{"id":4109,"date":"2019-11-11T10:25:20","date_gmt":"2019-11-11T09:25:20","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/?p=4109"},"modified":"2023-01-23T08:55:32","modified_gmt":"2023-01-23T07:55:32","slug":"projecte-codi-coeducaidiversex","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/general\/projecte-codi-coeducaidiversex\/","title":{"rendered":"La dona de la setmana. CODI"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\n

CURS 22-23<\/span><\/h1>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n

Gener 2023<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Lola Flores<\/h3>\n

\"\"<\/a>Dolores Flores Ruiz<\/a> \u2014de nom art\u00edstic Lola Flores i, tamb\u00e9 coneguda amb els sobrenoms de La Faraona i Lola d’Espanya\u2014 va ser una <\/span>cantant<\/span> i <\/span>ballarina<\/span> de <\/span>flamenc<\/span> andalusa. Tamb\u00e9 va intervenir en algunes pel\u00b7l\u00edcules de <\/span>cinema<\/span> entre <\/span>1939<\/span> i <\/span>1987<\/span>. \u00c9s matriarca d’una fam\u00edlia de coneguts artistes. L’any 1958 es va casar amb el barcelon\u00ed el Pesca\u00edlla<\/i>, un dels pares de la rumba catalana, i amb ell va tenir tres fills que s’han dedicat a la can\u00e7\u00f3: Dolores (coneguda com a Lolita), Antonio Gonz\u00e1lez Flores i Rosario.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Nativitat Yarza i Planas<\/h3>\n

\"\"<\/a>Nativitat Yarza i Planas<\/a> va ser la primera dona alcaldessa de Catalunya a Bellprat, escollida a les eleccions municipals del 1934. <\/span>Nativitat va ser una dona lluitadora i valenta, mestra i pol\u00edtica, que, com tantes altres persones va haver d’exiliar-se a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la guerra civil, on va morir als 89 anys.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Octubre 2022<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Annie Ernaux<\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span>Annie Ernaux<\/a> \u00e9s una escriptora francesa, catedr\u00e0tica i professora de lletres modernes, guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 2022 pel coratge i l\u2019agudesa cl\u00ednica amb la qual descobreix les arrels, les estranyeses i les traves col\u00b7lectives de la mem\u00f2ria personal\u201d. La seva obra liter\u00e0ria \u00e9s majorit\u00e0riament autobiogr\u00e0fica i mant\u00e9 vincles propers amb la sociologia. Annie Ernaux reivindica la dimensi\u00f3n pol\u00edtica de la intimitat.<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Masih Alinejad<\/h3>\n

\"\"<\/a>La Masih Alinejad \u00e9s periodista, escriptora i activista. \u00c9s presentadora, productora a la cadena estadounidenca en llengua persa VOA Persian Service, corresponsal de Radio Farda, col.laboradora d\u2019IranWire.
\nHa estat sempre molt cr\u00edtica sobre l\u2019estatus dels drets humans a l\u2019Iran, especialment sobre els drets de les dones.
\n<\/span><\/p>\n

Masih Alinejad<\/a><\/span> va va iniciar una campanya de protesta despr\u00e9s de la mort de la jove kurda Masha Amini detinguda i torturada per la policia per no portar ben posat el mocador.<\/span><\/p>\n

<\/h1>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

CURS 21-22<\/span><\/h1>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n

Gener 2022<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Phillis Weatley <\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/a>La van anomenar Phillis perqu\u00e8 aix\u00ed es deia el vaixell que la va portar i Weatley perqu\u00e8 era el nom del mercader que la va comprar.\u00a0<\/span><\/p>\n

Als 13 anys, ja escrivia poemes en una llengua que no era la seva. Ning\u00fa creia que ella en fos l\u2019autora. Als vint anys, Phillis va ser interrogada per un tribunal de 18 il\u00b7lustres cavallers amb toga i perruca. <\/span>Va haver de recitar textos de Virgili i Milton i alguns missatges de la B\u00edblia i tamb\u00e9 va haver de jurar que els poemes que havia escrit no eren copiats. Des de la cadira, va acabar el seu llarg examen fins que el tribunal la va acceptar: era dona, era negra, era esclava, pero era poeta.<\/span><\/p>\n

Phillis Wheatley<\/a> va ser la primera escriptora afroamericana a publicar un llibre als Estats Units.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n\n\n\n
\n

Octubre 2021<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Clara Campoamor<\/h2>\n

