{"id":4143,"date":"2018-11-02T20:01:34","date_gmt":"2018-11-02T19:01:34","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/?p=4143"},"modified":"2018-12-25T23:29:54","modified_gmt":"2018-12-25T22:29:54","slug":"la-campanada-conte-de-4pm-per-halloween","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/general\/la-campanada-conte-de-4pm-per-halloween\/","title":{"rendered":"“La Campanada”, conte de 4PM per Halloween"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Sona el despertador)<\/p>\n

\u2014Mariona, aixeca’t! S\u00f3n les set del mat\u00ed, v\u00e9s a la dutxa i v\u00e9s a esmorzar! Va filla, que arribar\u00e0s tard el primer dia de classes.
\n\u2014Ja hi vaig, mama!!<\/p>\n

Mariona era una nena responsable, molt intel\u00b7ligent, un p\u00e8l t\u00edmida i molt familiar. Tenia setze anys, comen\u00e7ava el primer any de batxillerat a l’Institut Ramon Coll i Rod\u00e9s, de Lloret de Mar i ja, aquell primer dia, les coses no van anar gens b\u00e9.<\/p>\n

Va arribar a l’institut tard perqu\u00e8 va tardar molt de temps a casa. Quan va arribar a la classe, va entrar demanant disculpes i li van deixar entrar. Despr\u00e9s d’una hora, quan la tutora va marxar, en els cinc minuts entre classe i classe, uns nens se li van acostar per dir-li:
\n\u2014Has estat la guanyadora! Ens haur\u00e0s de fer els deures!<\/p>\n

Mariona estava molt nerviosa i preocupada perqu\u00e8 no sabia qu\u00e8 fer, tenia els seus deures per fer i els deures de tres nens m\u00e9s. Tenia por de dir-li al tutor perqu\u00e8 els nens l’havien amena\u00e7at:
\n\u2014Si dius alguna cosa a alg\u00fa, ens veur\u00e0s a les 15.00 h.<\/p>\n

\n

La Mariona, quan va arribar a casa seva, es va rentar les mans, es va dirigir al menjador per dinar i li va explicar a la seva mare que l’havien amena\u00e7at. La mare la volia calmar:
\n\u2014Mariona, no et preocupis, nom\u00e9s volien espantar-te, no passar\u00e0 res.<\/p>\n

La Mariona va anar corrents cap a l’habitaci\u00f3 amb tota la por a sobre i es va posar a fer els deures. Quan els va acabar, estava pensant a fer tamb\u00e9 els d’aquells tres nois; per\u00f2 no els va fer.<\/p>\n

(Sona el despertador)<\/p>\n

Mariona, aixeca’t que arribar\u00e0s tard!\u2014Va dir la mare de la Mariona, com sempre.<\/p>\n

La Mariona es va aixecar, es va rentar les dents, es va preparar l’esmorzar i va anar cap a l’insti. Quan va arribar-hi, era la primera hora i havia d’entregar els deures. Els tres nois se li van apropar:
\n\u2014On estan els nostres deures?
\n\u2014No els he fet. Vaig anar a dormir i no me’n vaig recordar \u2014va dir la Mariona amb cara espantada.
\n\u2014Ok! A les 15\u202fh, deixar\u00e0s de viure!<\/p>\n

Aquell dia la Mariona no va tornar a casa, la van buscar per tot arreu, la policia va entrevistar als tres nois que la van amena\u00e7ar… Fins que, tres dies despr\u00e9s van trobar una carta de la Mariona que deia “far\u00e9 campana i no tornar\u00e9”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>(Sona el despertador)
\n\u2014Mariona, aixeca’t! S\u00f3n les set del mat\u00ed, v\u00e9s a la dutxa i v\u00e9s a esmorzar! Va filla, que arribar\u00e0s tard el primer dia de classes.
\n\u2014Ja hi vaig, mama!!
\nMariona era una nena responsable, molt intel\u00b7ligent, un p\u00e8l t\u00edmida i molt familiar. Tenia setze… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":4150,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[26,1,285],"tags":[257,247,145,188],"class_list":["post-4143","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eso-4pm","category-general","category-orientacio","tag-commemoracions","tag-diversitat","tag-literatura","tag-narracio"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4143","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4143"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4143\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4151,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4143\/revisions\/4151"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4150"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4143"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4143"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4143"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}