{"id":8312,"date":"2022-04-04T13:26:39","date_gmt":"2022-04-04T11:26:39","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/?p=8312"},"modified":"2022-04-04T16:14:28","modified_gmt":"2022-04-04T14:14:28","slug":"ressenya-del-llibre-la-malediccio-de-les-bruixes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/portada\/ressenya-del-llibre-la-malediccio-de-les-bruixes\/","title":{"rendered":"Ressenya del llibre: La maledicci\u00f3 de les bruixes"},"content":{"rendered":"

Com a lectora mai he estat una apassionada de les novel\u00b7les juvenils. Atribueixo aix\u00f2 al salt prematur que vaig fer cap a la literatura cl\u00e0ssica i, d’alguna manera, tamb\u00e9 pot atribuir-se a una adolesc\u00e8ncia perduda. Des de llavors no he tornat a obrir una sola novel\u00b7la juvenil i fins i tot vaig arribar a considerar-les innecess\u00e0ries i de poca qualitat-com si jo hi entengu\u00e9s, d’aix\u00f2. Per capritxos de la vida, un dia em vaig creuar amb un senyor d’aparen\u00e7a pintoresca, que s\u2019esperava en la mateixa estaci\u00f3 de tren que jo. Casualment, era un docent del meu mateix centre, i avui, conseq\u00fc\u00e8ncia de la casualitat, o potser d’un possible dest\u00ed, estic intentant buscar les paraules adequades per definir la seva \u00faltima obra. Com d’estranya \u00e9s la vida\u2026 I com de dol\u00e7a i generosa, pot ser a vegades.<\/p>\n

\"\"<\/a>Ha estat inevitable per mi acollir amb afecte aquest llibre, deixar a un costat els meus prejudicis i sentir per partida doble la il\u00b7lusi\u00f3 amb la qual Jordi Folck l\u2019ha portat al m\u00f3n. S\u00e9 de primera m\u00e0 que quan coneixes alg\u00fa amb els ulls carregats de lluentor i amor per la vida saps que res del que faci pot deixar-te un gust amarg; aquesta no ha estat l’excepci\u00f3.<\/p>\n

Llegir La maledicci\u00f3 dels bruixes \u00e9s com fer un viatge al passat. \u00c9s l’acostament a una inf\u00e0ncia ja molt llunyana que a poc a poc s’escapa de la nostra mem\u00f2ria. \u00c9s, en definitiva, una tornada a casa. Sembla que Jordi Folck tenia la intenci\u00f3 de connectar-nos amb el nostre nen interior, amb el nostre propi passat i, alhora, amb el passat que tots hem heretat: el passat d’una Catalunya fosca; una etapa de la hist\u00f2ria t\u00e8rbola, intencionadament oblidada. \u201cEl que passava abans\u201d expressa Folck en la seva obra, \u201c\u00e9s que aquelles dones s\u00e0vies, en un m\u00f3n d\u2019homes, feien por i la manera de treure\u2019s la por \u00e9s rient d\u2019all\u00f2 que un no ent\u00e9n\u201d. La ignor\u00e0ncia ha comportat incomprensi\u00f3, rebuig i, sobretot, oblit. I l’oblit, com tots sabem, \u00e9s la pitjor de totes les morts.<\/p>\n

Jordi Folck, amb la seva obra ha contribu\u00eft a la recuperaci\u00f3 de velles i oblidades mem\u00f2ries; des de les divertides novel\u00b7les de la nostra inf\u00e0ncia fins a la crua hist\u00f2ria de dones que van sofrir el pes de la ignor\u00e0ncia. Ens ha convidat a anar m\u00e9s enll\u00e0 de la mirada encara que no tinguem ulls per a veure-hi: \u201cLa dona cega asseguda en una cadira de rodes em mirava sense veure\u2019m, clavant-me les conques buides\u201d, perqu\u00e8 pitjor \u00e9s el que els t\u00e9 i no sap usar-los. En Jordi ens ha fet connectar amb els nens que vam ser i, amb cada obra que llan\u00e7a al m\u00f3n, dignifica la novel\u00b7la juvenil com a base per al progr\u00e9s literari: sense joves lectors la literatura tamb\u00e9 cauria en l’oblit. Desapareixeria l’element m\u00e9s important: la imaginaci\u00f3. Es podria dir, d’alguna manera, que en Jordi no ha deixat morir el passat que ens permet la vida. I aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, el que m\u00e9s podem agrair-li.<\/p>\n

Saps que un escriptor \u00e9s bo en el seu ofici quan et convida a la reflexi\u00f3 i quan, sobretot, q\u00fcestiona el teu pensament i el sotmet a un dubte renovador. Deia Picasso que va necessitar anys per pintar com els pintors del Renaixement, per\u00f2 va necessitar tota una vida aprendre a dibuixar com un nen. En Jordi ha aconseguit que vegi les novel\u00b7les juvenils amb els ulls amb les quals les veu un nen -perqu\u00e8 no poden mirar-se d’una altra forma-, que s\u00f3n els mateixos ulls que decoren la seva entusiasta mirada. Com b\u00e9 diu Albertus Harker, protagonista -o m\u00e9s aviat antagonista- de l’obra, \u201cun escriptor ha d\u2019estar sempre observant. Un escriptor ha de llegir, de primer\u201d perqu\u00e8 \u201ca un escriptor res no l\u2019atura\u201d.<\/p>\n

No vull acabar sense esmentar abans una petita part del discurs de Maria Joaneta en la p\u00e0gina 116 que reflecteix perfectament el car\u00e0cter reivindicatiu de l’obra: \u201cPer un llibre com el seu, van morir executades milers de dones. Per un llibre com el Malleus Maleficarum, la ca\u00e7a de bruixes es va estendre com la pesta negra durant segles. Per un llibre que defensa la superioritat de la ra\u00e7a \u00e0ria, van morir en camps d’extermini sis milions de jueus. Pel llibre vermell de Mao, el dictador, hi va haver a Xina una revoluci\u00f3 cultural amb milers de desapareguts. El seu llibre Ca\u00e7a de bruixes, en lloc d’esdevenir un document que recuperi el nostre passat m\u00e9s terrible i l’apropi a les noves generacions, acaba sent una enganyifa, una ofensa. Senyor, v\u00f3s no sembleu fill de dona ni el vostre cos no sembla hum\u00e0\u201d.<\/p>\n

Agraeixo a en Jordi la capacitat de fer aquest m\u00f3n una mica m\u00e9s hum\u00e0, una mica m\u00e9s conscient i una mica m\u00e9s valent. Agraeixo, per sobre de tot, que t’hagis atrevit a parlar en nom de totes les que no van poder fer-ho. L’oblit no t\u00e9 un lloc reservat per a tu, no mentre viatgem al mateix tren.<\/p>\n

Ainoa Gil, 2n de batxillerat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com a lectora mai he estat una apassionada de les novel\u00b7les juvenils. Atribueixo aix\u00f2 al salt prematur que vaig fer cap a la literatura cl\u00e0ssica i, d’alguna manera, tamb\u00e9 pot atribuir-se a una adolesc\u00e8ncia perduda. Des de llavors no he tornat a obrir una sola novel\u00b7la juvenil i fins i tot vaig arribar a considerar-les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8313,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[242,29],"tags":[],"class_list":["post-8312","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-21-22-eso-i-batxillerat","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8312"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8312\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8320,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8312\/revisions\/8320"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}