\"\"<\/a>Clara Campoamor\u00a0<\/a> (1888-1972). La Segona Rep\u00fablica Espanyola, proclamada el 1931, va suposar el major intent reformista en la hist\u00f2ria d’Espanya fins aquell moment. Entre les propostes progressistes es trobava la d’estendre el dret de vot a les dones, una reivindicaci\u00f3 liderada per l’advocada Clara Campoamor, una advocada, escriptora, pol\u00edtica i defensora dels\u00a0drets de la dona que va\u00a0ser diputada a les\u00a0Corts Constituents\u00a0de la\u00a0Segona Rep\u00fablica Espanyola\u00a0entre 1931 i 1933. Va defensar i aconseguir el\u00a0sufragi femen\u00ed a Espanya.
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

CURS 20-21<\/span><\/h1>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n

Febrer 2021<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Matilde Ucelay<\/h2>\n

Matilde Ucelay<\/a> (1912-200\"\"<\/a>8) va ser la primera arquitecta titulada espanyola i Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya el 2004. Va estudiar batxillerat a l’Institut Escola amb excel\u00b7lents qualificacions acad\u00e8miques, a m\u00e9s de la carrera de piano. El 1931 va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Madrid. Va acabar la carrera al juny de 1936.
\nUna vegada finalitzada la guerra i a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva participaci\u00f3 en la “Junta de Govern del Col\u00b7legi d’Arquitectes de Madrid” el 1936, va ser jutjada diverses vegades en consell de guerra i depurada professionalment per la “Direcci\u00f3 general d’Arquitectura”, acusada de “auxili a la rebel\u00b7li\u00f3”. Va ser sentenciada el 9 de juliol de 1942 a inhabilitaci\u00f3 a perpetu\u00eftat per a c\u00e0rrecs p\u00fablics, directius i de confian\u00e7a, amb prohibici\u00f3 per a l’exercici privat de la professi\u00f3 durant cinc anys i indemnitzaci\u00f3 de 30 000 pessetes.\u00a0El t\u00edtol obtingut el 1936 no li va ser expedit oficialment fins a l’any 1946.
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Gener 2021<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Rosa Parks<\/h2>\n

Activista estatunidenca per l’eq\"\"uiparaci\u00f3 de <\/span>drets civils<\/span> entre blancs i negres als Estats Units.\u00a0<\/span>El desembre del <\/span>1943<\/span>, Parks comen\u00e7\u00e0 a militar en el <\/span>Moviment afroameric\u00e0 pels drets civils<\/span> mentre treballava com a secret\u00e0ria per la filial de <\/span>Montgomery (Alabama)<\/span>, de la compromesa <\/span>NAACP<\/span> (<\/span>Associaci\u00f3 nacional pel progr\u00e9s de la gent de color<\/span><\/i>). Del seu c\u00e0rrec, va comentar: “era l’\u00fanica dona present, i necessitaven una secret\u00e0ria, i jo era massa t\u00edmida per a dir que no”.\u00a0<\/span>Rosa Parks es va convertir en un important personatge hist\u00f2ric quan l’<\/span>1 de desembre<\/span> del <\/span>1955<\/span>, a la localitat de <\/span>Montgomery (Alabama)<\/span>, va refusar d’obeir l’ordre de James Blake, un conductor d’autob\u00fas, d’asseure’s a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Octubre 2020<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Dones Nobel… Cient\u00edfiques Nobel<\/h2>\n

No estem acostumats a veure dones recollir un premi Nobel. Les xifres parlen per si soles: Des de 1901 l’han guanyat 871 homes i tan sols 54 dones i la majoria han estat Nobel de Literatura o de la Pau. Per\u00f2 al premi literari enguany\u00a0 atotgat a Louise Elisabeth Gl\u00fcck, s’uneixen, de moment, els de Qu\u00edmica i F\u00edsica, una cosa veritablement excepcional. Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna ocupen el sis\u00e8 i set\u00e8 lloc en la curta llista de dones reconegudes en el camp de la qu\u00edmica. Andrea Ghez \u00e9s nom\u00e9s la quarta en guanyar el de F\u00edsica, amb el seu premi compartit amb altres dos investigadors per les seves troballes sobre els forats negres.<\/p>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Louise Elisabeth Gl\u00fcck
\n<\/strong>Premi Nobel de Literatura<\/strong><\/td>\n		Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna
\nPremis Nobel de Qu\u00edmica
\n<\/strong><\/td>\n		Andrea-Ghez
\nPremi Nobel de F\u00edsica
\n<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

CURS 19-20<\/span><\/h1>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n

Febrer 2020<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Katherin Johnson<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Katherin Johnson (1918-2020) \u00e9s una f\u00edsica, cient\u00edfica espacial i matem\u00e0tica estatunidenca que contribu\u00ed a l’aeron\u00e0utica dels Estats Units i als programes espacials amb l’aplicaci\u00f3 primerenca de les computadores electr\u00f2niques digitals a la NASA. <\/span><\/p>\n

Coneguda per la seva precisi\u00f3 en la navegaci\u00f3 astron\u00f2mica informatitzada, va calcular la traject\u00f2ria per al Projecte Mercury i el vol de l’Apollo 11 de 1969 a la Lluna.<\/p>\n

