![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-content\/uploads\/usu1672\/2022\/04\/IMG-20220422-WA0045-BIS.jpg\")
<\/a><\/p>\nContemplant La vicaria<\/em>\u00a0de Mari\u00e0 Fortuny vam comprovar com l’art mant\u00e9 un missatge clar que no convida a aprofundir perqu\u00e8 t\u00e9 b\u00e0sicament una funci\u00f3 decorativa i \u00e9s una mostra d’estatus.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s de la visita, com passa habitualment amb els grans descobriments, alguna cosa canvia i ens esglaia; l’art som nosaltres, ho hem estat sempre, fins i tot als ulls d’un D\u00e9u castigador o als peus d’una ballarina de metall tan plena com buida.<\/p>\n<\/a>Vam comen\u00e7ar el recorregut a l’edat mitjana, sota la imponent mirada del fam\u00f3s Pantocr\u00e0tor que es trobava originalment a l’absis central de Sant Climent de Ta\u00fcll. Aquesta forma d’art ens ho diu tot, ens imposa un pensament i ens amena\u00e7a amb el c\u00e0stig en cas d’ignorar el seu missatge. Parla a una societat teoc\u00e8ntrica, jer\u00e0rquica, majorit\u00e0riament analfabeta i conven\u00e7uda d’un dest\u00ed preestablert. Un D\u00e9u totpoder\u00f3s, que tot ho veu i tot ho jutja i amena\u00e7a amb el c\u00e0stig etern.<\/p>\n<\/a>Van continuar amb una altra obra propagand\u00edstica que juga una mica m\u00e9s amb el tema, per\u00f2 mant\u00e9 el mateix missatge: dos Cristos crucificats mostren les dues facetes de Jes\u00fas, la humana i la divina. D’una banda, se’ns mostra un Jes\u00fas vestit, poder\u00f3s, que ha aconseguit v\u00e8ncer la mort; de l’altra, un Jes\u00fas nu, prim, penjat i defallit (si no mort), un Jes\u00fas hum\u00e0 que ens desperta l’empatia i la pena.<\/p>\n<\/a>El nostre recorregut va continuar amb un canvi d’\u00e8poca. Al segle XIX, la burgesia agafa el rumb de l’art per atorgar-li un sentit diferent i, especialment, un missatge propi: fer ostentaci\u00f3 de la riquesa que es posseeix.<\/p>\n<\/a>Aquest tipus d’art comen\u00e7a a flaquejar quan arribem a l’est\u00e0tua Els primers freds<\/em>: un home gran arraulit amb una nena, completament nus i asseguts sobre un banc. Miquel Blay<\/span> busca amb aquesta obra convidar a la reflexi\u00f3. L’obra pot representar la tristesa, el dolor, la pobresa, el fred (literal, o simb\u00f2lic si ens arrisquem)… En tot cas, no hi ha respostes incorrectes. Tota interpretaci\u00f3 \u00e9s v\u00e0lida i aquesta \u00e9s la intenci\u00f3 de l’autor. Per aix\u00f2 els representa nus, perqu\u00e8 no es puguin contextualitzar temporalment ni social. Estan nus i l’espectador els ha de vestir.<\/p>\n<\/a>Per a acabar, Pablo\u00a0Gargallo<\/span> trenca amb tots els esquemes que la burgesia havia imposat amb la G<\/em>ran ballarina<\/em>. Una escultura que representa la destresa, la lleugeresa, el ritme… i ho fa, paradoxalment, sobre una base de metall. L’oposici\u00f3 entre tema i material no \u00e9s m\u00e9s que el principi; Gargallo<\/span> crea una obra abstracta que pot veure’s des de qualsevol punt i que ens transmet, en algunes de les seves parts, sensaci\u00f3 de buit. Un buit creat a prop\u00f2sit que ens convida a omplir-lo. L’artista comen\u00e7a l’obra, per\u00f2 els ulls que l’observen l’acaben.<\/p>\n