{"id":3570,"date":"2018-06-20T19:17:15","date_gmt":"2018-06-20T17:17:15","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/?p=3570"},"modified":"2018-06-21T13:25:00","modified_gmt":"2018-06-21T11:25:00","slug":"homenatge-a-lhugo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesramoncoll\/general\/homenatge-a-lhugo\/","title":{"rendered":"Homenatge a l’Hugo"},"content":{"rendered":"

Hi ha comiats tan sincers, tan profunds, tan impossibles, que acaben per no ser-ho.<\/p>\n

Dimarts, ens vam ajuntar tots al pati de l’institut, on tantes vegades l’Hugo<\/span>\u00a0havia sortit a distreure’s una estona jugant a b\u00e0squet, menjant-se l’entrep\u00e0, xerrant amb els companys, escoltant-los… Se li donava tan b\u00e9 escoltar els altres! Ens hi vam donar cita per acomiadar-lo, \u00e9s veritat. Tamb\u00e9 \u00e9s ben cert, fins i tot, que qui m\u00e9s qui menys li va dir ad\u00e9u amb els globus que s’enlairaren o amb les tendres, boniques paraules d’amor (no una altra cosa \u00e9s l’amistat) que llegiren els seus companys.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que l’Hugo<\/span>\u00a0no va marxar. Ben al contrari, ens el vam quedar ben endins, per sempre.<\/p>\n

No sabria dir si aquells globus eren el nostre pensament o la nostra estima; potser eren tot plegat. Tant se val, al capdavall, no van ser m\u00e9s que el nostre pensament o la nostra estima d’aquell prec\u00eds moment, perqu\u00e8, de seguida, hem apr\u00e8s que el viatge cap a l’Hugo<\/span>\u00a0no el farem cap enfora; sin\u00f3 cap endins. Ben endins, sempre m\u00e9s.<\/p>\n


\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n<\/div>\n