 <\/p>\n

Helena Bayo<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Helena Bayo (Badalona, 1970) va arribar a la direcci\u00f3 d\u2019orquestra a trav\u00e9s de les arts esc\u00e8niques, l\u2019univers amb el qual, afirma, se sent m\u00e9s c\u00f2moda. Va estudiar al Conservatori de M\u00fasica del Liceu i va completar la seva formaci\u00f3 de piano a l\u2019Acad\u00e8mia Marshall, on, afirma, \u201cvaig tenir la sort de con\u00e8ixer Alicia de Larrocha i Xavier Montsalvatge\u201d. <\/span><\/p>\n

La seva traject\u00f2ria musical es va orientar cap al piano, acompanyant a cantants, i a poc a poc va entrar en la direcci\u00f3, els primers passos al m\u00f3n de la sarsuela. A mitjan 2000, va ser una de les directores convidades que va dirigir la Banda Municipal de Barcelona.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Gener 2020<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Isabel Clara Sim\u00f3<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Considerada la degana de les lletres catalanes, ens deixa un extens llegat, integrat, integrat per m\u00e9s de 50 llibre, que va anar forjant despr\u00e9s d’aquell conte primerenc, escrit en ple franquisme, un llegat que ha contribu\u00eft a normalitzar i enriquir les lletres catalanes.<\/p>\n

A m\u00e9s, va ser una autora compromesa amb els Pa\u00efsos Catalans, una escriptora que es caracteritzava per no tenir p\u00e8ls a la llengua i que va lluitar per la llibertat, la situaci\u00f3 de les dones i la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Del 2 al 8 de desembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Julia Lorraine Hill\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Julia Lorraine Hill m\u00e9s coneguda com a Julia “Butterfly” Hill \u00e9s una activista ambiental nord-americana. \u00c9s coneguda per haver viscut en una sequoia de 1500 anys i 55 m d’altura, a Calif\u00f2rnia. Va estar vivint dalt de l’arbre durant 738 dies, des de desembre de 1997 fins a desembre de 1999. Hi va viure en aquest arbre, anomenat afectuosament “Lluna”, per impedir que la Pacific Lumber Company el derroqu\u00e9s. \u00c9s l’autora del llibre El Llegat de Lluna<\/em>, on explica la seva experi\u00e8ncia, i coautora d’ One Makes the Difference.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Wangari Maathai\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La vida de Wangari Maathai va ser molt diferent a la d\u2019altres nenes africanes de la seva generaci\u00f3. Aquesta difer\u00e8ncia la va ajudar a seguir un cam\u00ed que va acabar per ser la primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau el 2004. Nascuda al districte de Nyeri, una col\u00f2nia brit\u00e0nica en aquell moment. Fund\u00e0 el Moviment Cintur\u00f3 Verd el 1977, amb un sistema de plantaci\u00f3 de llavors, plantades per dones, a qui va donar feina i va poder millorar la vida de moltes fam\u00edlies africanes. Va entrar tamb\u00e9 a la pol\u00edtica, fou parlament\u00e0ria a K\u00e8nia i va formar part del Consell d\u2019Honor del World Future Council.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Del 25 de novembre a l’1 de desembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Malala Yousafzai\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>\u00c9s una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Actualment, resideix al Regne Unit. Va ser la noia m\u00e9s jove en rebre el Premi Nobel de la Pau al 2014 per lluitar i defensar a favor de l’educaci\u00f3 de les dones. A m\u00e9s, va crear la Fundaci\u00f3 Malala i a dia d’avui, encara \u00e9s defensora dels drets civils de les dones a tot el m\u00f3n. Des de ben petita, Malala ha estat envoltada pel m\u00f3n de l’educaci\u00f3. Durant molts anys, el seu pare, gran defensor del m\u00f3n de l’educaci\u00f3, va dirigir una escola p\u00fablica a la seva ciutat. \u00c9s coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el r\u00e8gim talib\u00e0 va prohibir l’assist\u00e8ncia a l’escola de les nenes.
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Del 18 al 24 de novembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Tamara Rojo\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Les seves primeres passes les va donar a l\u2019Escola de V\u00edctor Ullate (1983-1991), formant part d\u2019una generaci\u00f3 de ballarins que avui triomfen per escenaris de tot el m\u00f3n. Va ampliar els seus estudis amb mestres com Karemia Moreno, Marika Besobrasova i\u00a0 Anatoli Levis, entre d\u2019altres, i es va graduar amb Matr\u00edcula d\u2019Honor en el Reial Conservatori Professional de Dansa ‘Mariemma’ de Madrid. \u00c9s M\u00e0ster en Arts Esc\u00e8niques per la Universitat Rei Juan Carlos i Doctora amb \u2018cum laude\u2019 a l\u2019Institut Superior de Dansa Al\u00edcia Alonso de la Universitat Rei Juan Carlos.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n\n\n\n
\n

