder oferir una atenci\u00f3 educativa adequada a les necessitats que t\u00e9 aquell alumne. No poden oferir-li quelcom que possibiliti avan\u00e7ar en el seu desenvolupament personal i social. Molts d\u2019aquests nois i noies viuen l\u2019experi\u00e8ncia educativa com quelcom hostil, indesitjat, que els crea rebuig, malestar personal… i acaben desenvolupant rols no desitjats i gens beneficiosos per tota la comunitat educativa (alumnes, docents, personal laboral d\u2019atenci\u00f3 educativa…), donant lloc a entorns educatius poc emp\u00e0tics i saludables.<\/p>\n Certament, calen molts m\u00e9s recursos i molts m\u00e9s suports. Venim d\u2019anys de retallades i la qualitat educativa se\u2019n ressent. Per\u00f2 sobretot cal convicci\u00f3, honestedat, valentia i, finalment, un pressupost seri\u00f3s en educaci\u00f3. El Departament d\u2019Educaci\u00f3 en cap moment s\u2019ho ha cregut, no ha apostat per assolir una escola inclusiva. S\u2019ha limitat a dotar als centres educatius dels anomenats suports intensius, fent creure que amb aquest recurs ja complia amb els objectius d\u2019atendre la diversitat. Nom\u00e9s amb les eines que possibilitin una detecci\u00f3 preco\u00e7 de les necessitats dels alumnes i que permetin una r\u00e0pida intervenci\u00f3 i seguiment, es podran pal\u00b7liar les situacions que alteren una din\u00e0mica \u00f2ptima a dins dels centres. En cap moment s\u2019ha apostat per transformar un sistema educatiu inflexible, encotillat i r\u00edgid. La resposta educativa continua sent homog\u00e8nia, \u00fanica… amb la intenci\u00f3 que els peda\u00e7os que s\u2019han incorporat siguin suficients per adre\u00e7ar una situaci\u00f3 cada cop m\u00e9s complexa.<\/p>\n Quan el Decret d\u2019Inclusi\u00f3 parla de la necessitat d\u2019oferir una atenci\u00f3 educativa personalitzada a les caracter\u00edstiques i necessitats dels alumnes, \u00e9s el pal de paller per on s\u2019hauria de construir un nou sistema educatiu. Nom\u00e9s si som capa\u00e7os d\u2019oferir un curr\u00edculum m\u00e9s flexible i m\u00e9s diversificat, podrem realment comen\u00e7ar a dissenyar itineraris curriculars personalitzats amb l\u2019objectiu de garantir equitat i just\u00edcia social on l\u2019alumnat se senti acollit. Per\u00f2 aix\u00f2 suposa transformar els nostres centres educatius, amb una oferta educativa realment diversificada i atractiva, amb unes condicions de treball diferents: amb r\u00e0tios molt m\u00e9s baixes, amb m\u00e9s personal especialitzat, i amb la dotaci\u00f3 d\u2019 infraestructures i recursos que ara no tenen. Suposa creure\u2019s de veritat la inclusi\u00f3 i no vendre nom\u00e9s falses aparences.<\/p>\n L\u2019escola exerceix la seva funci\u00f3 social quan possibilita que els seus alumnes puguin progressar des de l\u2019\u00e0mbit personal i social i garanteix les mateixes oportunitat d\u2019aprenentatge que els permeti inserir-se amb certes garanties a la societat i al m\u00f3n laboral. Esperem que algun dia el Govern opti per aquest cam\u00ed de forma decidida. Mentrestant, nosaltres no ens cansarem de denunciar-ho i d\u2019estar al costat dels treballadors i treballadores dels centres educatius. Aquests nom\u00e9s demanen que se\u2019ls escolti. Hem de dir prou!<\/p>\n
\nrecursos al llarg d\u2019aquests anys i, sempre que en t\u00e9 l\u2019ocasi\u00f3, afirma que el Decret ja s\u2019ha desplegat i que ja tenim una escola m\u00e9s inclusiva.<\/p>\n
\nLes conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un sistema educatiu que no sigui capa\u00e7 de vetllar pel benestar dels alumnes, for\u00e7osament ens abocar\u00e0 a una societat insegura.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesridaura\/wp-content\/uploads\/usu1163\/2021\/05\/vidreres.jpg\")
<\/a><\/p>\n