De l’11 al 17 de novembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/h2>\n

Margarita Salas\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Les seves aportacions a la ci\u00e8ncia han estat colossals. Sent una bec\u00e0ria postdoctoral a Nova York va publicar amb Severo Ochoa treballs seminals per entendre com funcionava la vida a nivell molecular. De tornada, va publicar algun dels seus primers treballs a la prestigiosa revista Nature<\/em>. I \u00e9s que Margarida va portar al nostre pa\u00eds la manera de fer recerca que tenien els millors laboratoris dels EUA, on l’important era la feina feta i els m\u00e8rits i on les formalitats i jerarquies tenien poc valor. Amb aix\u00f2 va contribuir a elevar la ci\u00e8ncia espanyola a un nivell internacional.<\/p>\n

<\/h2>\n\n\n\n
\n

Del 4 al 10 de novembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Amparo Tom\u00e9\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La seva activitat investigadora a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona s\u2019ha centrat en temes de G\u00e8nere i Educaci\u00f3 a nivell nacional i internacional (1992-2000). Tamb\u00e9 ha estat directora de la publicaci\u00f3 <\/span>Cuadernos para la Coeducaci\u00f3n<\/span><\/i> de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la UAB (1992-2002), i del Projecte d\u2019Educaci\u00f3 en Valors a l\u2019institut d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2018Ajuntament de Barcelona (2000-2003).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Marina Subirats\u00a0<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Professora de Sociologia a la UB i UAB. Paral\u00b7lelament desenvolupa la seva tasca com a\u00a0 investigadora en la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill i l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3. <\/span>Ha rebut nombrosos premis, ha escrit m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019articles, diversos llibres i \u00e9s una dona referent en l\u2019\u00e0mbit de la coeducaci\u00f3,\u00a0 tant per la seva aportaci\u00f3 te\u00f2rica, com per l\u2019aportaci\u00f3 de les seves investigacions en els diferents nivells educatius.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Del 28 d’octubre al 3 de novembre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Jessica Meir i Christina Koch<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Les astronautes nord-americans Jessica Meir i Christina Koch van fer hist\u00f2ria aquest divendres amb el primer passeig espacial \u00edntegrament femen\u00ed per reempla\u00e7ar un control de c\u00e0rrega de bateries solars a l’Estaci\u00f3 Espacial Internacional (EEI); tota una fita en la hist\u00f2ria de la NASA i del m\u00f3n.<\/p>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n

Del 21 al 27 d’octubre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Brigitte Cosgay<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>La Marat\u00f3 femenina. Impacte del nou r\u00e8cord mundial per primera vegada en 16 anys. Brigitte Cosgay de Kenya va marcar 2 hores 14 minuts 4 segons a la Marat\u00f3 de Chicago als Estats Units. Va ser un moment sorprenent per actualitzar els registres fins ara durant m\u00e9s d\u2019un minut.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n\n\n\n
\n

De l’14 al 20 d’octubre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Simone Biles<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>G<\/span>imnasta art\u00edstica<\/span> estatunidenca<\/span> i l’actual campiona ol\u00edmpica en la competici\u00f3 general individual. L’agost de 2019 feu hist\u00f2ria en ser la primera dona en realitzar un doble-triple. L’octubre de 2019 va superar el r\u00e8cord de medalles de <\/span>Vi<\/span>t<\/span>ali Sxerbo<\/span>, i va esdevenir aix\u00ed la gimnasta m\u00e9s llorejada de tots els temps.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n\n\n\n
\n

Del 7 al 12 d’octubre<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Lita Cabellut<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Artista d’origen <\/span>gitano<\/span> criada a <\/span>Barcelona<\/span> i resident als <\/span>Pa\u00efsos Baixos<\/span>. <\/span>\u00c9s una artista multidisciplin\u00e0ria que treballa diverses t\u00e8cniques, com ara la <\/span>pintura a l’oli<\/span>, dibuix en paper, <\/span>escultura<\/span>, <\/span>fotografia<\/span>, <\/span>poesia<\/span>, poesia visual i <\/span>v\u00eddeo<\/span>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CURS 22-23 Gener 2023 Lola Flores Dolores Flores Ruiz \u2014de nom art\u00edstic Lola Flores i, tamb\u00e9 coneguda amb els sobrenoms de La Faraona i Lola d’Espanya\u2014 va ser una cantant i ballarina de flamenc andalusa. Tamb\u00e9 va intervenir en algunes pel\u00b7l\u00edcules de cinema entre 1939 i 1987. \u00c9s matriarca d’una fam\u00edlia de coneguts artistes. L’any […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4109"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9738,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4109\/revisions\/9738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesribotiserra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}